Microcosmos i macrocosmos

La analogia microcosmos-macrocosmos es referix a una visió holística que postulava una similitut estructural entre el ser humà (el microcosmos, és dir, el «orde menut» o el «menut univers») i el cosmos en el seu conjunt (el macrocosmos, és dir, el «gran orde» o el «gran univers»). Donada esta analogia fonamental, les veritats sobre la naturalea del cosmos en el seu conjunt poden inferirse de les veritats sobre la naturalea humana, i viceversa.

Entenga's al microcosmos com allò que és propenc a lo terrenal, és dir, a lo que ho afecta directament als individus, mentres que el macrocosmos busca entendre al cosmos com a totalitat, a on no solament lo humà és important, sino també tot lo que transcendix d'ell, com lo és averiguar l'orige i la essència de les coses.

Un corolari important de l'analogia microcosmos-macrocosmos és que es pot considerar que el cosmos com un tot que està viu i, per lo tant, té una ment o ànima (el Anima mundi), una posició proposta per Platón en la seua Timeo. Ademés, a sovint es pensava que esta ment o ànima còsmica era divina, sobretot pels estoicos i aquells que varen ser influenciats per ells, com els autors dels Hermetica. Per lo tant, a voltes es infirió que la ment o l'ànima humanes també eren de naturalea divina.

Aparte d'esta important aplicació sicològica i noética (és dir, relacionada en la ment), l'analogia també es va aplicar a la fisiologia humana. Per eixemple, les funcions cosmológicas dels sèt planetes clàssics es varen prendre a voltes com a anàlogues a les funcions fisiològiques dels òrguens humans, tals com el cor, el bazo, el fege, el estòmec, etc.

El punt de vista en sí és antic i es pot trobar en molts sistemes filosòfics en tot lo món, com per eixemple en la antiga Mesopotamia, en el antic Iran o en l'antiga filosofia chinenca. No obstant, els térmens microcosmos i macrocosmos es referixen més específicament a l'analogia tal com es va desenrollar en la filosofia grega antiga i els seus descendents medievals i principis de l'época moderna.

En l'us contemporàneu, els térmens microcosmos i macrocosmos també s'ampren per a referir-se a qualsevol sistema més menut que siga representatiu d'un més gran, i viceversa.