Arc d'Adriano

El Arc d'Adriano (en griego: Αψίδα του Αδριανού Apsida tou Adrianou) a voltes denominat Porta d'Adriano (Πύλη του Αδριανού Pyli tou Adrianou), és un arc monumental similar, en alguns aspectes, a un arc de triumfo romà. Se situa en una antiga carretera que unix el centre de l'antiga Atenes al complex d'estructures ubicat al costat oriental de la ciutat, incloent el Temple de Zeus Olímpic. S'ha plantejat el hipòtesis de que l'arc es construïra per a celebrar el adventus del emperador romà Adriano. Es desconeix quí va encarregar la construcció i hi ha dubtes sobre les inscripcions que referixen a Teseo i Adriano com a fundadors d'Atenes, i sobre si servia per a dividir la ciutat en dos parts. L'arc se situa a 325 m de l'Acrópolis.

Construcció i disseny

Material i disseny

Està construït de marbre del Mont Pentélico, situat 18,2 km al noreste de l'arc. Este marbre es va amprar també en el Partenón i atres construccions atenienses, encara que la seua calitat pot variar, per eixemple el marbre usat per a l'arc és de menor calitat que l'utilisat en millors edificis. L'arc va ser construït sense ciment o morter, utilisant sol marbre sòlit i abrazaderas per a unir els sellars.

L'arc medix de 18 metros d'ample d'altura i 13,5 x i 2,3 m. de profunditat. El seu disseny és totalment simètric de davant a arrere i de costat a costat. La llum de l'arc del nivell inferior és de 6,5 metros d'ample i està sostingut per pilastras de capiteles corintios. En el superior, atres pilars similars es varen colocar en els cantons de la part baixa. L'espai entre les pilastres exteriors i la porta en arc es va omplir en pedres quadrades en vores elaborades per a destacar el disseny. Cada costat del pas central es va decorar en una columna corintia de base elevada rectangular, proyectant-se del centre de la paret. El nivell més baix va ser coronat en un arquitrau jónico cobert en dentells i un geison eixint.

El nivell superior de l'arc (l'àtic) es compon d'una série de columnes corintias i pilastres que dividixen l'espai en tres obertures rectangulars. Cada una de les obertures laterals està coronada per un arquitrau jónico en dentells i un geison igual que el nivell inferior. L'obertura central, està flanquejada per antae en miges columnes corintias que sostenen un frontón triangular, que descansa sobre dels dentells, geison i cim que s'unixen a les de les dos ales. En la part alta del frontón, va haver una acrotera vegetal. L'obertura central del nivell superior es tancava inicialment per una prima pantalla de pedra d'uns 7 cm de gruixa.^[1] Solament els recalats per al seu montage es conserven actualment. El disseny d'este edículo del nivell superior és similar a l'arquitectura de la frontera de l'escenari dels teatres antics i evoca edículos de segon estil de pintura pompeyana

Una ràpida comparació d'este arc en atres arcs de triumfo romans millor conservats,^[2] mostra les diferències de disseny entre estructures. El número d'obertures estovades del nivell inferior dels arcs triumfals romans era variable, aixina com la presència d'una història commemorativa secundària a lo llarc de l'eix llongitudinal de l'estructura. Els arcs triumfals romans solen tindre un àtic, un coronamiento enorme i sòlit en el nivell superior, a sovint ple d'inscripcions de dedicatòries i decoració escultòrica. Per un atre costat, els arcs de mig punt en la part superior en general tenien estàtues de bronze o de pedra, a sovint cuadrigas o similars. Cóm senyala Willers, el disseny de l'arc d'Adriano té un nivell superior molt sofisticat, que no permetria l'adició d'ornaments pesats, com a estàtues, en la part superior de l'àtic.

Decoració escultòrica

S'ha propost que hi havia estàtues situades a la part superior del nivell inferior, una a cada costat del edículo, en el nivell superior, com era habitual en este tipo d'arquitectura. Teseo i Adriano són els candidats en major possibilitats per a estes dos estàtues, a jujar per les inscripcions.^[3] Ward-Perkins ha propost l'idea que la part superior albergava numeroses estàtues, colocades sobre de les columnes corintias que descollaven del nivell inferior. En oposició a esta proposta, Willers diu que no hi ha evidència d'este tipo d'instalació en la part superior de la planta baixa, i que la pedra està molt poc treballada en la part superior per a que es puguen posar estàtues.^[4] A pesar de que Willers ha fet un excelent estudi sobre el nivell inferior de l'arc, no se li va permetre estudiar també el nivell més alt, de manera que les seues declaracions sobre el nivell superior es basen en plans i les medicions anteriors publicades en anterioritat. Una investigació completa del monument, potser en l'excavació llimitada de les fundacions com Willers sugerix, falta encara per fer.

Inscripcions i ubicació

Hi ha dos inscripcions gravades en l'arquitrau del nivell inferior centrades a cada costat de l'obertura central. Mirant a l'Acrópolis, en la partix noroest l'inscripció resa:

ΑΙΔ' ΕIΣΙΝ ΑΘΗΝΑΙ ΘΗΣΕΩΣ Η ΠΡΙΝ ΠΟΛΙΣ (Esta és Atenes, l'antiga ciutat de Teseo).

