Anar al contingut

Teseo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Theseus Minotaur BM Vase E84.jpg
Teseo
Per a atres usos d'este terme vore Teseo (desambiguació).
Archiu:Kylix Theseus Aison MNA Inv11365 n1.jpg
Copa de Aisón, del s. V a. C., conservada en el M.A.N., de Madrit: Teseo venç al Minotaure en presència d'Atenea.

En la mitologia grega, Teseo (en grec antic, Θησεύς Theseús 'el que funda') és un héroe i rei d'Atenes, fill d'Etra i Egeo, encara que segons una atra tradició el seu pare va ser Poseidón, el deu del mar. Teseo va ser el héroe fundador d'Atenes, com Perseo o Cadmo lo varen ser per a atres ciutats estat de l'Antiguetat. Les seues peripècies, inclosa la seua famosa lluita contra el Minotaure, es narren en la Vida de Teseo, de Plutarco, basada en atres escrits més antics. El seu mit es recrea també en obres posteriors. Per eixemple, és un dels personages principals de El somi d'una nit d'estiu i Els dos nobles cavallers, de William Shakespeare.[1][2]

Orige i joventut de Teseo

[editar | editar còdic]

De Teseo, el linaje patern remonta fins a Erecteo, autòctons; pel de la seua mare, era Pelópida. En veritat, Pélope va ser el més influent dels reis del Peloponeso. Un dels seus fills va ser Piteo, el yayo de Teseo que, va fundar una ciutat no gran, la dels trecenios.[3] La germana de Teseo era Clímene, filla de Hipalces i Etra.[4]

Egeo, que desijava fills, la Pitia conten que li va revelar el tan conegut oràcul pel que li prohibia gitar-se en dòna alguna abans de la seua arribada a Atenes, pero sense indicar açò, segons pareix, en claritat absoluta. Per això, es va dirigir a Trecén i allí va compartir en Piteo les paraules del deu que aixina eren:[5]

«Del odre l'eixint peu, ¡en molt el millor dels hòmens!, no desnugues abans d'arribar al poble d'Atenes».[5]

No va entendre a l'oràcul, pero Piteo, rei de Trecén i pare d'Etra, sí ho va entendre. L'oràcul havia volgut dir que si aplegava a Atenes sense haver fet l'amor, la primera dòna en la que yacer tindria un hereu seu. Com Piteo desijava que la seua filla donara a llum a el hereu del tro ateniense, va emborrachar a Egeo, i aixina va conseguir que fecundara a Etra.

En la nit en que va quedar embarassada, es creïa que també Poseidón el havia posseït. El deu la va sorprendre en l'illa d'Esferia, a a on havia anat, per un somi, en el propòsit d'oferir libacions sobre la tomba d'Esfero. Etra va dedicar per això en l'illa un temple a Atenea Apaturia i va cridar a l'illa Ferixca en lloc de Esferia, introduint també entre les donzelles de Trecén la costum de dedicar les seues zónula (faixes) a Atenea Apaturia en el dia del seu matrimoni.[6] Durant el temps anterior Etra mantenia amagat el verdader orige de Teseo, i existia el rumor, corregut per Piteo, de que era fill de Poseidón. Puix a Posidón principalment veneren els trecenios.[7] Uns afirmen que va rebre el nom de Teseo per l'exposició dels objectes de reconeiximent, pero uns atres que més vesprada, en Atenes, quan Egeo ho va adoptar com a fill. Criat a càrrec de Piteo, va tindre un preceptor i pedagogo cridat Cónidas.[8]


