Anar al contingut

Lepant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Nafpaktos old port.JPG
Lepant
Per a la batalla vore Batalla de Lepanto.
Per a el municipi de Grècia vore Nafpaktía.


Lepant (en latín: Naupactus; en griego: Ναύπακτος, lit. 'Náfpaktos'), conegut també com Lepanto, és un municipi i una ciutat de Grècia. Forma part de l'unitat perifèrica d'Etolia-Acarnània, en la costa nort de l'estret que separa el golf de Patras del golf de Corinto. En l'any 2011 el municipi tenia 27 800 habitants. La ciutat, que contava en 2011 en 13 415 habitants,[1] està situada al peu del Mont Rigani, de 1472 metros. Va estar rodejada per una muralla i encara conserva la seua ciutadella veneciano i la seua port, a la seua volta protegit per vàries torres de la muralla.[2]

Història

[editar | editar còdic]

Época Clàssica

[editar | editar còdic]
Archiu:RegióndeLócride.svg
Mapa de la zona de Grècia central a on s'ubiquen algunes de les principals ciutats de l'antiga Lócride. Lepant s'ubicava en la Lócride Ozolia.

Antigament posseïa el millor port de la costa septentrional del golf de Corinto, l'entrada del qual dominava. L'orige del seu nom es deu a que un heráclida havia obtingut en este lloc una flota abans de creuar el Peloponeso, o perque havia segut un lloc amprat per a construir naus,[3][4] per lo que Lepant s'hauria originat a partir de naûs (nau) i pēgnymi (construir). Del nom de la ciutat va deure derivar el poema conegut com Naupactias, que alguns atribuïen a Cárcino de Lepant.[5] D'este poema únicament es conserven escassos fragments i narrava entre atres events, el història dels Argonautas.

Estava situada molt pròxima a Eantea,[6] cap a l'oest, front a Patras.

Despuix de les guerres mèdiques va caure en mans dels atenienses que varen establir ahí als mesenios expulsats d'Itome pels espartanos al final de la tercera guerra mesenia en 455 a. C.[7]

Durant la guerra del Peloponeso va ser quarter general de la flota ateniense en la Grècia occidental. La flota ateniense, dirigida per l'almirant Formión, va derrotar als lacedemonios en Lepant en 429 a. C.[8] En l'any 426 a. C. els mesenios de Lepant, que sofrien saquejos dels etolios, varen convéncer al general ateniense Demóstenes per a que atacara l'interior d'Etolia. Demóstenes va eixir de Lepant en una força considerable, pero ya en l'interior de Etolia va ser derrotat en Egitio. Els etolios, llavors aliats en els espartanos que havien enviat un eixèrcit dirigit per Euríloco, varen atacar Lepant, que Demóstenes va poder defendre en ajuda dels acarnanios.[9] Despuix els etolios no varen participar més en la guerra, si ben alguns mercenaris varen combatre en els atenienses en Sicília.


Despuix de la batalla de Egospótamos, els mesenios varen ser expulsats i va ser recuperada pels locrios (404 a. C.),[10] pero per poc temps, ya que Lepant va passar a poder dels aqueos fins que estos varen ser expulsats pels tebanos comandados per Epaminondas en 367 a. C.[11] Dionisio I de Siracusa, en 395 a. C., en els exiliats de Mesenia expulsats pels espartanos de Lepant, Zante i el Peloponeso al final de la guerra del Peloponeso, va fundar Tíndaris.

En 338 a. C. la va ocupar Filipo II de Macedònia que la va cedir a la Lliga Etolia.[4] Va permanéixer en mans de la lliga que la va defendre durant dos mesos de l'atac dels romans en 191 a. C..[12] Ocupada pels romans, va ser incorporada a la Lócrida Ozolia.

La ciutat tenia un temple dedicat a Apolo,[13] un atre a Poseidón, un dedicat a Artemisa, una cova sagrada d'Afrodita i un temple dedicat a Asclepio, en ruïnes ya en temps de Pausanias.[14]

Va ser destruïda per un terremot en temps de Justiniano (553) i reconstruïda més vesprada. Novament va ser destruïda per un terremot en el VIII i reconstruïda una atra volta; durant este periodo, baix dominació bizantina, va dur el nom de Eplaklos.

Edat Mija i era moderna

[editar | editar còdic]

Va passar a Venècia en 1407, que li va canviar el nom a Lepanto. Els venecians la fortificaron i en 1477 va resistir un sege dels otomans que va durar quatre mesos; pero en 1499 va ser conquistada finalment per Bayaceto II.

El 7 d'octubre de 1571 va ser escenari de la cridada batalla de Lepanto, en la que va combatre l'escritor espanyol Miguel de Cervantes, i en el seu homenage existix una estàtua en la ciutat. En esta varen combatre la Lliga Santa i les tropes de Selim II, resultant vencedors els primers, i que va significar el fi de l'hegemonia dels turcs en el Mar Mediterrànea.[2] En 1678 els venecians la reconquistaron, pero la varen haver de tornar als otomans en virtut del Tractat de Karlowitz de 1699. En 1830 va ser reconeguda com a part de la Grècia independent.

Archiu:Nafpaktos evlahos.jpg
Estàtua de Miguel de Cervantes en Lepant
Archiu:Lepanto nafpaktos port.jpg
Port de Lepanto.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Detalle del cens de 2011 (en grec)». Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2013. Consultat el 27 de setembre de 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 Guia Total: Grècia p. 20. Juan Ignacio Luca de Tena, Grup Anaya, 2003.
  3. ↑ Pausanias X,38,10; Apolodoro, Biblioteca mitològica II,8,2.
  4. ↑ 4,0 4,1 Estrabón IX,4,7.
  5. ↑ Pausanias X,38,11.
  6. ↑ Pausanias X,38,9.
  7. ↑ Tucídides I,101; Pausanias IV,24,7.
  8. ↑ Tucídides II,9; II,69; II,80-92; II,102-103.
  9. ↑ Tucídides III,94-102.
  10. ↑ Pausanias IV,26,1-2; X,38,10.
  11. ↑ Diodoro Sículo XV,75.
  12. ↑ Tito Livio XXXVI,30; Polibio V, 103.
  13. ↑ Tucídides II,91.
  14. ↑ Pausanias X,38,12-13.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lepant&oldid=919008»