En la del costat surest, mirant al Olimpeión es llig:

ΑΙΔ' ΕIΣΙΝ ΑΔΡΙΑΝΟΥ ΚΟΥΧI ΘΗΣΕΩΣ ΠΟΛΙΣ (Esta és la cidtad d'Adriano, i no de Teseo).^[5]

Un antic escolio (nota al marge)n en un manuscrit d'Elio Aristides afirma que l'emperador Adriano, en ampliar la muralla de la ciutat, va escriure en el llímit entre la nova i la vella àrees una doble inscripció que coincidix en el sentit, pero no les paraules exactes de les inscripcions en l'arc.^[6] Sobre la base d'una llectura combinada de les inscripcions arc-escolio, inicialmenete es va acceptar que l'arc estaria en la muralla de Temístocles marcant la divisió entre la ciutat vella de Teseo i la nova d'Adriano.

Segons esta hipòtesis, la segona entrada es referix a una nova secció urbana a l'est d'Atenes, fundada per Adriano i, per a major comoditat, esta àrea es denomina Adrianópolis en estudis posteriors.^[7] Es creu que esta nova àrea de la ciutat es va erigir durant la pax romana.^[8]

Adams ha propost que, en lloc de dividir Atenes en una antiga ciutat de Teseo i una ciutat nova d'Adriano (Adrianopolis), les inscripcions senyalarien una refundació de tota la ciutat per l'emperador^[9] Segons esta idea, les inscripcions es tindrien que llegir com: Açò és Atenes, la que va anar la ciutat de Teseo; esta és la ciutat de Adrino, i no de Teseo.

Adams ha qüestionat també l'idea de que l'arc seguia la llínea de la muralla de Temístocles, hipòtesis que ha segut àmpliament acceptada en general. Quan es va excavar una porta de la muralla de Temístocles a uns 140 metros a l'est de l'arc, la qüestió es va resoldre. Stuart i Revett, que varen realisar el primer i més complet (i únic) estudi d'arquitectura sobre l'arc entre 1751-1753, es varen quedar perplexos pel fet de que l'arc no està alineat en el Temple de Zeus Olímpic, a pesar del fet que està a 20 m del mur peribolos (mur de separació) d'este complex.^[10] Les excavacions fetes des de llavors han demostrat que l'arc s'alinea en un antic carrer que anava pel mateix lloc que el modern carrer de Lysikrates. L'arc enfronta en el Monument de Lisícrates, situat 207 metros al noroest a lo llarc del mateix carrer.

Conservació

En el moment en que es va analisar arquitectónicament per Stuart i Revett a mitan de el XVIII, la base de l'arc sol estava enterrada baix terra prop d'un metro. Tenint en conte que mai va estar protegit soterrat en els seus casi 19 sigles d'existència, l'arc s'ha conservat en condicions extraordinàries. A pesar de haver perdut les columnes de la planta baixa, l'arc es conserva en tota la seua altura, i domina l'actual Avenia Amalias. En les últimes décades, la contaminació atmosfèrica ha danyat el monument. Hi ha gran decoloraació de la pedra i degradació de les inscripcions.^[11]

Patronage

La construcció s'ha atribuït tant a l'estat ateniense com al panhelénico, una nova associació de ciutats gregues en sèu en Atenes. Els primers estudis varen mostrar que els atenienses varen ser els encarregats de la seua construcció, argumentant que la calitat dels materials i l'eixecució era inferior a l'utilisada en atres edificis promoguts per Adriano en Atenes, i que un emperador que estimava tant la ciutat no seria tan arrogant com per a posar una inscripció en una estructura de la seua pròpia creació.^[12] Dos arcs de la mateixa mida i estil varen ser construïts en el santuari de Deméter i Kore en Eleusis, a fins de el II, i es varen dedicar a un emperador (potser Marco Aurelio) pels panhelenos. Estos arcs flanquejaven els propylon al santuari i es varen situar en els extrems dels camins a Megara i a un port respectivament.^[13] L'arc surest tenia una inscripció que dia:

ΤΟΙΝ ΘΕΟΙΝ ΚΑΙ ΤΩΙ ΑΥΤΟΚ[Ρ]ΑΤΟΡΙ ΟΙ ΠΑΝΕ[ΛΛΗ]ΝΕΣ (a les dos deeses i l'emperador, els panhelénicos).