Despuix de la concepció de Teseo, Egeo va decidir, per temor als Palántidas —els seus nebots, els qui volien el tro—, que el seu fill no passara la chiquea en ell i va amagar la seua espasa i les seues sandalias baix una roca que el chiquet no devia moure fins que fora lo suficientment fort. Aixina, l'infància de Teseo va transcórrer en companyia de la seua mare i el seu yayo en la ciutat de Trecén. Com era costum ya llavors que els que eixien de l'infància anaren a Delfos i ofrendaran al deu els seus cabells, va ser Teseo a Delfos (d'ell un lloc diuen que encara hui es diu la Tesea) i li'ls va tallar solament per la part anterior del cap, igual que Homero va dir dels abantes. Este estil de cort es diu teseide per la seua causa.[9]

Quan va complir els setze anys la seua mare li va revelar el secret de la seua paternitat. Mes quan, ya adolescent, ademés del vigor del seu cos, donava mostres de valentia i d'un talant assegurat en el seu bon juí i inteligència, llavors Etra ho va conduir fins a la roca i, despuix de revelar-li la veritat sobre el seu orige, li va ordenar traure de davall els símbols del seu pare i navegar cap a Atenes. En la roca, es va ficar davall i fàcilment la va alçar, pero a navegar es va negar, pese a que hi havia seguritat i li'l pregaven el yayo i la mare; puix era arriscat recórrer a peu el trayecte fins a Atenes, ya que no contava en cap tram net i sense perill, per causa de lladres i malfatans.[10]

Els treballs de Teseo

[editar | editar còdic]

Piteo li va descriure al seu net cóm eren i qué feyen en els estrangers, tractava de convéncer a Teseo per a que fera el viage per mar. Pero a este, des de feya temps, segons pareix, li cremava en secret la fama de la virtut d'Heracles. Casi sempre estava parlant d'aquell i era el més entusiasta escoltant d'els qui contaven d'ell cóm era. Es donava el cas de que, ademés, Piteo era germà de Lisídice, la yaya materna de Heracles, per lo que Teseo i Heracles eren la mateixa generació i tenien la mateixa sanc.[11] Estos són els sis treballs de Teseo:[12]

  • Primerament, en Epidauro, Teseo va experimentar el seu valor en el jagant Perifetes o Peripetes fill d'Hefesto i Anticlea, o be de Poseidón. Teseo ho va matar en la força de les armes. Peripetes era un salteador de camins que, a pesar de que era agarre, dominava a la perfecció una enorme maza de bronze en la que matava als viagers: la mateixa maza que tan útil li seria a Teseo en el futur, puix es va quedar en ella despuix de donar-li mort. Pel seu maza Peripetes va ser malnomenat Corinetes, de korýnes, maza.[13][14]
  • En segon lloc va aplegar al istme de Corinto. Un atre dels bandits a que va deure enfrontar-se en el seu trayecte va ser Sinis, fill de Polipemón i Silea, filla de Corinto. Sinis era malnomenat per tot l'istme com Pitiocamptes o Pitiocantes («doblador de pins»): tenia una manera peculiar de desfer-se dels seus assuts, puix doblava dos pins pròxims, nugava les copes entre sí i un braç de la seua víctima a cada una d'elles. Després soltava els arbres, que en endreçar-se violentament esgarraven el cos del desgraciat. Teseo, despuix d'acabar en Sinis de la mateixa manera en que ell assessinava a les seues víctimes, va mantindre relacions en la seua filla Perigune, de qui va tindre un fill: Melanipo.[14][15]
  • En tercer lloc va matar a la cerda de Cromión, que cridaven Faya, no era fera de poc conte, sino agressiva i difícil de véncer. A esta, al marge del seu camí, per a que no semblara que ho feya tot per obligació, Teseo la va reduir i li va donar mort; i, al mateix temps, perque pensava que als hòmens malvats el noble deu atacar-los en pròpia defensa, mentres que de les feres, inclús provocant-les, deu lluitar en les més feroces i córrer perill.[16] Inclús alguns diuen que l'animal era una béstia filla d'Equidna i Tifó i que Faya era el nom de la seua vella porqueriza.[17]
  • En quart lloc va aplegar a la zona dels penya-segats de Megara. Li va tocar enfrontar-se a Escirón el corintio, fill de Pélope o segons alguns de Poseidón. Escirón dominava les roques anomenades per ell Escironias. Diuen que atracava als transeünts, o be en insolència i presunció presentava primer els seus dos peus als estrangers i els obligava a llavar-li'ls i, després, mentres li llavaven, els donava un puntapié i els tirava a el mar. En l'abisme servien com a aliment d'una enorme tortuga. Teseo, agarrant-ho dels peus, ho va tirar a ell també a el mar.[18][19]
Archiu:Theseus Minotaur BM Vase E84 n3.jpg
Teseo mata a Procusto (kílix de el V, Museu Britànic).
  • En quint lloc va aplegar a Eleusis, a on un bandit cridat Cerción reptava als viagers a lluitar contra ell en un duel desigual i ningú ho vencia. Solament Teseo ho va fer, alçant-ho i tirant-ho mortalment contra el sol. Uns diuen que Cerción era fill d'Hefesto i uns atres que de Branco i de la nimfa Argíope.[20][21]
  • En sext lloc va aplegar a Eríneo. Allí vivia un atre jagant, Procustes (també Damastes o Polipemón), un fill de Poseidón. Procustes era un posadero bandit que tenia el hàbit d'oferir als viagers un llit especial. Primer els seduïa, els nugava al llit i amordaçava; en ella donava llavors començ a una atroç tortura. Als alts els ficava en un llit chicotet i els tallava les cames i cap que sobraven; als més menuts els ficava en un llit gran i els estirava els braços i cames en cordes i a martillazos. Teseo ho va matar de la mateixa forma en que ell va matar a les seues víctimes: ho va seduir en jocs, ho va nugar i va amordaçar en el llit més menut, donada la seua altura. Després ho va torturar en el martell, li va tallar els peus i finalment el cap.[22][21]

