Gravat Flammarion
El gravat Flammarion és un gravat en fusta aparegut en la tercera edició del llibre del astrònom francés Camille Flammarion L'Atmosphere: Météorologie Populaire (Hachette: París, 1888) en la seua pàgina 163.[1] El gravat en fusta a sovint, pero erròneament, s'ha denominat una xilografia.[2] No es coneix a l'autor. El gravat s'ha utilisat com una ilustració metafòrica de la busca científica o mística del coneiximent en diverses publicacions, especialment des de finals de la década de 1960, «quan va representar la busca contracultural de jóvens “pelegrins” en busca dels secrets de l'univers molt més allà de la perspectiva de la “terra plana” de la societat materialista».[3][4]
El gravat ha segut interpretat per diverses persones, entre elles Carl Jung i Marie-Louise von Franz.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Camille Flammarion, Arquitas de Terento i un gravat sobre l'infinit - Revista Ciències». www.revistacienciasunam.com. Consultat el 2023-03-09.
- ↑ Browne (2021): 564-565.
- ↑ «Gravat Flammarion - Anònim» (en és). HA!. Consultat el 2023-03-09.
- ↑ Browne (2021): 567.
- ↑ Browne (2021): 564.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grabado Flammarion» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.