Eleusis
Eleusis (en grec antic/katharevousa, Ἐλευσίς; en grec modern, Ελευσίνα [Elefsina]) és una ciutat de Grècia, en Ática, a uns 18 km al noroest del centre d'Atenes, en la planura triásica, ribereña del golf Sarónico, en el seu extrem nort. És la sèu de l'administració de la prefectura d'Ática occidental.
En l'Antiguetat va ser un chicotet demo (població) del Ática. Albergava un santuari dedicat a la deesa Deméter i la seua filla Perséfone, que va aplegar a adquirir gran importància per ser la sèu dels misteris eleusinos (o de Eleusis), un dels majors cults de la Grècia antiga i més vesprada del Imperi romà. També és célebre per haver segut el breçol del gran poeta tràgic Esquilo.
L'actual Elefsina és una chicoteta ciutat industrial, casi absorbida dins del àrea metropolitana d'Atenes. Està conectada directament en esta per mig de tren de rodalies i autopista. És un dels principals centres industrials de Grècia, en una gran activitat de refinación del petròleu. Posseïx un jaciment arqueològic i un museu.
Eleusis va ser elegida per a ser capital europea de la cultura en 2021, junt en Timișoara i Novi Sad.
Mitologia
[editar | editar còdic]Segons Pausanias la ciutat devia el seu nom al héroe epónimo Eleusis,[1] fill d'Hermes i de l'oceánide Daira (o be d'Ogiges). Quan la deesa Perséfone, filla de Deméter, va ser raptada per Hades, esta va ser a Eleusis, a on es va trobar a Céleo, rei del lloc.[2] Triptólemo, fill del sobirà, va anar el fundador dels misteris de Eleusis, cult agrari rebut per la deesa grega, que es va estendre a tota Grècia i, en época romana, a tots els dominis de la urbs italiana. En el camí entre Eleusis i Mégara, junt a un santuari de Metanira, es dia que estaven enterrats els argivos que varen lluitar contra Tebas en l'expedició coneguda com els sèt contra Tebas.[3]
Història
[editar | editar còdic]Els primers assentaments daten de l'any 2000 a. C., convertint-se durant el periodo micénico en un ampli recint fortificado. És en esta etapa quan es va introduir el cult a Deméter, divinitat relacionada en la naturalea i el cultiu dels cerealés. S'ha constatat la continuïtat d'este cult fins a l'época romana, en la construcció de temples successius en la part este del tossal sobre la que s'assenta la ciutat.
En el VIII el santuari va adquirir un caràcter panhelénico i el seu festival va aplegar a ser un dels més importants d'Atenes. El tirà ateniense Pisístrato va rodejar la població i el santuari en una gran muralla, reforçada per torres de defensa. Molts atres edificis públics es varen erigir després en els periodos clàssic i romà, pero l'expansió del cristianisme i, sobretot, l'invasió dels ostrogodos varen conduir al total abandó del santuari.
Segons la tradició,[4] Eleusis va ser incorporada a Atenes durant el sinecismo de Teseo. En realitat, caldria datar-ho a finals de el VIII o principis de el VII Durant les guerres mèdiques, en 480 a. C.-479 a. C., va ser devastada pel eixèrcit de Jerjes I i el temple de Deméter va ser cremat.[5] De nou va ser arrasada durant la guerra del Peloponeso, quan va ser invadida el Ática pel rei espartano Plistoanacte.[6]
En el 170 una invasió al Imperi romà, la dels costobocos, habitants de la part septentrional del mar Negra, va aplegar fins a Grècia destruint part del santuari de Eleusis. La població va resistir l'invasió d'aquells bàrbars, ademés varen ser enviades tropes romanes per a finalment rebujar-los.
Restants arqueològics
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg)
.jpg){kind=link}
Entre els monuments trobats en Eleusis pels arqueòlecs destaquen els següents:
- Pati Sagrat: era el lloc de trobada dels peregrins i a on concloïa el Camí Sagrat que duya d'Atenes a Eleusis. En el seu temps albergava la escara —una estructura datada en el VIII en la que es trobaven els altarés per a les ofrenes a les deeses— i el temple d'Artemisa Propilea, de el II, del que només es conserven els fonaments.
