Llaberint de Creta

Llaberint de Creta

Moneda d'argent de Cnosos en la que es representa el llaberint

El llaberint de Creta és, en la mitologia grega, el llaberint construït per Dédalo per a amagar al Minotaure.

En l'actualitat, es pensa que la llegenda del llaberint té la seua base en el palau de Cnosos. Una construcció tan sofisticada i d'alta tecnologia com dit palau, replet de múltiples habitacions i en totes les millores conegudes per la tecnologia de llavors (incloent un sistema d'aigüeral) que va deure haver semblat als aqueos alguna cosa intrincado. Recolza esta tesis el fet de que en el palau de Cnosos s'han trobat dibuixos d'astrals de doble tall per doquier, que en grec es diuen labrys, i que haurien donat nom a la construcció.

El llaberint mitològic també podria prendre com a referència alguna de les coves de Creta com la cova de Gortina, la d'Arkalojori o la d'Escoteino, aixina com les danses que se celebraven en les illes egeas en les que els danzantes recorrien un traçat laberíntico de la mà.

En juny de 2024 es va donar a conéixer una nova troballa arqueològica en Papoura, al Noroest de la ciutat de Kastelli (Heraclión) en Creta. Es tracta d'unes ruïnes circulares en traçat laberíntico que data d'entre 1700 i 2000 anys abans de l'era cristiana. Dites ruïnes estan conformades per 8 parets de pedra d'uns 1,4 metros de gruixa i 1,7 metros d'altura en estretes obertures entre elles, que convergixen en un edifici central. Les ruïnes comprenen uns 1800 metros quadrats. En les ruïnes també es varen trobar restants d'ossos d'animals per lo que els arqueòlecs varen sugerir, que les enigmàtiques ruïnes podrien haver funcionat fa uns 4000 anys arrere, com un centre minoico a on s'eixecutaven rituals. Esta troballa va obrir l'interrogant de si hauria segut en veritat eixe el lloc entorn al com es va construir el mit del llaberint cretense.

El mit de Ícaro i Dédalo

Dédalo era un arquitecte ateniense desterrat a l'illa de Creta. Va ser el constructor del llaberint, a on Minos va fer tancar al Minotaure, que era aplacat periòdicament en sacrificis humans.

Caigut Dédalo en desgràcia, va ser tancat, junt al seu fill Ícaro, en el mateix llaberint. Pero Dédalo va construir per a sí i per al seu fill unes ales de cera en les que, salvant els murs de l'estranya presó, es varen remontar sobre el Mediterràneu. Ícaro, desobedint els consells del seu pare, va volar tan prop del sol que els rajos derritieron la cera de les ales, i va caure en el mar.

El mit del Minotaure

Mosaic romà de Recia (a on l'Eno es junta en el Danubio) en el que es representa a Teseo i al Minotaure en el llaberint

Despuix de perdre la ciutat d'Atenes una guerra contra el rei Minos, se li va impondre com a tribut l'enviament de sèt donzelles i sèt varons en la flor de la vida, destinats a ser devorats pel Minotaure. Quan devia complir-se per tercera volta tan humillante obligació, el príncip ateniense Teseo es va fer designar com un dels sèt jóvens, en el propòsit de donar mort al Minotaure, acabar aixina en el periòdic sacrifici i lliberar als atenienses de la tirania de Minos. Va contar en el consentiment, encara que de mal grau, del seu pare el rei Egeo, que li va obligar a que si aplegava a eixir en vida del llaberint issara les veles blanques per a que a la seua tornada sabera de la seua victòria pero que si no era aixina demanara en el seu honor que issaren les veles negres. Ariadna, filla de Minos i de Pasífae, es va enamorar d'ell i li va ensenyar el senzill ardid d'anar desenrollando un fil a mida que alvançara pel llaberint per a poder eixir més vesprada. No està clar el modo en el que Teseo es va enfrontar al Minotaure. Mentres que la majoria de les pintures antigues ho ilustren combatent-ho en espasa en mà, arma possiblement proveïda per la mateixa Ariadna, hi ha no obstant atres fonts que indicarien que Teseo ho va enfrontar sense armes. Teseo va matar al Minotaure i, seguint el fil d'Ariadna, va conseguir eixir del llaberint. No obstant durant el seu camí de tornada a Atenes es va oblidar d'issar les veles blanques deixant les veles negres al descobert. Egeo esperava en la veta Sunión, punt estratègic per a observar els barcos que s'acostaven a Atenes. En divisar la nau, creent-ho mort, es va tirar a la mar i es va ofegar. D'allí el nom de la coneguda mar Egeo.

Alguns autors defenen que esta llegenda va poder sorgir a partir de l'interpretació d'escenes de pintures de Cnosos en les que s'aprecia a jóvens realisant el bot del bou. El nom personal del llegendari rei es va derivar del títul que usaven els sobirans cretenses, apareixent Minos com la personificació de tots els "minos" de Creta. El Minotaure és una reminiscència del cult que es rendia al bou com a encarnació de la divinitat. L'idea del llaberint fa recordar la complicada construcció dels palaus cretenses. Els atenienses consideraven este relat com a història verdadera. Durant sigles varen conservar, sometent-ho a contínues reparacions, el barco en que Teseo havia partit per a Creta i que usaven com a navío sagrat per a dur cada any l'embaixada que assistia a les festes d'Apolo en Delfos

Vore també

• Gerra de Tragliatella
• Llaberint
• Rei sagrat