Murs Llarcs

Murs Llarcs entre Atenes i El Pireo.

Murs Llarcs entre Atenes i El Pireo durant la guerra del Peloponeso.

Els Murs Llarcs (en grec Μακρὰ Τείχη, Makrà Teíjē), de la Grècia Antiga, eren muralles construïdes des de la ciutat fins al seu port, proporcionant una conexió segura fins a la mar inclús en l'época de la collita. Encara que els murs llarcs varen ser construïts en moltes localisacions en Grècia –Corinto i Megara són dos dels millors eixemples coneguts,– la frase «murs llarcs» generalment es referix a les muralles que unien Atenes en les seues ports d'El Pireo i Falero. Estos murs es varen erigir a mitan de el V, varen ser destruïts pels espartanos en 404 a. C. despuix de la derrota d'Atenes en la guerra del Peloponeso, i reconstruïts una atra volta en ajuda persa durant la Guerra corintia. Varen ser un element clau en l'estratègia ateniense, ya que varen proporcionar a la ciutat una unió permanent en la mar i varen previndre que fora sitiada per terra.

Construcció

Els perses havien destruït els murs originals d'Atenes durant les ocupacions del Ática en 480 i 479 a. C., en la segona guerra mèdica. Despuix de la batalla de Platea, les forces perses que havien invadit Grècia en 480 a. C. varen ser desestajades, i els atenienses varen ser lliures per a reocupar el seu territori i reconstruir la seua ciutat. Pronte, en el procés de reconstrucció, es va escomençar per alçar noves muralles, al voltant de la pròpia ciutat. Este proyecte va provocar l'oposició dels espartanos i dels seus aliats peloponesios, als que alarmava l'aument recent del poder d'Atenes. Enviats espartanos varen instar als atenienses a que no seguiren alvance en la construcció, argumentant que una Atenes amurallada seria una base útil per a un eixèrcit invasor, i que les defenses del istme de Corinto proporcionarien un escut suficient contra els invasores. Els atenienses varen ignorar estos arguments, conscients de que deixar desamurallada completament la seua ciutat suponia posar-la a merced de els peloponesios; Tucídides, en relatar estos fets, descriu una série de complexes maquinació de Temístocles en les que va distraure i va retardar als espartanos fins que els murs varen haver segut erigits fins a una altura com per a ser defendibles.

A finals de la década del 460 a. C., va començar una lluita entre Atenes i varis aliats peloponesios d'Esparta, particularment Corinto i Egina. En la mitat d'este enfrontament, Atenes va escomençar la construcció de dos murs més, un en direcció des de la ciutat fins al port vell de Falero, i l'atre fins al port més nou del Pireo. En 457 a. C., un eixèrcit espartano va derrotar a un eixèrcit ateniense en Tanagra mentres intentaven impedir la construcció, pero el treball en els murs va continuar i varen ser terminats poc despuix de la batalla. Estos nous murs, els Murs Llarcs, varen assegurar que Atenes mai estaria aïllada de suministraments mentres controlara el mar.

En l'estratègia i la política ateniense

La construcció dels Murs Llarcs reflectia l'estratègia que Atenes havia seguit des de principis de el V. A diferència de la majoria dels estats ciutat federals grecs, que es varen especialisar en defendre's en eixèrcits d'hoplitas , Atenes, des de l'época de la construcció de la seua primera flota durant una guerra en Egina en la década del 480 a. C., s'havia concentrat en la marina com el centre dels seus eixèrcits. En la fundació de la Lliga de Delos en 477 a. C., Atenes es va comprometre a llarc determini a una guerra naval contra els perses. Durant les següents décades, la marina ateniense es va convertir en el pilar d'una lliga cada volta més imperial, i el control ateniense de la mar va permetre que la ciutat fora abastida a través del Helesponto i les regions del mar Negra. La política naval no va anar sériament qüestionada ni pels demócrates ni pels oligarcas entre el 480 a. C. i el 462 a. C. A partir d'enguany, no obstant, en acabant de que Tucídides fill de Melesias fera de l'oposició a la política imperialista el crit de guerra de la facció oligàrquica, l'escritor conegut com el Vell Oligarca escomençaria a identificar armada en democràcia, conclusió de la que s'han fet eco alguns moderns acadèmics. Els Murs llarcs varen ser un factor crític en permetre que la flota ateniense es fera la força primordial de la ciutat.

En la construcció dels Murs Llarcs, Atenes es va fer una illa essencialment dins de terra ferma, en eixe cas cap força estrictament terrestre podia esperar capturar-la. (En la guerra grega antiga, era casi impossible prendre una ciutat amurallada de cap manera a banda de la fam i la rendició.) Aixina, Atenes podia confiar en la seua poderosa flota per a posar-la fòra de perill en qualsevol conflicte en atres ciutats del continent grec. Els murs varen ser terminats en el periodo subsegüent a la derrota ateniense en la batalla de Tanagra, en la que un eixèrcit espartano va derrotar als atenienses en el camp, pero varen ser incapaços de prendre la ciutat per la presència dels murs de la ciutat. Tractant d'assegurar la seua ciutat inclús contra el lloc, els atenienses varen terminar els Murs Llarcs i, esperant impedir totes les invasions del Ática, també es varen apoderar de Beòcia, que, quan ya controlaven a Megara, va posar tots els accessos al Ática en mans amigues. Durant la major part de la primera guerra del Peloponeso, Atenes va ser inatacable per terra, pero les pèrdues de Megara i Beòcia al final d'eixe conflicte va forçar als atenienses a recórrer als Murs Llarcs com la seua font de defensa.