- Propileu Major: Construït en marbre pentélico, la seua estructura imita la del Propileu de l'Acrópolis d'Atenes. S'ha datat en la segona mitat de el II a partir d'una inscripció en la frontera interna en la que apareixen els noms dels emperadors romans Antonino Pío i Marco Aurelio. D'este últim descolla un bust dins d'un escut (imago clipeo) en el centre del frontón exterior. S'han trobat el basamento i les basas de les columnes. Originàriament, cada u dels costats del Propileu tenia una fila de sis columnes dòriques coronades per un frontón. L'espai interior estava dividit en dos pòrtics separats per una paret travessera en la que s'obrien cinc portes. En el soportal exterior, dos rencs paralels de columnes jòniques indicaven la direcció al santuari.
- Propileu Menor: d'estil jònic, construït pel procònsul Api Claudio Pulcro ho va dedicar a la deesa en l'any 54 a. C. Estava format per una espècie d'antesala oberta a l'exterior i per un passage cobert flanquejat per dos cariátides d'estil neoático.
Temple de Deméter: propenc al Plutonion es conserven els fonaments d'este temple de l'época de Pisístrato. Una estàtua femenina huyente (Perséfone), exposta en el Museu de Eleusis, pertanyia tal volta al frontón d'este temple.
- Telesterion: era un recint en vàries entrades i huit grades d'assents en els quatre costats. Allí s'assentaven els iniciats en els misteris per a participar en els rituals. En el centre estava el mégaron, a on només podien accedir els hierofantes (sacerdots) per a realisar els ritos més secrets. Els restants mostren intervencions arquitectòniques diverses entre els sigles V i II
- Arcs de Triumfo: reproduccions romanes del ateniense arc d'Adriano, es varen erigir davant del Propileu Major. Són posteriors a l'any 129 a. C
- Pou de Calícoro: era el lloc, segons el Himne homérico a Deméter, a on Deméter havia descansat en la seua primera visita a Eleusis. Durant les celebracions en honor de la deesa les dònes dansaven entorn al pou. Està datat en la primera mitat de el V
Temple de Eleusis: es trobaven a la dreta del Propileu Menor en l'ala de l'acrópolis. Era un temple que contenia una gruta venerada com l'entrada al món dels morts. Era un mur de contenció de caràcter ritual entorn a una cova a on, segons la tradició, s'havia aparegut Hades, deu del inframundo. Ací tenia lloc una representació de la tornada anual de Perséfone a la terra. La seua datació se situa entre els sigles VI i IV És l'únic temple fins ara trobat pels arqueòlecs que està dedicat al deu del inframundo, ya que a este deu no se li varen dedicar temples ni monuments degut a que era més temut que el propi Zeus. La ciutat: Un fragment d'una inscripció de la segona mitat el seguixc IV a. C., conté referències als treballs de reparació de les muralles i dels edificis del santuari. Este descobriment, publicat per Kourouniotis en 1932, va permetre identificar parts de la topografia urbana, com les portes i els carrers principals. Les següents excavacions, conduïdes per Konstantinos Kourouniotis, i més vesprada per Georgios Mylonas i Ioannis Travlos, varen explorar la ciutat. En la zona oest de la acrópolis es varen trobar carrers, restants de cases i cisternas. En l'ala nort del tossal es desenterró un barri de el III, en cases menudes, algunes excavades en la roca. En época romana es va estendre més allà dels llímits de les muralles, sobretot cap a l'est, cap a la planura, i cap a a el sur, cap a l'mar. Pròxim al camí que duya a Megara es trobava la necròpolis més important, que Mylonas va escomençar a excavar en 1952 per encàrrec de la Societat Arqueològica d'Atenes. Entre 1954 i 1956 varen eixir a la llum 312 tombes, algunes de les quals, en els seus rics aixovar, es remonten al periodo micénico. Les tombes es distribuïxen a lo llarc d'un periodo cronològic que va des de l'época protogeométrica i geomètrica fins a la helenística i romana.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia, I, 38, 7.
- ↑ Himnes homéricos, Deméter 96 i sigs.
- ↑ Pausanias I,39,2.
- ↑ Per eixemple Tucídides, Història de la Guerra del Peloponeso II.15.1
- ↑ Heródoto, Història IX.65
- ↑ Tucídides, op. cit. I.114.2
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eleusis.
- Pàgina oficial de Eleusis (en grec)
- Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Eleusis (en grec)
- Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Pont de Eleusis sobre el riu Cefiso (en grec)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eleusis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.