Megaron

Megaron

Pla esquemàtic del complex d'un mégaron. 1: Vestíbul, 2: Sala principal, 3: Columnes del pòrtic i de la sala principal.

El mégaron (Plantilla:Lang-grc, vocablo provablement derivat de la paraula grega μέγας, «gran») és el Gran Saló que es trobava en els palaus de les civilisacions micénica i minoica, en Grècia i Anatolia. Solia estar a un costat del pati central i front al altar. Constava de tres parts: el pòrtic (πρόπυλο) obert en dos columnes in antis; el vestíbul (πρόδομος), també cridat pronaos (πρόναος); i la sala principal (Μέγαρον), denominada aixina mateix cella o naos (ναός).

Funció

Esta edificació és el ancestro del temple grec i a lo llarc de la seua història va ser utilisada per a diversos fins. El mégaron principal estava compost d'un únic local, generalment de dimensions rellevants, en el qual els sobirans rebien als seus hostes, portaven a terme els convits rituals, escoltaven en privat les presentacions d'aedos (cantores épicos) i rapsodas i celebraven consells de guerra.

Despuix de l'invasió doria (també coneguda com a “tornada dels Heráclidas”), el mégaron va servir per a donar cult als deus i provablement per a depòsit d'exvotos. La sala que abans albergava al rei i als seus hostes, va passar a ser la morada dels deus, representats allí per mig d'escultures o imàgens.

Mégaron in antis

En el temps, el mégaron va sofrir grans transformacions fins a fer-ho a penes reconeixible en els grans temples grecs. Una forma comuna en el desenroll arquitectònic d'esta estructura va ser el mégaron in antis, denominat aixina perque les dos columnes del pòrtic quedaven emmarcades per les parets laterals cridades antas.

Vore també

• Arquitectura de l'Antiga Grècia

Bibliografia

Biers, William R. 1987. The Archaeology of Greece: An Introduction. (Ithaca: Cornell University Press) Klein, Christopher P. (Editor in Chief) Gardner's Art Through the Ages. Tenth edition. Harcourt Brace (1996). ISBN 0-15-501141-3 Vermeule, Emily, 1972. Greece in the Bronze Age (Chicago: University of Chicago Press). Alan J. B. Wace, «Houses and Palaces», en Companion to Homer, págs. 489-97