Caos

El caos (paraula que deriva del grec, Χάος Kháos o cháos, que significa buit, gran espai buit, abisme) habitualment es referix a lo impredictible. Cháos deriva de la raïl indoeuropea *ghn o *ghen, del protoindoeuropeo, que significa badallar. Per variacions llingüístiques, el significat de la paraula es va desplaçar a desorde, confusió.

Causa i conseqüència

El caos és la complexitat de la suposta causalitat en la relació entre fenomens (eventualitat) sense que s'observe una traça llineal que relacione la causa en l'efecte, sino més be un complex càlcul que consta de:

• Una delimitació isolineal entre distints sistemes.
• Un àrea, com a resultat del punt anterior, en la qual s'expressen les propietats.
• Un càlcul integral que definix el potencial de treball de la propietat baix observació.
• Un càlcul diferencial que definix la barrera de potencial o resistència que el mig oferix.
• Un càlcul de transformació entre els distints sistemes de referència, que definix les noves referències per a definir l'integral en un nou eix referencial.
• D'una interacció que siga capaç de predir plantejaments hipotètics i que permeta integrar-ho com a base del coneiximent humà.

L'incapacitat de sometre l'àrea a absolutament totes les variables que definixen les variacions, fa impossible conéixer en exactitut els acontenyiments futurs. Ya que és impossible tindre en conte els valors absoluts de les variables que pogueren aplegar a afectar, obtenim com resultat un sistema caòtic en el que qualsevol fenomen de l'univers, per insignificant que siga, té el poder potencial de desencadenar una ona d'acontenyiments que alteren el sistema complet. Un eixemple habitual és l'efecte palometa, que planteja que el aleteo d'una palometa en un racó del món pot desencadenar un tornado en un atre lloc.

Des d'esta perspectiva, l'estadística és l'única resposta possible sobre la qual poder traçar una investigació.

En tal aspecte filosòfic i, especialment, epistemològic, s'ha tendit a associar el caos en l'incapacitat de l'home d'atendre a tots els fets d'un espai concret i en un instant determinat, tenint que assumir els conceptes d'aleatorietat, indeterminat, aleatori, incertitut... en oposició a l'orde o a una possible ràtio o logos. En la lluita de l'home davant el mig i la supervivència de l'home com ser capaç de dominar el mig, fa que senta la necessitat de superar l'antinomia binaria descrita. Des de la segona mitat de el XX l'encert (equiparable en térmens profans al caos) i la necessitat (sentiment natural que espenta a tota espècie animal a buscar en cert modo l'orde) són observats, per eixemple per Jacques L. Monod com dos aspectes complementaris biunívocos en l'evolució de lo real, en atres paraules: existixen moments de caos en quant són parts de caos ordenat, o millor dit, varis órdens que són parts d'un immens caos. Un sistema caòtic és un sistema sense lleis; ni tan sols la llei de que no hi ha lleis. Dit d'una atra forma, si partim de l'axioma de que les relacions dels ents que componen un sistema caòtic no són necessàries, açò permetria obtindre una descripció del sistema, en lo que deixaria de ser caòtic; per lo que també té que donar-se en el caos casos a on les relacions siguen necessàries i existixca puix cert orde relatiu entre algun dels ents que ho componen, lo que nos impedix determinar siquiera esta variable.

Quan es procedix a catalogar un sistema caòtic, s'espera poder inferir les propietats que generen les causes dels efectes visualisats en base en teories passades que fonamenten dita inferència i donen la base per a nous coneiximents, teories i comportaments del mig.