Eleusis (joc de naïps)

Eleusis (joc de naïps)

Eleusis és un joc de naïps en el qual un dels jugadors –que algunes versions denominen “Deu” inventa una norma que permaneix amagada als demés intervinents, els qui procuren descobrir-la per mig de l'inducció.

Creació del joc

El joc va ser creat per Robert Abbott en 1956, inspirat en procediments utilisats en psicologia orientats cap a l'estudi del raonament inductivo, i va ser publicat per primera volta per Martin Gardner en la seua columna del Scientific American de juny de 1959 en una versió revisada en la mateixa revista de juliol de 1977. La denominació prové de la ciutat grega del mateix nom ubicada en Ática, a uns 18 km al noroest del centre d'Atenes, en la planura triásica, ribereña del golf Sarónico i en l'Antiguetat va ser un chicotet demo (població) que albergava un santuari dedicat a la deesa Deméter i la seua filla Perséfone, que va aplegar a adquirir gran importància per ser la sèu dels misteris eleusinos (o de Eleusis), un dels majors cults de la Grècia antiga i més vesprada del Imperi romà.

El joc pot ser comparat en algunes versions del joc de cartes Mao en les quals les regles no són conegudes pels intervinents aixina com en els jocs Penúltima i Zendo en els quals els jugadors tracten de descobrir una o més regles secretes inventades per un “Mestre” que declara llegal o illegal cada jugada d'acort a aquelles regles.

Martin Gardner va dir en eixa ocasió que era un dels pocs jocs que requeria del raonament inductivo i que:

«Deuria rebre una atenció especial per part de matemàtics i atres científics per la seua gran analogia en el método científic i perque eixercita precisament aquelles habilitats sicològiques en la formació de conceptes que sembla subyacer en les “corazonadas” dels pensadors creatius.»

En la versió original del joc els jugadors es llimitaven a desfer-se de les cartes i no es prevea que els jugadors pogueren fer una “revelació” i donar a conéixer la regla amagada. En 1973 Abbot va donar una versió millorada del joc –a la que va batejar “La nova Eleusis”- sobre la qual va escriure Martin Gardner en la seua columna en el Scientific American d'octubre de 1977. En esta versió, que va ser la que va quedar com la definitiva i que des de llavors ha segut inclosa en molts llibres, Abbot va acceptar la sugerència que havia rebut d'algunes persones i va incorporar la figura de la “revelació”.

John Golden, un professor of matemàtiques de l'Universitat Estatal de Gran Valle, en Michigan va inventar en 2006 una versió simplificada del joc, que va denominar Eleusis Express, destinada a ajudar a els qui en l'escola primària ensenyaven el método científic. El docent podia observar jugar als alumnes dividits en menuts grups i mostrar-los cóm funcionava el método. En referir-se a esta versió, Abbott va afirmar que, més allà del seu us en l'aula, també constituïa un excelent joc social.

Regles del Eleusis Express

Un dels participants és elegit "Deu" o "Mestre" i deu elaborar una regla que anota en un paper sense ser coneguda pels demés participants –precaució per a assegurar l'honestitat de "Deu"–. Es mesclen dos malls de naïps francesos i cada jugador (llevat el Mestre) rep 12 cartes sense mostrar i el restant s'apila boca avall. L'objecte del joc és que un dels jugadors es desprenga de totes les cartes.

El Mestre pren la carta superior de la pila i la coloca boca dalt. A continuació el jugador al que li corresponga la tanda juga una de les seues cartes boca dalt. El Mestre diu si s'ajusta a la llei amagada, en el cas de la qual es coloca al costat de l'atra o si no ho fa, en el cas de la qual es coloca llaugerament més avall per a indicar que estan en el "no món" i el jugador deu servir-se una atra de la pila. Si un jugador considera que cap de les seues cartes complix en la llei, deu declarar-se "sense jugada" i mostrar totes les seues cartes. Si té una carta correcta el Mestre la pren, la juga i li dona una en tongada al jugador. Si efectivament el jugador no tenia cap carta que enquadrara en la llei, el Mestre reemplaça totes les cartes del jugador per igual número de cartes menys una.

Quan un participant juga una carta correcta o fa una declaració de "sense jugada" encertada, pot fer una "revelació", açò és dir quin és al seu juí la regla amagada. Si encerta, finalisa la mà.

La mà termina quan algun jugador va poder desprendre's de totes les seues cartes o es va fer una "revelació" encertada. En terminar la mà cada jugador rep 12 punts menys el número de cartes que encara conserve sense jugar, si un jugador va endevinar la regla rep 6 punts extres i si un participant es va lliurar de totes les seues cartes rep 3 extres. El Mestre rep tants punts com el major puntaje obtingut en la mà pels jugadors. La partida termina quan tots els jugadors varen tindre l'oportunitat de ser Mestres.

Ya que no és un joc en finalitat estrictament competitiva, es considera correcte que els jugadors intercanvien opinions sobre quin pot ser la regla amagada. Si Deu ho desija pot fer per sí mateixa una revelació (per eixemple: "no són els pals sino els valors") per a ajudar en la busca.

Eixemple en la regla alternar impar negres i parells rojos