Anar al contingut

Batalla de Coronea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Battles of Ancient Greece 700-168 BC (English).svg
Batalla de Coronea


La batalla de Coronea va tindre lloc entre la Lliga de Delos —dirigida per Atenes— i la Lliga Beòcia en 447 a. C., durant la primera guerra del Peloponeso.

En 457 a. C. els atenienses varen prendre el control de Beòcia despuix de la batalla de Enofita i varen amprar els següents dèu anys intentant consolidar el seu poder. En 454 a. C. Atenes va perdre una flota intentant ajudar a un tumult egipcíaca contra Imperi persa. En 453 a. C., per temor a eventuals tumults d'atres membres de la Lliga de Delos, els atenienses varen traslladar el Tesor de la Lliga des de la seua sèu tradicional en l'illa sagrada de Delos a la seua ciutat. posteriorment, varen firmar la Pau de Calias en l'Imperi aqueménida cap al 450 a. C.

La Lliga de Delos en essència era un imperi, el ateniense, els membres del qual s'havien convertit en satèlits o colónies de la poderosa polis. En la seua poderosa flota, Atenes tenia assegurada el hegemonia dins de la Lliga, pero en terra els èxits eren molt menors. Cap a l'any 447 a. C. alguns dels líders beocios exiliats despuix de la victòria ateniense de 457 a. C. havien retornat i varen començar a recuperar el control d'algunes de les ciutats beocias. Baixe el mando de Tólmides, 1000 hoplitas i atres tropes de les seues aliats, varen marchar a Beòcia per a reconquistar les ciutats. Varen prendre Queronea, pero varen ser atacats i derrotats pels beocios en Coronea. Els atenienses varen ser obligats a abandonar el control de Beòcia,[1] i la derrota va conduir als tumults d'Eubea i de Mégara, que varen desembocar en el conflicte en Esparta i la guerra del Peloponeso.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Tucídides I,113.


Referències

[editar | editar còdic]