Acrotera
En l'arquitectura grega i romana clàssica, i en edificis que representen l'arquitectura clàssica en general, les acroteras són els pedestals que sostenen els adorns, disposts en el vèrtiç o sobre les extremitats d'un frontón. La paraula aplega a l'espanyol del grec antic ἀκρωτήριον, 'cim', latinizada com acroterium, a través del francés acrotère.[1]
Per extensió, les acroteras designen als propis adorns, poden ser estàtues, estatuillas de pedra, gots de terracota, pero també pot representar figures humanes o animals, etc.[2] Els materials utilisats són variats: pedra, terracota, pintat, plàstic i bronze.
En l'arquitectura etrusca tenen forma tant animal com a fantàstica, per eixemple un pegaso.[3]
En l'arquitectura moderna, es diu mur acrótero, abreviat acrótero, al murete situat a la vora dels terrats per a permetre elevar l'estanqueitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ (1940).A Greek-English Lexicon.Clarendon Press / Perseus Digital Library, Tufts University.Consultat el 2026-04-28.
- ↑ (1990) Lèxic d'art, Madrit - Espanya: Akal, p. 10. ISBN 978-84-460-0924-5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acrotera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.