Recia
Recia (en llatí Rætia o Rhætia) va ser una província romana. Els seus habitants originaris serien els raeti. La seua extensió anava des del llac de Constanza fins al riu Eno a on es junta en el Danubio, i va ser dividida en dos parts des de el IV: Rætia Prima (‘Recia primera’, en el sur) i Rætia Secunda (‘Recia segona’, en el nort). La seua capital era Augusta Vindelicorum, l'actual Augsburc.
Entre Kelheim i Boiotro, prop de Passau, el riu Danubio era la frontera i al mateix temps la llínea defensiva front a les terres de Germania. A l'oest el llimes altogermano-rético, que havia construït l'emperador romà Vespasiano, va formar la frontera en direcció noroest. La part rética del llimes tenia una llongitut de 166 quilómetros i era important per a vigilar la frontera romana contra Germania.
En tota la mitat oriental de Recia s'han trobat inscripcions epigràfiques en idioma rético, que aparentment és una llengua no indoeuropea de la família tirsénica.
Història
[editar | editar còdic]Penetració romana cap al Danubio a partir de 25 a. C.
[editar | editar còdic]A partir de l'any 25 a. C. Roma va traslladar la frontera septentrional de l'antiga Gallia cisalpina d'Itàlia del Nort a la zona de Recia, fins a aplegar a Veltlin (riu Adda) i la vall del Etsch i fins a Bolzano, en lo que és hui en dia el Tirol.[1] El general romà Druso va travessar cap al 15 a. C. en el seu eixèrcit pel Passage del Brennero i del Reschen a la partix nort dels Alps.[2] Abans d'açò, va tindre que enfrontar-se en una forta resistència dels isarcos més dalt de Trento.[3] Eixe mateix any el seu germà Tiberio, futur emperador, va aplegar més a l'oest pel vall del Rin fins al llac de Constanza, a on es trobava el territori dels vindélicos. Segons Estrabón[4] va usar una illa en el llac com a base per a la seua lluita contra els vindélicos.
Baixe el govern de Tiberio (14-37 d. C.) o Claudio (41-54 d. C.) es varen unificar els territoris de Grisones, Vorarlberg, Baviera Meridional i Suabia Superior entre la marge occidental del llac de Constanza, el Danubio i l'Eno, aixina com la part septentrional del Tirol i varen passar a ser un districte militar i després una província en el nom de Raetia et Vindelicia. La regió pronte va ser coneguda senzillament com Raetia. Durant el regne de Claudio es va construir una calçada militar per a defendre la llínea del Danubio que aplegava prop de Ratisbona per la marge meridional del riu. Esta via estava defesa per castells romans. La calçada estava conectada en Augsburc i Itàlia del Nort a través de la via Claudia. El Valais, que pertanyia a Recia, va passar a ser una província separada en 43 d. C. o[5] en el nom d'Alps Poeninae o Alps Graiae.
Prefectos de Recia en els sigles I i II
[editar | editar còdic]- Porcio Septimino (69)
- Cayo Saturio (77-80)
- Tito Flavio Norbano (86)
- Cayo Velio Rufo (96)
- Tiberio Juliol Aquilino (107)
- Quint Bayeno Blasiano (123)
- Marque Sempronio Lliberal (139-140)
- Cayo Julius Rufo (147)
- Ulpio Víctor (153)
- Tito Vari Clemente (156-157)
- Lucio Tituleno (baix Antonino Pío)
- Sext Bayo Pudente (162/163)
- Tito Desticio Sever (166)
- Cayo Vetio Sabiniano Juliol Hospes (166)
- Carelio Prisco (173)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Richard Heuberger: Tirol in der Römerzeit. In: Hermann Wopfner, Franz Huter (Hrsg.): Jahrbuch für Geschichte und Volkskunde. XX. Band, Tyrolia, Innsbruck / Wien 1956, S. 133–138.
- ↑ Geschichte Tirol: Via Claudia Augusta
- ↑ Geschichte Tirol: Römische Invasion
- ↑ Strabon. «VII, 1, 5», Geographie (en en). – betreffender Satz
- ↑ Zoom Anlass Schweiz in römischer Zeit; zur Unsicherheit („oder“) Geschichte dones Wallis
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Recia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.