Anar al contingut

Lócrida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:RegióndeLócride.svg
Mapa de Grècia central en algunes de les principals ciutats de l'antiga Lócride.

Lócrida o Lócride (Plantilla:Lang-grc, Locrís) era una regió de l'antiga Grècia central que es trobava en la zona costera continental, estenent-se per un costat des de les Termópilas a Larimna, i per un atre, al nort del golf de Corinto.

A lo manco des de l'época clàssica, estava dividixca en dos territoris, un d'ells a la seua volta subdividido en atres dos:

Estos territoris habitats per locrios estaven separats per pobles distints que ocupaven dos regions intermiges: la Dórida i la Fócida, possiblement com a resultat de l'invasió dòrica cap a el XII, encara que, segons Estrabón i Plutarco, açò era degut a que els locrios de la zona oriental havien dut colon al territori occidental.[2][3] El cas és que Homero menciona als locrios de la zona oriental pero no als locrios ozolos. La primera menció d'estos locrios ozolos en les fonts antigues és en relació en la guerra del Peloponeso.[4] Esta separació en dos territoris distints, junt en l'esterilitat del sol, va generar un estat permanent d'alarma davant les actituts beligerants i dominativas dels pobles fronteriços.

En el VII va ser fundada la ciutat de Locros (o Locros Epicefirios), en Itàlia meridional, per colon locrios, donant lloc a la regió calabresa de Locride.

Mitologia

[editar | editar còdic]

Segons la mitologia grega, Áyax de Oileo, rei de Lócrida, va morir durant una violenta tempestat que la deesa Atenea va demanar a Zeus per a destruir les seues naus. Segons Apolodoro, quan Atenea va llançar un raig que va destruir la nau de Áyax, est va poder salvar-se gràcies a una roca, pero a continuació Poseidón ho va fer caure de la roca en la seua fitora.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Estrabón, Geografia, IX, 4, 1.
  2. Plutarco, Qüestions gregues, 15.
  3. Estrabón, Geografia, IX, 4, 9.
  4. Tucídides, Guerra del Peloponeso, I, 5; III, 95.
  5. Apolodoro, Epítome, 6, 6.


Referències

[editar | editar còdic]