Periodo protogeométrico
El periodo protogeométrico o época protogeométrica és una etapa arqueològica de l'Antiga Grècia que s'estén aproximadament del 1050 al 900 a. C. Pren el seu nom de l'estil decoratiu de la ceràmica de l'época. Despuix de la caiguda de la cultura palacial micénica-minoica i la subsegüent Edat Obscura va emergir este estil com la primera expressió d'una civilisació renaixcuda. A raïl del desenroll d'un torne més ràpit, els gots d'este periodo són considerable i tècnicament més conseguits que els eixemplars de principis de l'Edat Obscura.
L'estil marca la transició entre les decoració llineals més simples de l'Edat del Bronze i l'ocupació de semicírculs i círculs concèntrics dibuixats en compàs.
Esta nova ceràmica, cridada «protogeométrica», en raó de la decoració, que es relaciona en la tradició micénica, revela, com s'ha dit, l'us d'un torne ràpit i la generalisació del compàs i del pinzell en puntes múltiples per a reproduir els motius concèntrics. Posen de manifest els distints elements que constituïxen el recipient (peu, panza, coll, llavi, torres). La decoració d'estos gots es llimita als elements purament abstractes i es caracterisa per àmplies bandes horisontals en el coll i en la pancha.
L'aspecte de les ceràmiques queda més auster, en alguna formes de base: llínea vertical o horisontal, círcul o semicírcul, triàngul, quadrat i losange.
Algunes de les innovacions inclouen algunes noves formes d'influència micénica, com les ánforas panzudas, les ánforas en coll, les cráteras i els lecitos. Els artistes àtics varen redissenyar estos gots ceràmics per a aumentar l'altura i per lo tant la superfície disponible per a la decoració. Les ánforas panzudas tenen un eix horisontal reforçat per una ampla banda en un triglifo, el restant es pintava de negre (Dipylon negre). El coll i el peu adquirien volum i tamany.
L'art protogeométrico es va desenrollar en el Ática i en Eubea, despuix en Beòcia, en Tesalia i en Esciros.
Encara que les ceràmiques preservades són numeroses, es poden destacar les trobades en la necròpolis de Lefkandi, en Eubea, a on es va trobar una hidria protogeométrica que representa a dos arqueros enfrontats; i la crátera de quatre torres en una escena d'un caçador apuntant a unes aus que va eixir a la llum en el jaciment arqueològic d'Enkomi (en Chipre).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Murray, R. L: The Protogeometric Style: the first Greek style, 1975.
- Eiteljorg, H., The fast wheel, the multiple brush compass and Athens as home of the Protogeometric style AJA 84 (1980) pp. 445-452.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Periodo protogeométrico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.