Multiverso
Plantilla:Cosmologia Multiverso és un terme usat per a definir al conjunt de univers, segons les hipòtesis que afirmen que existixen universs diferents del nostre. L'estructura del multiverso, la naturalea de cada univers dins d'ell, aixina com la relació entre els diversos univers constituents, depenen de l'hipòtesis de multiverso considerada. Segons qualsevol d'eixes hipòtesis, el multiverso comprén tot lo que existix físicament: la totalitat del espai i del temps, totes les formes de matèria, energia i cantitat de moviment, i les lleis físiques i constants que les governen.
La teoria del multiverso, naixcuda en la física teòrica, influïx en els metaversos actuals: espais virtuals a on les persones desenrollen activitats recreatives i laborals. Estos nous espais virtuals o metaversos estarien llimitats solament per la creativitat i la tecnologia. [1]
El terme "multiverso" va ser falcat en 1895 pel sicòlec William James.[2] El concepte de multiverso s'ha usat en cosmologia, física i filosofia. Els diferents univers dins del multiverso són a voltes cridats univers paralels. En atres contexts, també són cridats «univers alternatius», «univers quàntics», «dimensions interpenetrantes», «móns paralels», «realitats alternatives» o «llínees de temps alternatives».
Les primeres persones a les que els historiadors poden atribuir contundentemente el concepte d'innumerables móns són els atomista de l'Antiga Grècia, començant en Leucipo i Demócrito en el V, seguits per Epicuro (341-270 a. C.) i l'epicúreo romà Lucrecio (I). En el III, el filòsof Crisipo hipotetizó que el món expirava i es regenerava eternament, teorizando l'existència de múltiples univers a lo llarc del temps.[3][4][5]
En 2013, els científics Laura Mersini-Houghton i Richard Holman varen afirmar haver descobert, a través del telescopi Planck, possible evidència de que hi haja atres univers per fòra del nostre.[6] Esta teoria ha creat controvèrsia en la comunitat científica.[7] Per eixemple, un artícul firmat per 175 científics afirma que no s'ha detectat "bulk flow", una de les bases de la teoria de Mersini-Houghton i Holman.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Multiverso Journal.2(2)ISSN 2792-3681.doi:10.46502/issn.2792-3681/2022.2.Consultat el 2024-11-07.
- ↑ James, William, The Will to Believe, 1895; i abans en 1895, com se cita en la nova entrada del OED per a "multiverse": "1895 W. JAMES in Internat. Jrnl. Ethics 6 10 Visible nature is all plasticity and indifference, a multiverse, as one might call it, and not a universe."
- ↑ Siegfried, Tom (2019-09-17). The Number of the Heavens: A History of the Multiverse and the Quest to Understand the Cosmos (en en), Harvard University Press. ISBN 978-0-674-97588-0.
- ↑ «The Multiverse Is an Ancient Idea - Nautilus» (en en). nautil.us. Consultat el 2026-04-08.
- ↑ Dick, Steven J. (1984-06-29). Plurality of Words: The Extraterrestrial Life Debat from Democritus to Kant (en en), CUP Archive. ISBN 978-0-521-31985-0.
- ↑ «Is our universe merely one of billions? Evidence of the existence of 'multiverse' revealed for the first clave by cosmic map». Mail Online. Consultat el 2023-12-21.
- ↑ «"Other Universes llaure Pulling on Our Universe" -- New Planck Data Triggers Controversy (Today's Most Popular)». The Daily Galaxy. Archivat des d'el original, el 16 de març de 2014. Consultat el 16 de març de 2014.
- ↑ Astronomy & Astrophysics.561
- A97.ISSN 0004-6361.doi:10.1051/0004-6361/201321299.Consultat el 2023-12-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Multiverso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.