Continuant la seua marcha i despuix d'aplegar a la vora del Cefiso, hòmens del linaje dels Fitálidas, eixint-li a la trobada, varen anar els primers en dirigir-li la salutació, i com els demanara ser purificat, despuix de llavar-li segons els ritos i d'oferir sacrificis expiatoris, li varen donar hospitalitat en la seua casa, no havent-li eixit abans ningú al pas, en el seu viage, en sentiments humanitaris.[23]

En Atenes

[editar | editar còdic]
Archiu:Kylix Aisón Teseo (M.A.N. Madrid) 04.jpg
Teseo captura al Bou de Marató (Copa de Aisón, sigle V a. C., M.A.N., Madrit)

El dia huit del més hecatombeón es diu Teseo per fi va aplegar a Atenes. I en aplegar a la ciutat, va trobar l'Estat sumit en la confusió i la discòrdia, i els interessos de Egeo en situació delicada. Medea, quan va fugir de Corinto, baix pretext de lliurar a Egeo en pocions de la falta de fills, vivia en ell. Advertida ella sobre Teseo, i com Egeo no sabia res, era vell i estava esglayat de tot per l'estat de tumult, ho va persuadir per a que, invitant a l'estranger, ho matara en els seus verins. Vi, per tant, Teseo al convit i no tenia resolt descobrir al principi la seua identitat, sino que en el propòsit d'oferir un motiu de reconeiximent, quan es varen posar les viandas, traent l'espasa per a tallar-les en esta, li la va mostrar a aquell. Es percató al punt Egeo i va deixar caure la copa del verí; i interrogant al fill, ho va abraçar, li'l va dur en ell i ho va presentar als ciutadans, que ho varen acceptar en gust per la seua valentia.[24] Teseo, enterat de la maquinació de Medea, la va expulsar,[25] i inclús alguns diuen que Medea s'havia casat en Egeo i li havia allumenat un fill, Medo.[26]


