Anar al contingut

Lócrida Ozolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa de la zona de Grècia central a on s'ubiquen algunes de les principals ciutats de l'antiga Lócrida. Lócride Ozolia està en la part occidental.

Lócrida Ozolia va ser la part occidental de Lócrida habitada pels locrios ozolos (Ὀζόλαι), en el golf de Corinto en Dórida i Etolia al nort, Fócida a l'est, i Etolia a l'oest. Era un país montanyós i poc productiu. Les montanyes del Parnaso (en el llímit en Fócida) i del Córax (en el llímit en Etolia) ocupaven gran part del territori.

El riu principal era el Hylaethos (llatí Hylaethus), modern Morno, que desagua prop de Lepant. En la part occidental del territori estava la veta Antirrion (Antirhium) que tenia enfronte la veta Rion (Rhium) en la costa d'Acaya. En la frontera oriental llimitava en la ciutat focidia de Crisa. El nom ozolos o Ozolia té un orige incert; podria derivar de ὄζειν (olorar) de l'olor que eixia d'unes fonts de la montanya Tapiasos (supostament causades per haver estat enterrat allí el centauro Neso) o de que els habitants anaven nuets o en pells, o d'un vi molt bo del país; pero cap es pot donar per segura.

Supostament varen ser una colónia dels locrios epicnemidios.[1] Quan apareixen per primera volta en la guerra del Peloponeso Tucídides diu que eren mig bàrbars com els etolios i els acarnanios als que s'assemblaven en el vestit i l'armament.[2]

En el 426 a. C. els locrios varen prometre ajuda a Demóstenes per a invadir Etolia, pero en ser derrotat Demóstenes les tribus es varen sometre sense lluita al espartano Euríloco que va ser al seu territori des de Delfos.[3]

Més vesprada va formar part de la Lliga Etolia.

L'única ciutat important va ser Anfisa en la frontera en Fócida. Atres ciutats varen ser (d'oest a este): en la costa o propenques a Molicrea; Lepant, Eneón, Anticira, Eupalio, Eritras (Erythrae), Tolofón, Hessos, Eantea, Hipnia, Caleo; i més a l'interior Egitio, Potidania, Crocileo, Tiquio , Álope, Mesapia, Hyle, Tritea, Mionia i Fisc.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Estrabón IX,4,9.
  2. Tucídides I,5.
  3. Tucídides III,95-101.


Referències

[editar | editar còdic]