Fócida
Fócida o Fócide (Plantilla:Lang-grc, Phokís; en griego: Φωκίδα, Fokída) és una regió de la Grècia Central que es correspon en una regió històrica de l'Antiga Grècia que incloïa la ciutat de Delfos i que se situava entre la Lócrida, la Dórida i la Beòcia.
Actualment forma en el seu major partix el homònima unitat perifèrica de Fócida, encara que esta és substancialment major ya que inclou part de les històriques Lócrida i Dórida.
Història
[editar | editar còdic]
En el seu territori es trobava Delfos, per lo que va tindre problemes en atres pobles, en els anfictiones del santuari. Varen cedir el control del santuari als tesalios a principis de el VI quan varen ser derrotats en la primera guerra sagrada per la Lliga Tesalia recolzada per Antiga Atenes i Sición.
En l'época de la tirania d'Hipias, els focenses ajudats pels beocios varen expulsar als tesalios més allà de les Termópilas i varen recuperar el control del oràcul.
El història inicial de Fócida seguix sent una etapa absolutament insondable. En un principi els focenses es varen unir als grecs en la defensa nacional del seu territori durant l'invasió persa del 480 a. C., pero varen perdre eixa posició helènica per la seua conducta fluctuante en la batalla de les Termópilas. Posteriorment es varen aliar a les forces perses de Mardonio en la batalla de Platea (479 a. C.).
Els de Fócida varen intentar aumentar les seues influències marítimes en el Cefiso dorio. Cap al 457 a. C. varen lluitar contra la Dórida, pero esta política expansionista va ser frenada per Esparta, que va obligar als focenses a la restitució de les seues conquistes.[1]
La victòria ateniense en Enofita (457 a. C.), un fre al domini espartano en Grècia Central, l'ocupació de Fócida i l'expedició ateniense contra Tesalia indiquen la voluntat ateniense de controlar l'anfictionía délfica.[2]
En l'any 448 a. C. varen mamprendre una acció bèlica similar contra Delfos que va resultar frustrada gràcies a una nova intervenció de Esparta. Es varen apoderar una atra volta del santuari del oràcul de Delfos en l'ajuda dels atenienses en els qui s'havien aliat en el 454 a. C. Despuix de la derrota ateniense de Coronea del 447 a. C., els focenses es varen inclinar per Esparta. Durant la guerra del Peloponeso (431-404 a. C.), Fócida va ser nominalment un aliat depenent d'Esparta i a eixes altures havia perdut tot control sobre Delfos.
El IV
[editar | editar còdic]Fócida va ser posada en perill constantment pels seus veïns beocios en el IV Despuix d'ajudar als espartanos a invadir Beòcia durant la guerra de Corinto, els focenses es varen situar estratègicament en posicions defensives.
En el 380 a. C. varen rebre ajuda de Esparta, pero més vesprada varen ser obligats a sometre's a la creixent dominació de Tebas.
En 356 a. C., els focidios tentats de saquejar els tesors de Delfos, es varen decidir a «prendre'ls en préstam», recolzats pels espartanos. Als sacrílegos es va enfrontar l'anfictionía de Delfos, dirigida per Tebas i recolzada per locros i tesalios, i va intervindre el rei Filipo II de Macedònia.[3]
Tropes focidias reconquistaron Delfos en el 349 a. C. al mando dels generals Filomelo i Onomarco, en les riquees obtingudes varen organisar un eixèrcit mercenari. En l'ajuda d'eixes tropes, la Lliga Focea va mamprendre llavors una guerra contra Beòcia i Tesalia, pero varen ser expulsats d'esta última regió per Filipo II de Macedònia. Varen conseguir mantindre's en Delfos durant dèu anys fins que l'agotament dels tesors del temple i la traïció dels seus governants els varen colocar a merced de Filipo.
Época helenística i romana
[editar | editar còdic]Durant el III, Fócida va estar en poder de Macedònia i de la Lliga Etolia, a la que va ser anexada definitivament en l'any 196 a. C. Baix domini de la República romana, Augusto, primer, va dissoldre esta unió, pero després va restablir la lliga nacional per raons estratègiques, i també va restaurar els vots de Fócida en l'Anfictionía délfica que havia perdut en el 346 a. C.
Trajano va ser l'últim emperador romà que va otorgar certa importància a esta regió helènica.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica XI.79.4-6
- ↑ Cf. Diodoro Sículo, op. cit. XI.83.3
- ↑ Diodoro Sículo, op. cit. IX.10.6
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fócida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.