Teseo, en el seu afany per realisar empreses i, al mateix temps, també per a granjear el favor del poble, va eixir contra el bou de Marató, que no poques fatigues proporcionava als habitants de Tetrápolis, i despuix de reduir-ho, ho va exhibir arrastrant-ho viu per la ciutat i, després, ho va sacrificar a Apolo Delfinio.[27] Quan s'acostava a Marató, Teseo havia segut rebut hospitalariament per una solterona vella i pobra cridada Hecalé, qui va prometre un moltó a Zeus si ell tornava ilés. Reunits en Hécale els donem d'entorn, feyen sacrificis en honor de Zeus Hecaleo i donaven cult a Hécale dirigint-se a ella en el diminutivo Hecáline, perque també aquella, quan va donar hospitalitat a Teseo, que era prou jove, ho va besar al modo de les velles i li mostrava el seu carinyo en tals diminutivos.[28][29]

Teseo va ser reconegut oficialment com a fill i successor del rei, lo que va provocar la rebelió dels fills de Palante (germà d'Egeo), els Palántidas, ya que un d'ells hauria segut el successor en cas que Egeo no haguera tingut descendència. Teseo, fent vanaglòria de la seua astúcia militar, va conseguir acorralar als seus adversaris i donar mort a gran part d'ells, i els restants es varen donar a la fuga. Teseo va ser aclamat per tots els atenienses i reconegut com a futur rei.[30]

Viage de Teseo a l'illa de Creta

[editar | editar còdic]
Archiu:Laurent de la La Hyre 002.jpg
Teseo i Etra, per Laurent de l'Hyre.

Atenes devia enviar un tribut al rei Minos de Creta que consistia en el sacrifici de sèt donzelles i sèt jóvens que serien devorats pel mònstruo Minotaure, una condició imposta despuix de l'expedició militar de Minos contra Atenes per a venjar la mort d'Androgeo.[31] Teseo es va presentar voluntàriament en el tercer enviament davant el seu pare per a que li permetera ser part de l'ofrena i ho deixara acompanyar a les víctimes per a poder enfrontar-se al Minotaure. Les víctimes eren elegides per sorteig, pero segons Helánico el propi Minos acodia a Atenes per a triar-les, i aixina és com va ser elegit Teseo.[32][33]

Les naus en que anaven a viajar les persones ofrendadas duyen vés-les negres com a senyal de luto, pero Egeo va demanar a Teseo que, si retornava vencedor, no oblidara canviar-les per veles blanques, per a que sabera, encara ans que aplegara a port, que estava viu. Teseo li'l va prometre.[34] Segons Simónides, no era blanca l'entregada per Egeo, sino «una purpúrea vés-la tintada en la sucosa flor de la molt florida carrasca». I que açò es va acordar com a senyal de la seua salvació. Manava la nau el Amarsíada Fereclo. Filócoro afirma que en casa d'Esciro de Salamina, va prendre Teseo com a comandant a Nausítoo i com a cap de proa a Feacio, ya que, llavors, els atenienses encara no es dedicaven a el mar.[35]

Durant la travessia Minos, que anava també en l'expedició, es va enamorar d'una jove cridada Eribea o Peribea, una filla d'Alcátoo, rei de Megara, que també pagava tribut a Minos. Teseo i Peribea estaven promesos i Alcátoo els va enviar als dos junts. Minos va voler unir-se a ella per la força i Teseo se li va opondre. En la consegüent disputa Minos va indicar a Teseo la seua filiació divina, i va obtindre del seu pare Zeus trons i llampades. Teseo va replicar que ell també tenia filiació divina, ya que en realitat era fill de Poseidón. Per a provar esta filiació, Teseo va tindre que tirar-se a l'aigua i trobar un anell d'or que el rei Minos havia tirat a el mar. Teseo, en la mar, va ser conduït per delfins a presència d'Anfítrite, esposa de Poseidón, que li va donar l'anell i una corona.[36]

Teseo i el Minotaure

[editar | editar còdic]
Archiu:Theseus Minotaur Mosaic.jpg
Mosaic de Teseo lluitant contra el Minotaure. II. Museu Universitat de Friburgo, Suïssa,

En aplegar a Creta, la princesa Ariadna es va enamorar de Teseo i li va propondre ajuda per a derrotar al seu germà —el Minotaure— a canvi de que li la duguera en ell de regrés a Atenes i la convertira en la seua esposa. Teseo va acceptar.

