Batalla de Enofita

La batalla de Enofita va ser un conflicte entre Atenes i les ciutats estat beocias en l'any 457 a. C., durant la primera guerra del Peloponeso.

En este periodo que s'ubica entre les guerres mèdiques i la guerra del Peloponeso, varen sorgir i varen colapsar aliances i lligues, encara que la guerra va durar molt poc. En 457 a. C. Atenes, líder de la Lliga de Delos, va entrar en conflicte en Corinto i la seua aliada Esparta (líder de la Lliga del Peloponeso) en Mégara; dos mesos abans de la batalla de Enofita els atenienses varen ser derrotats en la batalla de Tanagra per Esparta, pero Esparta havia perdut tants efectius que no varen poder aprofitar-se de la seua victòria.

Atenes, que tenia 14 000 soldats en Tanagra, va reagrupar la seua força despuix de la batalla i va marchar a Beòcia. En Enofita, comandados per Mirónides, varen derrotar als beocios i varen destruir les muralles de Tanagra; també varen causar estralls en Lócrida i Fócida. La victòria en Enofita va permetre a Atenes derrotar a Egina més vesprada eixe any, i finalisar la construcció dels Murs Llarcs fins al port ateniense d'El Pireo, construcció a la que s'oponia Esparta.

Atenes va mantindre el control de Beòcia fins a l'any 447 a. C., quan va ser derrotada en la batalla de Coronea.