Labrys
La ___protected_title_0___'___protected_title_1___'___protected_title_2___,[1] paraula provinent del grec λάβρυς,[2] és un astral de doble tall, si ben l'astral de doble tall era coneguda entre els antics grecs com ___protected_title_3___ (πέλεκυς)[3] o ___protected_title_7___, i entre els romans com ___protected_title_8___ (en espanyol bipenne).
Ya en els periodos Paleolític i Neolític es troben representacions d'esta astral, a sovint associades al cult a la deesa mare i a divinitats telúriques similars que pertanyien a les cultures més primitives. El simbolisme de la labrys té la seua continuïtat en la religió, la mitologia i l'art de les civilisacions minoica, tracia, grega i bizantina, que es remonten a més de tres mil anys. La labrys també apareix en el simbolisme religiós africà, com en Changó, deidad del tro de la mitologia yoruba.
Si be és cert que l'astral doble va poder significar el poder creatiu i destructiu de la deesa sobirana de la Creta minoica, com ho plasma en les seues obres Arthur Evans, en la mitologia i religió grega antiga, tant Zeus com Poseidón tenien armes similars que eren el labrys, ans que Zeus portara el raig i Poseidón el fitora.[4]
Pel seu us per part de les amazones -no solament per a lluitar, sino també per a treballar-, és actualment -des de la década de 1970- utilisada com símbol LGTB i feministe, més concretament per moviments lèsbics o lesbofeministas, ya que simbolisa la força i autosuficiencia per a estos colectius, no obstant és més àmpliament conegut com un símbol associat al nazimaoisme, un moviment polític sorgit en Itàlia en la década de 1970.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula labrys apareix per primera volta en l'obra de Plutarco, qui afirma que es tracta d'un terme bregue que significa «astral».
Heracles, havent derrotat a Hipólita, la reina de les amazones, i pres la seua astral en el restant de les seues armes, li la va donar a la reina Ónfale. Els reis de Brega que la varen succeir varen dur esta astral com un dels símbols sagrats de la seua potestat, i es va transmetre de pares a fills fins a Candaules. Est, no obstant, la va despreciar i li la va cedir a un dels seus cortesanos. Quan Giges es va alçar contra Candaules, Arselis va acodir en les seues tropes des de Milasa per a ajudar a Giges, va donar mort a Candaules i al portador de l'astral. Arselis li la va dur a Caria junt en el restant del espoli. Allí va erigir una estàtua de Zeus i li va posar en la mà l'astral, i va donar al deu el sobrenom de Labraundeo, un nom que evoca la paraula labrys, «astral» en llengua brega.[5]
Els estudis arqueològics indiquen que el cult a Zeus Labraundeo en Labraunda podria ser molt més antic de lo que Plutarco havia imaginat. Tal com va ocórrer en llaberint, el seu aparent cognado, la paraula es va introduir en la llengua grega com un préstam, de modo que ni el seu etimologia ni tan siquiera la llengua de la que procedix són coneguts en certea. El préstam llaberint era amprat en grec, pero la designació de «la casa de la doble astral» per al palau de Cnosos és un invent modern.
Civilisació minoica
[editar | editar còdic]La paraula i el símbol s'associen majorment als registres històrics de la civilisació minoica, que va alcançar el seu esplendor durant el II mileni a. C. Han segut trobades vàries labrys que superen a un home en altura i que podrien haver segut utilisades en els sacrificis, les víctimes dels quals haurien segut bous. Segons alguns descobriments arqueològics realisats en Creta, esta astral de doble tall era utilisada específicament per sacerdots minoicas per a usos ceremoniales:
En Oriente Pròxim i atres zones de la regió, les divinitats masculines acabaran empunyant a sovint este tipo d'astral per a convertir-se en símbols del tro, mentres que en Creta mai l'empunya una divinitat masculina, sino únicament divinitats femenines i les seues sacerdot.
S'han propost diferents interpretacions del significat de l'astral doble en el món minoico: Evans opinava que representava a una dualitat divina composta per la gran deesa i el seu fill o el seu consorte. Nanno Marinatos sugerix que representava el sol en el horisó i que era l'emblema d'una deesa solar.[6] Para Robert Greus, de tots els símbols religiosos de la civilisació minoica l'astral doble era el símbol més característic de sobirania, que podia representar dos llunes, una en quart menguante i una atra en quarto creixent, unides per darrere.[7]
Segons Christian Blinkenberg, «moltes proves apunten a que la doble astral és una representació del raig (...). El seu cult es va mantindre en l'illa turca de Tenedos i en moltes ciutats del suroest de l'antiga Àsia Menor helènica, i apareix en el cult al deu del tro en Àsia Menor (___protected_title_4___) en époques històriques posteriors. El relleu d'un sagell de pedra representa un astral de doble tall junt a una llínea en zigzag que simbolisa la resplandor d'un raig».[8] Conseguir el control d'un fenomen natural tan inquietant com el raig sempre ha segut una raó de pes per a intentar guanyar-se el favor de la divinitat.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ (1997) Història de l'art, Santillana, pp. 85.
- ↑ (1990) Lèxic d'art, Madrit - Espanya: Akal, p. 120. ISBN 978-84-460-0924-5.
- ↑ El terme per a un astral d'un únic tall és ___protected_title_4___ (___protected_title_14___), p. eix. ___protected_title_6___. 23.883.
- ↑ Greus, Robert (1998). «Erecteo i Eumolpo», el+final+grecia&source=bl&ots=tnYl-XeL1o&sig=ACfU3O2gjAATfPKdaHYlnIeShNSaKmNb4g&hl=és-419&sa=X&vore=2ahUKEwjOkNbNwMvpAhWRHLkGHVZqBAQQ6AEwAHoECAsQAQ#v=snippet&q=labrys&f=false Els Mits Grecs I (en espanyol), Aliança Editorial.
- ↑ Λυδοὶ γάρ ‘λάβρυν’ τὸν πέλεκυν ὀνομάζουσι 2.302a.
- ↑ Marinatos, Nanno (2019). La deesa del Sol i la realea en l'Antiga Creta (en espanyol), Machado Editorial, pp. 186,206,251. ISBN 978-84-7774-331-6.
- ↑ Greus, Robert (1998). «Minos i els seus germans», el+final+grecia&source=bl&ots=tnYl-XeL1o&sig=ACfU3O2gjAATfPKdaHYlnIeShNSaKmNb4g&hl=és-419&sa=X&vore=2ahUKEwjOkNbNwMvpAhWRHLkGHVZqBAQQ6AEwAHoECAsQAQ#v=snippet&q=labrys&f=false Els Mits Grecs I (en espanyol), Aliança Editorial.
- ↑ The thunder weapon in religion and folklore; a study in comparative archaeology (L'arma del tro en la religió i el folclore: estudi d'arqueologia comparada), 1911: 19.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Labrys» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.