Vides paraleles

Les Vides paraleles (Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una colecció biogràfica escrita en grec per Plutarco entre finals de el Plantilla:SIGLO i principis de el Plantilla:SIGLO.^{[lower-alpha 1]}

Contingut i estructura

Plutarco va escriure entre el 96 i el 117 d. C.^[2] erudites i amenes biografies de célebres grecs i romans emparellades per alguna similitut en la seua dedicació. Al final d'estos emparejamientos un breu text (la σύγκρισις / sýnkrisis, «comparació») trobava lo distintiu en abdós personages.

Es conserven quarantahuit biografias de Plutarco,^{[lower-alpha 2]} de les quals vintidós parells són les que corresponen estrictament a les Vides paraleles. Cada parell inclou l'oposició d'un personage grec a un atre romà.

Les biografies de Galba i Otón pertanyien a una série hui incompleta dedicada als emperadors romans des d'Augusto fins a Vitelio, mentres que les d'Artajerjes i Arato eren obres independents.^[3]

L'obra s'iniciava en les vides, hui perdudes, d'Epaminondas i Escipión, que anirien provablement precedides d'una introducció global i la dedicatòria a Quint Sosio Seneción,^[4] amic seu i de Trajano, ademés de dos voltes cònsul, en els anys 99 i 107.^[5] Aixina mateix, la majoria dels parells de biografies incorporen un pròlec i totes (llevat Temístocles-Camilo, Alejandro-César, Foción-Catón i Pirro-Mario) Plutarco les conclou en una comparació (sýncrisis) entre abdós personages,^[6] colocant-los en un pla d'igualtat, si no de preferència al seu compatriota grec.^[7]

Propòsit

L'objectiu de Plutarco consistix en extraure, en cada cas, el caràcter moral del personage, abans que la narració dels acontenyiments polítics de l'época; d'ahí el tractament exhaustiu sobre l'educació i natural disposició del personage, i el relat de gran número d'anècdotas, calculat per a revelar la naturalea del home. «Un llance fútil, una paraula, algun joc [que] aclarix més les coses sobre les disposicions naturals dels hòmens que les grans batalles guanyades, a on poden haver caigut dèu mil soldats».

Creïa en la compatibilitat de Roma com a rectora i de Grècia com a educadora. Les Vides contenen, ademés d'interessants anècdotes, molts passages històrics memorables.

Vore també

Moralia (Obres morals i de costums)

Notes

↑ Crespo, 1999, p. 37.
↑ Plutarco
↑ Crespo, 1999, pp. 33-34.
↑ Crespo, 1999, p. 34.
↑ Crespo, 1999, p. 15.
↑ Crespo, 1999, pp. 35.
↑ Montes de Oca, 1987, p. XVIII.

Referències

Bibliografia

Plutarco, Vides Paraleles. Obra completa. Madrit: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-1795-1

Sobre l'obra

(1987) Introducció (en "Vides Paraleles"), Mèxic, D. F.: Porrua. ISBN 968-432-132-5.

Sobre la seua transcendència en la lliteratura i el humanisme espanyol

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Vidas paralelas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

[FOOTNOTECrespo1999{{{c}}}37-1] Crespo, 1999, p. 37.

[3] Plutarco

[FOOTNOTECrespo1999{{{c}}}33-34-5] Crespo, 1999, pp. 33-34.

[FOOTNOTECrespo1999{{{c}}}34-6] Crespo, 1999, p. 34.

[FOOTNOTECrespo1999{{{c}}}15-7] Crespo, 1999, p. 15.

[FOOTNOTECrespo1999{{{c}}}35-8] Crespo, 1999, pp. 35.

[FOOTNOTEMontes_de_Oca1987{{{c}}}XVIII-9] Montes de Oca, 1987, p. XVIII.

[lower-alpha 1]

[2]

[lower-alpha 2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]