Bou de Creta
El bou de Creta (en grec: Κρὴς ταῦρος) és un animal llegendari de la mitologia grega que apareix en els periples dels héroes Heracles i Teseo —en este últim cas també és referit com el bou de Marató—. És conegut per ser el pare del Minotaure en unió en Pasífae. El sèptim treball de Heracles va consistir en capturar un bou que causava estralls en Creta.[1][2]
Texts mitográficos
[editar | editar còdic]El bou i Heracles
[editar | editar còdic]Com a sèptim treball se li va impondre a Heracles dur el bou de Creta. Segons Acusilao este havia transportat a Europa para Zeus (cf. Tauro). Segons uns atres, Poseidón lo havia fet sorgir de la mar en atenció a les pregàries de Minos.[3] En Creta este bou devastava tot el país i especialment la regió del riu Tetris. Antigament les feres eren més temibles per als hòmens. El bou diuen els cretenses que li'l va enviar a ells Poseidón perque Minos, que dominava la mar grega, tributava a Poseidón un cult menys important que a qualsevol atre deu.[4] Heracles va marchar a Creta en la seua busca, i en demanar ajuda a Minos este li va contestar que lluitara per a capturar-ho; una volta capturat el bou, Heracles ho va dur a Euristeo, qui al vore-ho ho va deixar en llibertat. El bou va anar errante per Esparta i tota Arcàdia, fins que finalment va alcançar el Ática, a on danyava als habitants.[3]
El bou i Pasífae
[editar | editar còdic]Mort Asterio, Minos va voler regnar en Creta, pero li'l varen impedir. Ell alegava que havia rebut dels deus el regne; com a prova d'això va afirmar que li otorgarien lo que demanara. Mentres oferia un sacrifici a Poseidón, va suplicar que ixquera del fondo de la mar un bou, prometent immolar-ho. Poseidón va fer sorgir un bou magnífic i Minos va obtindre el regne, pero llavors va enviar el bou al seu vacada i va sacrificar un atre en el seu lloc. Poseidón, irritat en ell per no haver sacrificat el bou, embraveció a este i ho va fer objecte d'amor de Pasífae. Ella, en la seua passió pel bou, va tindre com a còmpliç a Dédalo. Est va construir una vaca de fusta sobre rodes, la va buidar, li va coser entorn la pell d'una vaca desollada i, duent-l'al prat a on el bou solia pasturar, va ficar dins a Pasífae; el bou va aplegar i copuló en ella com si es tractara realment d'una vaca. Pasífae va donar a llum a Asterio, el cridat Minotaure, que tenia rostre de bou i lo demés de home.[5]
El bou i Teseo
[editar | editar còdic]Uns diuen que Teseo, al començ de les seues aventures, va aplegar a Atenes. Medea, que llavors vivia en Egeo, intrigó contra aquell i va persuadir a Egeo per a que desconfiara de Teseo com d'un traïdor. Atemorisat, Egeo, sense haver reconegut al seu propi fill, ho va enviar contra el bou de Marató. Teseo ho va véncer.[6] Uns atres diuen que el bou, quan va ser lliberat en la planura d'Argos, va escapar a través del istme de Corinto fins al territori del Ática i fins al demo de Marató en el Ática, i va donar mort a tots els que trobava i també a Androgeo, el fill de Minos. Est, exigint venjança, va aplegar en les seues naus i va exigir un sacrifici periòdic de sèt chicons i machachas per al Minotaure. Es diu que despuix Teseo va espentar al bou que estava en Marató fins a l'acrópolis i ho va sacrificar a la deesa; l'ofrena és del poble de Marató.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ DIODORO SÍCULO: Biblioteca històrica IV 13, 4
- ↑ HIGINO: Faules, 30
- ↑ 3,0 3,1 APOLODORO: Biblioteca mitològica II 5, 7
- ↑ 4,0 4,1 PAUSANIAS: Descripció de Grècia I 27,9-10.
- ↑ Apolodoro: loc. cit., III 1.3
- ↑ Apolodoro: loc. cit., Epítome 1, 5-6
- Este artícul conté una traducció derivada de «Toro de Creta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.