Microcosmos i macrocosmos
La analogia microcosmos-macrocosmos es referix a una visió holística que postulava una similitut estructural entre el ser humà (el microcosmos, és dir, el «orde menut» o el «menut univers») i el cosmos en el seu conjunt (el macrocosmos, és dir, el «gran orde» o el «gran univers»).[nota 1] Donada esta analogia fonamental, les veritats sobre la naturalea del cosmos en el seu conjunt poden inferirse de les veritats sobre la naturalea humana, i viceversa.[1]
Entenga's al microcosmos com allò que és propenc a lo terrenal, és dir, a lo que ho afecta directament als individus, mentres que el macrocosmos busca entendre al cosmos com a totalitat, a on no solament lo humà és important, sino també tot lo que transcendix d'ell, com lo és averiguar l'orige i la essència de les coses.[2]
Un corolari important de l'analogia microcosmos-macrocosmos és que es pot considerar que el cosmos com un tot que està viu i, per lo tant, té una ment o ànima (el Anima mundi), una posició proposta per Platón en la seua Timeo.[3] Ademés, a sovint es pensava que esta ment o ànima còsmica era divina, sobretot pels estoicos i aquells que varen ser influenciats per ells, com els autors dels Hermetica.[4] Per lo tant, a voltes es infirió que la ment o l'ànima humanes també eren de naturalea divina.
Aparte d'esta important aplicació sicològica i noética (és dir, relacionada en la ment), l'analogia també es va aplicar a la fisiologia humana.[5] Per eixemple, les funcions cosmológicas dels sèt planetes clàssics es varen prendre a voltes com a anàlogues a les funcions fisiològiques dels òrguens humans, tals com el cor, el bazo, el fege, el estòmec, etc.[nota 2]
El punt de vista en sí és antic i es pot trobar en molts sistemes filosòfics en tot lo món, com per eixemple en la antiga Mesopotamia,[6] en el antic Iran[7] o en l'antiga filosofia chinenca.[8] No obstant, els térmens microcosmos i macrocosmos es referixen més específicament a l'analogia tal com es va desenrollar en la filosofia grega antiga i els seus descendents medievals i principis de l'época moderna.
En l'us contemporàneu, els térmens microcosmos i macrocosmos també s'ampren per a referir-se a qualsevol sistema més menut que siga representatiu d'un més gran, i viceversa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sobre el macrocosmos i el microcosmos en general, vore, p. eix., Conger 1922;Allers 1944;Barkan 1975.
- ↑ Copleston, Frederick (2011). Història de la filosofia, Espanya: Ariel. ISBN 8434469502.
- ↑ Vore Olerud 1951.
- ↑ On the Stoics, see Hahm 1977, 63ff.; on the Hermetica, see Festugière 1944–1954, vol. I, pp. 92-94, 125-131.
- ↑ Vore, p. eix.,Kranz 1938, pàg. 130–133.
- ↑ Svärd & Nokso-Koivisto 2014.
- ↑ Götze 1923;Duchesne-Guillemin 1956.
- ↑ Raphals 2015–2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Microcosmos y macrocosmos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>