L'us del mateix disseny per a honrar dos emperadors en l'espai d'unes poques décades, a pocs quilómetros ha dut a l'idea de que els panhelénicos varen ser els responsables de la construcció d'abdós arcs.^[13]

Referències

↑ Graindor afirma que la pantalla de l'obertura central de l'àtic es va retirar per raons d'estètica per orde de la regna Amalia. Hill afirma que les tres obertures estaven tancades.
↑ Per exemplo: l'Arc de Trajano en Benevent o l'Arc de Constantino en Roma
↑ Graindor; Travelos.
↑ Willers sugerix que la pantalla de l'obertura central del nivell superior podria haver segut destinada a la decoració pintada, o que el programa decoratiu de l'arc tal volta no es completara.
↑ IG II² 5185.
↑ IG II² 5185: Panathenaicos Aristides: Ο Αδριανος ελθων και μειζονα ποιησας τον περιβολον ενθα μεν ην προ του τειχος το ταλαιον εγραψε - τουτο ο Θησευς εκτισε και ουκ Αδριανος – ενθα δε αυτον εκτισεν, - τουτο Αδριανος και ου Θησευς ωικοδομησεν.
↑ Era lo comú per a les inscripcions gregues que es troben en abdós costats de control d'una fita, segons ha explicat Vanderpool. El biógraf Plutarco, en la seua Vida de Teseo (25,3), parla d'un monument entre Peloponeso i Ática
↑ La proposició de que esta àrea era una creació completament nova d'Adriano no està acceptada.
↑ Adams qüestiona l'interpretació de l'expressió ΠΡΙΝ, fins fa poc acceptada per unanimitat, i propon un significat diferent.
↑ Stuart and Revett.
↑ El centre de l'inscripció SE és de fet illegible; l'inscripció NO es troba en una condició molt millor, encara que la pedra (marbre blanc) s'ha tornat casi negra.
↑ Graindor. Travelos està d'acort en que es tractava dels atenienses. El simple filohelenisme de l'emperador Adriano ha segut comú en les discussions acadèmiques.Willers, empero, parla d'interessos polítics pragmàtics a la ciutat d'Adriano i la cultura grega.
↑ ^13,0 ^13,1 Willers.

Bibliografia

Adams, A. 1989. "The Arch of Hadrian at Athens," in The Greek Renaissance in the Roman Empire, eds. S. Walker and A. Cameron, London, p. 10-15.
Graindor, Fredrick E. 1934. Athenes sous Hadrien. Li Caire: Imprint Nationale.
Ορλανδος, Α. 1968. Αι αγιογραπηιαι της εν Αθηναις Πυλης του Αδριανου. Πλατων 20. 248-255.
Stuart, J. and Revett, N. 1968. The Antiquities of Athens. Benjamin Bloom: New York.
Spawforth, A. J., and Walker, Susan. 1985. The World of the Panhellenion. I. Athens and Eleusis. The Journal of Roman Studies, 75, p. 78-104.
Spawforth, A. J. 1992. Review: Hadrians panhellenisches Programm. The Classical Review, 42, p. 372-374.
Travlos, J. 1971. Pictorial Dictionary of Ancient Athens, London, pp. 253–257, figs. 325-329.
Vanderpool, Eugene. 1970. Some Attic Inscriptions. Hesperia, 39, no1 p. 40-46.
Willers, Dietrich. 1990. Hadrians panhellenisches Programm: Archäologische Beiträge zur Neugestaltung Athens durch Hadrian. Steiner AG: Basel.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Arco de Adriano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Graindor afirma que la pantalla de l'obertura central de l'àtic es va retirar per raons d'estètica per orde de la regna Amalia. Hill afirma que les tres obertures estaven tancades.

[2] Per exemplo: l'Arc de Trajano en Benevent o l'Arc de Constantino en Roma

[3] Graindor; Travelos.

[4] Willers sugerix que la pantalla de l'obertura central del nivell superior podria haver segut destinada a la decoració pintada, o que el programa decoratiu de l'arc tal volta no es completara.

[5] IG II² 5185.

[6] IG II² 5185: Panathenaicos Aristides: Ο Αδριανος ελθων και μειζονα ποιησας τον περιβολον ενθα μεν ην προ του τειχος το ταλαιον εγραψε - τουτο ο Θησευς εκτισε και ουκ Αδριανος – ενθα δε αυτον εκτισεν, - τουτο Αδριανος και ου Θησευς ωικοδομησεν.

[7] Era lo comú per a les inscripcions gregues que es troben en abdós costats de control d'una fita, segons ha explicat Vanderpool. El biógraf Plutarco, en la seua Vida de Teseo (25,3), parla d'un monument entre Peloponeso i Ática

[8] La proposició de que esta àrea era una creació completament nova d'Adriano no està acceptada.

[9] Adams qüestiona l'interpretació de l'expressió ΠΡΙΝ, fins fa poc acceptada per unanimitat, i propon un significat diferent.

[10] Stuart and Revett.

[11] El centre de l'inscripció SE és de fet illegible; l'inscripció NO es troba en una condició molt millor, encara que la pedra (marbre blanc) s'ha tornat casi negra.

[12] Graindor. Travelos està d'acort en que es tractava dels atenienses. El simple filohelenisme de l'emperador Adriano ha segut comú en les discussions acadèmiques.Willers, empero, parla d'interessos polítics pragmàtics a la ciutat d'Adriano i la cultura grega.

[Willers-13] 13,0 ^13,1 Willers.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]