Curetes
En la mitologia grega, els curetes (en grec antic, Κουρῆτες, Kourễtes) són una sòrt de geniecillos, númenes o démones que tenen una participació secundària en els mits. Són sers antics i a sovint s'associen en l'infància de Zeus. A lo manco es té la consideració de que «no només eren coneguts com a servidors dels deus, sino que també ells mateixos eren tinguts per deus».[1]
Són personages obscurs i difusos, i ya les pròpies fonts moltes voltes els confonen en atres criatures similars. Estrabón, per posar un eixemple, nos conta com les diverses tradicions no es posen d'acort i aixina confonen i identifiquen entre elles a les estirps de curetes, coribantes, dàctils i telquines.[2]
El helenista francés Henri Jeanmaire va senyalar que els curetes, aixina com el Zeus cretense (cridat «el més gran Geografía» en himnes cretenses), tenien una estreta relació en el pas dels jóvens a l'edat adulta en algunes ciutats cretenses.[3] Alguns diuen que els curetes del Anada, raça divina, varen anar els primers hòmens en nàixer, com autòctons.[4]
Tzetzes nos transmet l'idea que tenien els propis cretenses d'estos sers, a saber:
Orígens i naturalea
[editar | editar còdic]Com succeïx en este tipo de sers, no tenen una ascendència ben establida i cada autor varia el seu abolengo, encara que tots tenen en comú que es tracta de sers molt antics. Hesiquio, per eixemple, definix a Combe simplement com la «mare dels curetes»,[5] i en atres fonts és cridada Calcis, i es diu que passava per haver inventat les armes de bronze (de χαλκόν, kalkón, «bronze»), i els seus fills, els curetes, ballaven fent entrechocar les seues armes, llances contra escuts.[6] Ovidio alega que els curetes varen ser engendrats per la pluja i que un d'ells, Celmis, va ser metamorfoseado en adamanto per obra de Rea.[7] O be varen nàixer d'un germà d'Urà, cridat Zeus, en la seua unió en una tal Idea, chicona cretense. Tzetzes, a qui li agrada innovar, diu que Apolo va ser pare dels curetes, unit a una nimfa, que denomina Dánae, Danáis o Danaide i també Crese.[8] Crese és el femení gràfic de Cres, cridat rei dels curetes.[9] Para Hesíodo, sorprenentment, de l'unió entre una filla innominada de Foroneo i un tal Hecatero (que s'esmena per Dore), varen nàixer cinc filles innominadas: «de les que varen nàixer les nimfes, deeses de les montanyes; i la raça dels sàtirs, inútils i incapaços de treballar; i els curetes, deus juganers i danzarines».[10] L'autor de la Forónida es referix als curetes ya com a «flautistes», ya com «frigios», i atres escritors els criden «fills de la Terra» i «portadors de broncíneos escuts».[1] O inclús podrien ser fills de Zeus i Hera.[11]
Mencions ulteriors
[editar | editar còdic]Curete, com a nom individual, és el progenitor, unit en Titea, dels titanes, que varen rebre el seu nom en honor de la mateixa.[12] Els curetes també són una tribu llegendària, habitants etolios de Pleurón.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Estrabón: Geografia, X 3, 19
- ↑ Estrabón: Geografia X 3, 7
- ↑ JEANMAIRE, Henri (1939). Couroi et courètes; essai sur l'éducation spartiate et sur els rites d'adolescence dans l'antiquité hellénique (Els curos i els Curetes: ensaig sobre l'educació espartana i sobre els ritos d'adolescència en l'Antiguetat helènica), Lille: Bibliothèque universitaire. Henri Jeanmaire (1884 - 1960): estudiós francés, filòlec clàssic i historiador de les religions, i professor titular de l'Universitat de Lille Nord-de-France. Vore "L'educació dels varons espartanos des dels sèt fins als vint anys".
- ↑ Fragment anònim de lírica grega arcaica (PMG 985, b)
- ↑ Hesiquio, veu «Combe»
- ↑ Zenobio, Centurias VI, 50 citant a Aristo de Salamina i a uns certs «autors innominados que varen escriure sobre Eubea».
- ↑ Ovidio: Les metamorfosis IV, 280 ss.
- ↑ Tzetzes, sobre Licofrón, 77. En realitat Tzetzes, en un text corrupte, diu «fills de la Danaide nimfa Crese (Geografía.)», que els estudiosos varen intentar esmenar en les grafies Danáis, Danaide o Dánae, cf. Pierre Grimal, Diccionari, veu «curetes». Crese o Cresa sembla una variant gràfica corrupta de la forma masculina Cres i més concretament la femenina, Creta (cfr.).
- ↑ Anaximandro, citat per Solino, 11.5
- ↑ Estrabón, Geografia, X 3, citant a Hesíodo com a autoritat. West esmena, en la seua llectura, a Hecatero («un centenar») per Dore, conectant a estes criatures en l'estirp real argiva (cf. West, The Hesiodic Catalogue of Women: Its Nature, Structure, and Origins; pág. 59. Clarendon Press, Oxford, 1985).
- ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica VI (fragments), 1, 9
- ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica V 66, 1
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Curetes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.