Complexitat
Complexitat és la qualitat de lo que està compost de diversos elements interrelacionados. Per un costat, en térmens coloquials, la paraula sol usar-se per a caracterisar un conjunt intrincado i difícil de comprendre ("complicat"). Per un atre costat, propon un reconeiximent i acostament al comportament humà, entorn a un sistema compost de parts interrelacionadas que, com un conjunt, exhibixen propietats i conductes no evidents a partir de la suma de les parts individuals per a no ser deteriorades per entorns grupales. Un sistema complex habitualment no és complicat, lo que permet estudiar-ho i, una volta entés, es troben mecanismes molt simples que produïxen complexitat.[4]
La complexitat és una noció utilisada en diferents camps tals com la filosofia i l'epistemologia (consultar obres d'Anthony Wilden[5][6][7] i d'Edgar Morin[8]), aixina com també la física, la biologia (consultar obres d'Henri Atlan), la sociologia, l'informàtica, la matemàtica, i també les cridades ciències de l'informació i de la comunicació o TIC. La definició de «complexitat», per cert, té importants biaix diferenciadores segons el domini en consideració.
Etimologia
[editar | editar còdic]Des d'un punt de vista etimològic, la paraula complexitat[9][10] és d'orige llatí, prové de complectere, la raïl del qual plectere significa 'trenar, enllaçar'. L'agregat del prefix com- afig el sentit de la dualitat de dos elements oposts que s'enllacen íntimament, pero sense anular la seua dualitat. D'allí que complectere s'utilise tant per a referir-se al combat entre dos guerrers, com al entrelazamiento de dos amants. La complexitat i les seues implicacions són les bases del denominat pensament complex d'Edgar Morin.[11][12][13]
La complexitat vista des de la teoria de l'informació
[editar | editar còdic]Una noció de complexitat és definida en teoria algorítmica de l'informació.
Complexitat algorítmica
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Teoria de la complexitat computacional.
La teoria de la complexitat dels algoritmes estudia formalment la dificultat intrínseca dels problemes algorítmics. Aixina, es definixen vàries classes de complexitat (P, NP,...) podent-se llavors classificar els algoritmes segons les seues característiques.
Complexitat de Kolmogórov
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Complexitat de Kolmogórov.
La teoria de la complexitat de Kolmogórov definix la complexitat d'un objecte finito pel tamany del més chicotet programa informàtic (en sentit teòric) que permet reproduir eixe objecte.
Aixina per eixemple, un text comprensible té una complexitat dèbil, pero també conté poca informació. És aixina que els utilitaris generalistes per a compressió no poden comprimir eficaçment archius totalment aleatoris (operació per naturalea impossible), pero sí archius que se sap de bestreta comporten certa redundància que es traduïx en correlació.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ a-ferramenta-recolze-didactico.asp El Cartell com a ferramenta de respal didàctic a-ferramenta-recolze-didactico.asp archivat en Wayback Machine.
- ↑ Carlos Eduardo Maldonado, Ciències de la complexitat: Ciències dels canvis súbits, publicació CIPE, Universitat Externado de Colòmbia, 47 pàgines.
- ↑ Maldonado, Carlos Eduardo & Nelson Alfonso Gómez Cruz, El món de les ciències de la complexitat: Un estat de l'art
- Archivat el 25 de juliol de 2014 archivat en Wayback Machine., Document d'Investigació No. 76, Editorial Universitat del Rosario, Bogotà, maig de 2010, 76 pàgines, ISSN 0124-8219.
- ↑ CEPAL Charrades Sobre Sistemes Complexos Socials (CCSSCS): série de 9 videos en llínea sobre la ciència dels sistemes complexos socials; http://www.martinhilbert.net/CCSSCS.html
- ↑ Wilden, Anthony. Sistema i estructura: Ensajos sobre comunicació i intercanvi, Aliança Editorial, Madrit (1979), 364 pàgines, ISBN 9788420622453.
- ↑ Alfonso, Elías. Odo sol (13)
- ↑ Wilden, Anthony. Man and Woman, War and Peace: The strategist's companion, 1987, ISBN 0-7100-9867-7.
- ↑ Edgar Morin, el%20futur%20per%20Edgard%20Morin.pdf Els sèt sabers necessaris per a l'educació del futur, documente Unesco, octubre de 1999, 60 pàgines.
- ↑ El nostre enfocament ¿Qué entenem per complexitat i pensament complex?, document de el IIPC, Institut Internacional per al Pensament Complex.
- ↑ Complexitat, 13 de juny de 2010.
- ↑ Sitie web oficial del pensador Edgar Morin.
- ↑ Grinberg, Miguel. Edgar Morin i el Pensament Complex
- Archivat el 27 de febrer de 2012 archivat en Wayback Machine., 12 pàgines.
- ↑ Edgar Morin, Introducció al pensament complex
- Archivat el 27 de febrer de 2012 archivat en Wayback Machine., 84 pàgines.
- ↑ Ladner, R. E. «On the structure of polynomial clave reducibility.» Journal ACM, 22, pp. 151-171, 1975, Corollary 1.1, sitie web ACM.
- ↑ Ladner, Richard E. Biographie.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Complejidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.