L'ajuda d'Ariadna va consistir en donar a Teseo un ovillo de fil que este va nugar per un dels extrems a la porta del llaberint. Una atra versió indica que l'ajuda d'Ariadna va consistir en una corona que emetia una resplandor i que li havia donat Dioniso com a regal de boda, o be que podria ser la mateixa corona que li havia regalat Anfítrite durant el viage a Creta.

Aixina Teseo va entrar en el llaberint fins a trobar-se en el Minotaure, al que va donar mort a puñetazos o travessant-ho en una espasa. A continuació va arreplegar el fil i aixina va poder eixir del llaberint i immediatament, acompanyat pel restant de atenienses i per Ariadna, va embarcar de regrés a Atenes, despuix d'afonar els barcos cretenses per a impedir una possible persecució.

Regrés a Atenes

[editar | editar còdic]

Durant el viage de regrés Teseo va decidir desembarcar en l'illa de Naxos o en una atra illa anomenada Dia, i d'allí va tornar a partir sense la presència d'Ariadna. El motiu d'este abandó és controvertit: algunes versions senyalen que Teseo la va abandonar per la seua pròpia voluntat, uns atres diuen que va ser per orde dels deus per a que esta poguera casar-se en Dioniso.

En divisar la galera des del port d'El Pireo en Atenes, el rei Egeo va vore les veles negres —posat que Teseo havia oblidat canviar-les per veles blanques— i, creent que el seu fill havia mort, es va suïcidar llançant-se mar, que a partir de llavors va rebre el nom de mar Egeo.[37]

Teseo, a continuació, va heretar el tro d'Atenes i anys despuix es casaria en una germana d'Ariadna anomenada Fedra.

Les amazones

[editar | editar còdic]

En acabant de que Heracles obtinguera en un dels seus dotze treballs el cinturó de l'amazona Hipólita, Teseo, que va participar en l'expedició, va seqüestrar a una amazona anomenada Antíope, o ben Melanipa, o ben Hipólita. Les amazones varen atacar llavors Atenes per a rescatar a la raptada, pero varen ser derrotades pels atenienses, morint en algunes versions l'amazona raptada durant l'atac.

Teseo es va casar en Antíope, Melanipa o Hipólita i va tindre un fill cridat Hipólito. Pero despuix terminaria casant-se en Fedra, despuix de haver abandonat a la seua anterior esposa. En la versió en que Teseo està casat en Hipólita i l'abandona, esta intenta venjar-se duent a les amazones a la boda de Teseo i Fedra en l'intenció de matar a tots, encara que fracassa en ser assessinada pels invitats de Teseo.

Hipólito

[editar | editar còdic]

Hipólito, el fill que Teseo havia tingut en l'amazona, es distinguia per la seua passió per la caça i les arts violentes. Venerava a Artemisa, deesa verge de la caça, i en canvi detestava a la deesa de l'amor Afrodita. La deesa, ofesa pel despreci del chic, va suscitar una terrible passió pel mateix en el cor de Fedra, que s'havia convertit en esposa de Teseo i per lo tant madrastra de Hipólito. Estant Teseo absent, Fedra es va oferir al cast jove, pero est la va despreciar. La dòna, despechada, es va aforcar deixant una nota inculpatoria en la que dia que Hipólito havia tractat de violar-la. En retornar Teseo i vore la falsa acusació contra el seu fill, va creure en ella i va clamar venjança a Poseidón, que va enviar a Hipólito un bou que va brotar de la mar mentres este cavalcava en la seua carro; el carro va bolcar i Hipólito va ser arrastrat pels seus propis cavalls.

