Anar al contingut

Léleges

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els léleges varen ser un dels primers pobles originaris de Grècia, el mar Egeo i el suroest d'Anatolia, que ya devien trobar-se en eixes regions quan varen aplegar les primeres tribus indoeuropeas dels helés.

Es pensa que el nom «lélege» no és un apelatiu que esta gent s'haja assignat a sí mateixa. Durant l'Edat del Bronze, el terme lulahi estava en us en l'idioma luvita per a referir-se als pobles bàrbars. «Léleges» vindria a ser, llavors, una tentativa de transcribir lulahi en grec.

Segons Apolodoro, hi havia un rei autòcton cridat Lélege,[1] del que podria derivar el nom. Una etimologia similar és la que proporcionen els mitógrafos grecs per a donar noms a atres tribus que es varen assentar en l'àrea.

Es pensava que abans de la guerra de Troya, els léleges, de la mateixa manera que els pelasgos i els caucones, havien estat errant per Europa i que després els léleges i els carios s'havien fet continentals en ajuda dels cretenses.[2] Pese a que Estrabón distinguix els léleges dels carios, Heródoto diu que els carios es dien léleges quan eren amos de les illes i eren súbdits de Minos de Creta.[3]

Segons afirma Homero en l'Ilíada, els léleges varen lluitar en el bando troyano en la guerra de Troya.[4]

Segons Aristóteles, havien aplegat a ocupar la part occidental d'Acarnània en una época indeterminada, aixina com Beòcia, i inclús hi havia autors que els relacionaven en els locrios.[5]

Estrabón relata que en eixa época vivien en la zona compresa entre els cilicios (que vivien en la Tróade, en un territori per tant distint de la posterior Cilicia) i els territoris governats per Eneas pero quan Aquiles va saquejar les seues ciutats es varen traslladar a un atre territori entorn a la zona a on posteriorment s'ubicaria Halicarnaso i varen fundar huit ciutats.[6]

Durant la migració jonia, els léleges ocupaven un dels trams costers que anava des d'Éfeso fins a Focea i que incloïa les illes de Samos i Quíos abans de ser expulsats pels jonios, despuix de la qual cosa es varen retirar cap al sur.[7]

Posteriorment la tribu es va distribuir per Grècia quan es va dedicar a fer expedicions militars junt en els carios, i després va desaparéixer.[8] No obstant, en l'Antiguetat persistien en Caria restants arqueològics tals com a tombes, fortificacions i assentaments que se suponia que els pertanyien.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Apolodoro, Biblioteca mitològica III,10,3.
  2. Estrabón XII,8,4-5.
  3. Heródoto I,171.
  4. Homero, Ilíada X,429; XX,96; XXI,86.
  5. 5,0 5,1 Estrabón VII,7,2.
  6. Estrabón XIII,1,58-59.
  7. Estrabón XIV,1,3.
  8. Estrabón XIII,1,59.


Referències

[editar | editar còdic]