Falero
Falero o Fáliro (en grec antic Φάληρον, Phálērom; en grec modern Φάληρο, Fáliro) és un port natural situat al sur d'Atenes (Grècia). La zona es troba dividida actualment entre els municipis de Paleo Fáliro (Παλαίο Φάληρο), Moskhato (Μοσχάτο) i Kallithea (Καλλιθέα) i el barri de Neo Fáliro (Νέο Φάληρο) en El Pireo. La baïa arenenca del surest, cridada baïa de Falero, està molt pròxima a l'avinguda Poseidonos.
Toponímia
[editar | editar còdic]Segons la mitologia grega, el nom prové de Falero, un héroe mític que va acompanyar a Jasón en busca del Vellocino d'or en el navío Argo.
Història
[editar | editar còdic]_Attica_Demos_II.es.svg){kind=link}
El port de Falero estava situat en la desembocadura del Cefiso, i la seua antiguetat es reflectix en els molts mits que a ell aludixen. D'ell va partir Teseo en la seua expedició a Creta i allí es va embarcar Menesteo quan va acodir en les cinquanta naus negres atenienses a la guerra de Troya. Era en les aigües d'este port a on es realisava la sagrada ablució de l'estàtua d'Atenea Polias durant les festes Plinterias.
Falero va ser el principal port d'Atenes fins a començos de el V osea, abans de les guerres mèdiques i del desenroll i fortificació del Pireo, que es va portar a terme en temps de Temístocles, a partir de 493/2 a. C.[1] Des de llavors va decréixer la seua importància pero va seguir sent utilisat.[2] A mitat de el V es varen construir els cridats Murs Llarcs, que unien Atenes en els ports de Falero i El Pireo.[3]
La batalla de Falero va tindre lloc en maig de 1827 com a part d'una desafortunada acció per a lliberar als grecs sitiats en l'Acrópolis d'Atenes durant la Guerra d'Independència grega. Les tropes gregues varen desembarcar en els voltants de les Tres Torres i varen alvançar cap a l'Acrópolis, pero l'expedició va terminar en desastre i la fortalea va capitular en juny.
Des de 1897 s'han practicat excavacions, partint d'a on es troba l'iglésia de Sant Jorge. I ademés dels murs ha aparegut una extensa necròpolis de el VII i restants d'antigues construccions portuàries.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diodoro Sículo XI,41,2.
- ↑ Chiara Maria Mauro, Els ports grecs d'edat arcaica i clàssica en l'àrea egea i jónica oriental: geomorfologia, infraestructures i organisació [1] archivat en Wayback Machine., pp.204-205, tesis doctoral, Madrit: Universitat Complutense (2017).
- ↑ Tucídides I,107.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Falero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.