En algunes versions va ser en este moment quan Fedra es va suïcidar, al vore el mal que havia causat.

Teseo i Pirítoo

[editar | editar còdic]
Archiu:Canova - Theseus - Kunsthistorisches Museum Vienna.jpg
Teseo i el Centauro, obra d'Antonio Canova, es conserva en el Kunsthistorisches Museum de Viena.

Pirítoo havia sentit parlar de la fama de Teseo i per a comprovar-la va furtar ganado que pertanyia a este últim. Quan Teseo ho va perseguir, Pirítoo estava dispost a enfrontar-se a ell, pero abans va sorgir entre ells una admiració mútua que els va fer jurar-se amistat eterna.


Teseo i Pirítoo varen ser amics inseparables i varen participar junts en ardits bèlics de la seua época: es varen embarcar en l'expedició dels Argonautas per a conquistar el Vellocino d'or i varen prendre part en la caça del javalí de Calidón; també varen estar en la lluita dels lápitas contra els centauros, que va tindre lloc en la boda de Pirítoo, quan els ebris centauros varen decidir raptar a les dònes.

Varen decidir casar-se cada u en una filla de Zeus: Teseo en Helena, que encara era una chiqueta, i Pirítoo en Perséfone. Primer varen raptar a Helena i la varen deixar baix la custòdia de Etra, i després varen decidir baixar al inframundo en busca de Perséfone. Pero el deu Hades els va tendir una trampa: els va invitar a un convit i, una volta que els va tindre assentats a la taula, els va deixar adherits als assents. Quan Heracles, en el seu duodècim treball, va anar en busca de Cerbero, estant en el Hades, els va trobar encadenats. Al vore a Heracles, varen tendir les seues mans cap a ell, com si anaren a ser resucitats gràcies a la força d'est. A Teseo, agarrant-ho de la mà, va conseguir alçar-ho, pero va tindre que abandonar a Pirítoo ya que, en intentar alçar-ho, va tremolar la terra, per lo que este es va quedar per a sempre en el inframundo.

Mentres Teseo estava en el Hades, els Dioscuros, germans de Helena, varen lliberar a la seua germana, es varen dur a Etra (la mare de Teseo) com esclava, varen fer fugir a Demofonte i Acamante i varen posar en el tro d'Atenes a Menesteo.

Amoríos i descendència

[editar | editar còdic]

D'acort a Ateneu, Istro, en el llibre catorzé dels assunts d'Atenes, dona un catàlec d'aquelles dònes que es varen convertir en esposes de Teseo; diu que algunes d'elles ho varen anar per amor, que algunes varen ser raptades per la força, i unes atres es varen casar en matrimoni llegal. Helena, Ariadna, Hipólita i les filles de Cerción [Álope] i Sinis [Perigune] varen ser raptades per la força; i Melibea, la mare d'Áyax, es va casar llegalment en Teseo. I Hesíodo diu que també es va casar en Hipe i Egla; a causa de les quals va trencar els jurament que havia fet a Ariadna, segons nos conta Cércope de Mileto. I Ferécides afig a Ferebea. I abans de violar a Helena, també s'havia dut a Anaxo de Trecén; i despuix de Hipólita també va tindre a Fedra.[38]

Plutarco dona una llista similar. Nos advertix que existixen atres històries distintes sobre casament de Teseo, que han escapat a l'escena i que no conten en nobles principis ni feliços desenllaços. Es diu, en efecte, que va raptar a certa Anaxo, una trecenia, i que, despuix de matar a Sinis i Cerción, va violar a les seues filles. Es va casar també en Peribea, la mare d'Ayante i, ademés, en Ferebea i Íope la d'Ificles, i per l'amor de Egla la de Panopeo, com ya s'ha dit, li tiren en cara que l'abandó d'Ariadna no va ser decent ni correcte. Mes, per damunt de tots, el rapte de Helena va inundar de guerra el Ática, i a ell li va abocar al desterro i la mort.[39]


