Acarnània

Acarnània (en griego: Ακαρνανία, Akarnanía) és una regió de la Grècia Occidental que es correspon en una regió històrica de l'Antiga Grècia. S'estén a lo llarc de la ribera del mar Jónico, a l'oest del històrica regió d'Etolia, en el riu Aqueloo com a frontera natural, al sur del golf de Ambracia i al nort de l'entrada del golf de Corinto. La zona està dominada per les montanyes acarnanias, una chicoteta cadena montanyosa d'uns 40 km de llongitut que culmina en el pico Psili Koryfi, en 1589 m.

Actualment forma la part occidental de l'unitat perifèrica d'Etolia-Acarnània. La capital i principal ciutat en temps antics era Estrat.

Acarnània constituïx la franja costera occidental de l'unitat perifèrica d'Etolia-Acarnània.

Història

La fundació d'Acarnània s'atribuïx a Acarnán, fill d'Alcmeón; la seua població es dedicava a la pirateria.

Va ser una regió de l'Antiga Grècia, a l'oest, que llimitava al nort en el golf de Ambracia, al noreste en Anfiloquía (Argos Anfiloquia), al suroest en el mar Jónico, i al surest per Etolia (separades pel riu Aqueloo, si be cap al 430 a. C. la frontera estava una miqueta més a l'est ya que la ciutat d'Eníadas dominava abdós costats).

Els rius principals eren el Aqueloo i el seu afluent l'Anapo. Els principals promontoris eren Accio i Critote a l'oest.

Enfront de la costa estava l'illa de Léucade, que antigament estava unida a Acarnània i que va quedar separada per un canal.

Els seus primers habitants varen ser els tafios, els léleges i els curetes. Els primers varen ser pirates de la costa occidental; els léleges vivien inicialment a l'est d'Acarnània i en Etolia, Lócrida i atres llocs; els curetes venien de Etolia.

La tradició diu que Argos va establir una colónia cap al 650 a. C. Pel mateix temps els corintios varen establir colónies en Léucade, Anactorio, Solio, etc., i els habitants locals varen ser rebujats cap a l'interior. Eren encara un poble poc civilisat al començ de la guerra del Peloponeso, en 432 a. C. i vivien del robo i la pirateria. Estaven units en una lliga que es reunia en el mont Olpas prop d'Argos Anfiloquia, i en Estrat, ciutat principal d'Acarnània. En temps del Imperi romà la Lliga tenia la sèu en Thyrios o en Léucade, i esta última era la capital del país. La lliga estava dirigida per un strategos i un secretari (grammateus); un personage influent era el gran sacerdot (hierápolos) del temple d'Apolo en Accio.

En la guerra del Peloponeso, els acarnanios, enemics dels corintios i dels ambraciotas, varen ser aliats d'Anfiloquía i d'Atenes. En esta lliga que va supondre la restauració d'Argos de Acaya als seus habitants, les ciutats de Eníadas i Ástaco varen quedar al marge.

En el 426 a. C., els atenienses i acarnanios varen obtindre una gran victòria sobre els espartanos i ambacriotas en Olpas. Despuix de la guerra varen firmar la pau en Ambracia, pero va mantindre l'aliança en Atenes. En el 391 a. C. estaven en guerra contra els aqueos que s'havien apoderat de Calidón en Etolia. Els aqueos varen demanar ajuda a Esparta, que va enviar un eixèrcit a Acarnània dirigit per Agesilao II, que va assolar el país, pero sense un decisiu èxit. Cap al 300 a. C. els etolios varen conquistar algunes ciutats de l'oest d'Acarnània i els acarnanios es varen aliar als reis de Macedònia als que varen permanéixer lleals. No es varen sometre a Roma fins que els romans varen ocupar Léucade i varen derrotar en l'any 197 a. C. a Filipo V de Macedònia en la batalla de Cinoscéfalos.

En 191 a. C. Antíoco III el Gran de Síria va invadir Grècia i el acarnanio Mnasilocos va conseguir que es posaren del seu costat. Pero Antíoco va ser expulsat i despuix derrotat en Apamea (189 a. C.) i Roma va tornar a impondre la seua hegemonia.

En 168 a. C., derrotat el rei Perseo de Macedònia, Lucio Emilio Paulo i els comissionats romans varen reorganisar Grècia i va anar llavors quan Léucade va ser separada políticament d'Acarnània.

Més vesprada va formar part d'una de les províncies romanes, pero no està clar si de la província del Epiro o de la d'Acaya, pero a la veta d'un temps apareix com a part de Epiro.

En 30 a. C., els habitants d'algunes ciutats varen ser traslladats pel emperador Augusto a Nicópolis que acabava de fundar.

Quan l'Imperi bizantí es va desintegrar en (1204), Acarnània va passar al Despotado de Epiro i en 1480 al Imperi otomà. Des de 1832 ha segut part de Grècia.