Telesterion
.jpg){kind=link}
El Telesterion («sala d'iniciació», de «τελείω»: «omplir», «completar, «consagrar», «iniciar») va ser una gran sala per a l'iniciació en els misteris de Eleusis.
Com a clímax en les cerimònies de Eleusis, els iniciats entrabar en el Telesterion, se'ls mostraven les sagrades relíquies de Deméter i les sacerdot revelaven les visions obtingudes durant la "nit santa" (provablement un fòc que representava la possibilitat de la vida despuix de la mort). Esta era la part més secreta dels Misteris i aquells que havien segut iniciats tenien prohibit parlar mai dels fets que tenien lloc en el Telesterion.
Va ser destruït pels perses i reconstruït posteriorment per Pericles.
Situat en Grècia, a uns 20 km d'Atenes, va ser un dels més grandiosos eixemples de sala hipóstila helènica. En la seua última fase es va configurar com un edifici quadrangular d'uns 51,20 x 52,55 m. Constava de 42 columnes distribuïdes en rencs. El seu techumbre nos és desconeguda, pero és molt provable que anara una estructura d'armadura en fusta, en una torre llanterna que permetia l'entrada de llum a l'interior de l'edifici.[1] Estava rodejat de grades que donaven cabuda als iniciats. S'estima que en el V podia acollir a 3000 persones en les seues grades.[2] En el Telesterion tenia lloc el clímax dels misteris majors de Eleusis, encara que no tenim notícia de lo que allí succeïa realment, solament hipòtesis basades en indiscrecions oferides per cristians o metàfores de filòsofs.
Fases
[editar | editar còdic]- 1. En época micénica existia ya un chicotet centre sagrat.
- 2. En temps de Pisístrato (c. 525 a. C.), l'edifici havia adoptat ya forma quadrangular i estava rodejat de graderíos destinats a albergar als fidels iniciats. En temps de Cimón es va portar a terme una ampliació que no va concloure.
- 3. Ictino, l'arquitecte del Partenón, va proyectar un grandiós edifici: en 20 columnes dispostes de forma concèntrica en dos rencs de 14, prop de les grades, i de 6 que flanquejaven el sancta sanctorum o anaktoron en forma de naiskos. No obstant el proyecte es va abandonar pel citat anteriorment.
- 6. En el 330 a. C. , Filó va afegir un pòrtic de 12 columnes dòriques en dos columnes en àngul, completant la majestuosidad de l'edifici.[1][3][4][5]
- 7. A finals de el II, el Telesterion va ser reconstruït per orde de l'emperador romà Marco Aurelio.[6]
Usos
[editar | editar còdic]El Telesterion era una estructura de primordial importància, a on es realisava part de l'iniciació als Misteris.
Segons Heródoto (Històries 8.65), “___protected_title_0___”.
El públic assistia o participava en les coses que es dien, representaven i revelaven. Independentment de lo que comprengueren els Misteris ya foren aparicions, recreació o representacions rituals.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Stierlin, Henri (2009). Grècia. De Micenas al Partenón, Taschen, p. 119. ISBN 978-3-8365-1039-4.
- ↑ Ratto, Stefania (2007). Grècia, p.337. Colecció Els diccionaris de les civilisacions. Milà: Editorial Mondadori-Electa, ISBN 978-84-8156-423-5-
- ↑ Vitrubio, ___protected_title_5___ VII, prefacio 16.
- ↑ Estrabón IX,1,12.
- ↑ Plutarco, ___protected_title_6___ 13.
- ↑ Juan Manuel Cortés Copete, Marque Aurelio, benefactor de Eleusis, en revista Gerión nº 16 (1998) pp.255-270.]
- ↑ Revista Humanitats.2ISSN 2215-3934.Consultat el 2022-04-22.
- ↑ Elena Partida. «ELEUSIS LA EXPERIENCIA INTERIOR» (en anglés). Anasíntesis.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Telesterion» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.