En la Teseida es diu que Antíope va atacar a Teseo quan es va casar en Fedra i que les seues companyeres amazones la varen defendre i Heracles va matar a les amazones. Abans de morir Antíope va allumenar a Hipólito o, com diu Píndaro, a Demofonte.[40] Segons alguns, Ariadna va tindre de Teseo a Enopión i Estáfilo entre ells també s'inclou Ion de Quíos.[41] Teseo va abandonar a Ariadna estant ella encara embarassada.[39] Celebrada especialment en la tragèdia. Fedra, despuix de haver engendrat en Teseo dos fills, Acamante i Demofonte, es va enamorar del fill de l'amazona, açò és, d'Hipólito, i li va demanar que s'unira a ella.[42] Els argivos diuen que Ifigenia era filla de Teseo i Helena.[43] Uns atres creuen que Teseo no va raptar a Hipólita sino a l'amazona Melanipe; siga com anara en l'amazona Teseo va engendrar a Hipólito.[44] Sobre Perigune, la filla de Sinis, Teseo continuava cridant-la i donava fe de que cuidaria be d'ella i no l'anava a maltractar, va eixir, i de la seua unió en Teseo va donar a llum a Melanipo.[45]

A Teseo també se li associen varis mits de amoríos en varons. Crisipo, el fill de Pélope, era un dels efebos més bells i inclús Teseo ho va raptar durant els Jocs Nemeos.[46] Es diu que Hermes també va amar a Teseo[47] i lo mateix va succeir en Minos[48] i en Pirítoo.[49]

Mort

[editar | editar còdic]

Despuix de ser rescatat per Heracles del inframundo va tornar a Atenes, pero va ser expulsat d'allí per Menesteo i va decidir establir-se en Esciro, a on ademés tenia possessions.[50] Els habitants d'Esciro ho varen rebre aclamant-ho, per la qual cosa, pese a l'esforç de Zeus per cuidar d'ell, Licomedes, rei de l'illa, va decidir donar-li mort. Per a això, va fer que es despeñara des de lo alt d'un precipici.[51] Uns atres afirmen que va caure pel seu propi peu, havent entropeçat mentres passejava despuix de menjar, segons era la seua costum.[52] Es diu que un oràcul havia ordenat en l'any 476 a. C. dur els ossos de Teseo des de l'illa a Atenes. En efecte, els suposts ossos varen ser duts a Atenes per Cimón i guardats en el Teseion.[53]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
Fonts primàries
Fonts secundàries
Lliteratura


Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ SCHMIDT, Joël: Diccionari de mitologia grega i romana (Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine), Larousse-Planeta, Barcelona, 1995, s. v. «Teseo».
  2. ↑ Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, veu «Teseo»
  3. ↑ Plutarco: Vides paraleles, Teseo 3, 1-2
  4. ↑ Homero, Ilíada III, 144 (també en escolio); Dictis Cretense, 5.13
  5. ↑ 5,0 5,1 Plutarco, Teseo 3, 5
  6. ↑ PAUSANIAS: Descripció de Grècia, II, 33, 1.
  7. ↑ Plutarco, Teseo 6, 1
  8. ↑ Plutarco, Teseo 4, 1
  9. ↑ Plutarco, Teseo 5, 1
  10. ↑ Plutarco, Teseo 5, 1-3
  11. ↑ Plutarco, Teseo 6, 7-8; 7-1
  12. ↑ Higino és l'únic autor que distinguix entre els treballs (llabors) de Teseo de les proves (athla) d'Hércules/Heracles.
  13. ↑ Plutarco, Teseo 8, 1-2
  14. ↑ 14,0 14,1 Apolodoro: Biblioteca mitològica, III 16,1
  15. ↑ Plutarco, Teseo 8, 3-6
  16. ↑ Plutarco, Teseo 9, 1-2
  17. ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica Epít. 1.1
  18. ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica Epít. 1.2
  19. ↑ Plutarco, Teseo 10, 1-4
  20. ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica Epít. 1.3
  21. ↑ 21,0 21,1 Plutarco, Teseo 11-1
  22. ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica Epít. 1.4
  23. ↑ Plutarco, Teseo 12-1
  24. ↑ Plutarco, Teseo 12, 2-6
  25. ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica, Epítome 1,6
  26. ↑ Higino: Faules 26
  27. ↑ Plutarco, Teseo 14, 1
  28. ↑ Plutarco, Teseo 14, 2
  29. ↑ Ovidio: Remeis d'amor, 747
  30. ↑ Plutarco, Teseo 13, 1-4
  31. ↑ Apolodoro, Epítome 1, 7
  32. ↑ Higino: Faules, 41; escolios a Odissea XI 322 i a Ilíada XVIII 590.
  33. ↑ Plutarco, Teseo 17 1-3
  34. ↑ Apolodoro, Epítome 1, 7-8
  35. ↑ Plutarco, Teseo 17 4-6
  36. ↑ Pausanias: Descripció de Grècia I 17,3
  37. ↑ Martín (2004). Diccionari de Mitologia Clàssica, pág. 199, Espasa Calpe. ISBN 84-670-1536-5.
  38. ↑ Ateneu, Convit dels erudits, XIII 557 a
  39. ↑ 39,0 39,1 Plutarco: Vides paraleles, Teseo, 29
  40. ↑ Plutarco: Vides paraleles, Teseo, 28
  41. ↑ Plutarco: Vides paraleles, Teseo, 20
  42. ↑ Apolodoro: Biblioteca, Epít. 1.18
  43. ↑ Pausanias: Descripció de Grècia II, 22, 6.
  44. ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica Epít. 1.16
  45. ↑ Plutarco: Vides paraleles, Teseo, 25.4-5
  46. ↑ Higino: Faules, 271
  47. ↑ Clemente d'Aleixandria: Homilies V, 15
  48. ↑ Ateneu: Convit dels erudits XIII, 77
  49. ↑ Ovidio: Heroidas, V
  50. ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica, Epítome, I, 24; Plutarco: Vida de Teseo, 32-35
  51. ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica, Epítome 1, 24
  52. ↑ Plutarco: Vida de Teseo, 35, 7
  53. ↑ Plutarco: Vida de Teseo, 36.1-2; Pausanias: Descripció de Grècia, I, 17.6

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

  • OVIDIO: Heroidas (Heroides) o Cartes de les heroïnes (Epistulae heroidum). X: Ariadna a Teseo (Ariadne Theseo).
    • Text espanyol, trad. Diego Mexía de Fernangil.
    • SUÁREZ, Juan Antonio: Les Heroidas en vers castellà; ed. de 1835.
    • Trad. al francés, en Wikisource.
      • Trad. al anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar a les anotacions o al text llatí) i "lloeu" (per a visualisar al mateix temps el text i les anotacions o per a obtindre el text bilingüe).
      • Comentari de les Heroidas de Ovidio; X: Ariadna a Teseo.
        • Text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus.
      • MOYA DEL BAÑO, Francisca: Estudi mitográfico de les Heroidas de Ovidio (IV, V, VII, X, XIII, XVIII, XIX): text, en PDF.
        • X (Ariadna a Teseo): a partir de la pág. 82 de la reproducció electrònica.


Archiu:Portrait of Walter William Skeat.jpg
Retrat de W. W. Skeat
(1895 o abans).
  • KINGSLEY, Charles: The Heroes. Or, Greek Fairy Tals for my Children (Els héroes, o Contes de fades grecs per als meus menuts), 1856; en Espanya es va publicar en el títul Contes de fades grecs. Els héroes.



Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Teseo&oldid=892834»