Fasces

Archiu:Fasces lictoriae.svg

Fasces romà.

Els fasces (masculí plural per ser una paraula plurale tantum provinent del llatí fascis, «fes», «manojo») o fes de lictores. Es definix com "Insígnia dels cònsuls romans, que es componia d'una segur (astral gran per a tallar), rodejada d'un fes de vares". Fet en 30 vares (generalment d'abedull o om, una per cada cúria de l'Antiga Roma), nugades de manera ritual en una cinta de cuiro roig formant un cilindre que envol el mànec d'un astral o labrys.

Archiu:Roman Lictor Clothes.png

Lictor portant un fasces.

Orige

En orige era l'emblema del poder militar dels reis etruscs, adoptat igualment pels monarques romans, que va perviure durant la república i part del imperi. Tradicionalment, significa poder, pel fes de vares, «l'unió fa la força», ya que és més fàcil quebrar una vara sola que quebrar un fes, i per l'astral, la justícia implacable sobre la vida i la mort.

Des dels començos de la República romana, els fasces eren duts al muscle per un número variable de lictorés, fasces lictoriae, que acompanyaven als magistrats curules com a símbol de l'autoritat de la seua imperium i la seua capacitat per a eixercir la justícia, com poder de coerció i castic (el fes de vares per a la flagelaació i l'astral per a la pena de mort). No obstant, despuix de les lleis de les Dotze Taules, cap magistrat romà podia eixecutar sumariament a un ciutadà romà.

Dins del pomerium, el llímit sagrat de Roma, els fasces no podien dur l'astral, indicant que dins de la ciutat els magistrats curules tenien dret de castigar, pero no d'eixecutar. Tan sol al dictador li estava permesa l'inserció de l'astral.

El rei de l'Antiga Roma duya fasces. El càrrec de rei no era hereditari, encara que sí vitalici. El rei duya un mant púrpura, ceptre de marfil i corona d'or i era precedit en els carrers per dotze auxiliars o lictores que duyen els fasces o vares entrellaçades, de les que eixia un full d'astral, com a símbol de la seua autoritat.

Simbologia actual

l'Imperi romà feya us de numerosos símbols, alguns dels quals, que expressaven poder, justícia i glòria, han aplegat fins als nostres dies, entre uns atres:

• En els icons fascistes italians adoptats pel govern de Benito Mussolini.
• En l'escut de França des de que ha adoptat la forma d'Estat republicà.
• En la policia de Noruega i Suècia.
• Forma part de l'emblema de la Guàrdia Civil espanyola, indicant la seua capacitat de vigilància i de salvaguardia, molt similar al dels lictorés romans.
• Este símbol forma part de l'escut del Cos Jurídic Militar de les Forces Armades Espanyoles, rodejat per una corona de fulls de roure. També era el distintiu dels cossos jurídics de l'Eixèrcit de Terra, de l'Armada i de l'Eixèrcit de l'Aire abans de la seua unificació en el cos jurídic militar.
• Apareix en el Congrés dels Estats Units, flanquejant la tribuna de l'orador i als costats de la frase In God We Trust («Confiem en Deu»), aixina com en els pilars del tro de l'escultura d'Abraham Lincoln (d'Adam Chester French), en Washington D. C.
• Figura en els laterals de l'efigie de Abraham Lincoln en el Lincoln Memorial de Washington.
• Va ser usat com a símbol de les revolucions de Llatinoamèrica^{cita requerida}.
• És l'Insígnia Distintiva del Servici de «Justícia Militar», pertanyent al Eixèrcit Mexicà.
• S'utilisa en l'escut del departament colombiano de Nort de Santander.
• Va ser adoptat pel Congrés de Cúcuta per a l'escut de la Gran Colòmbia.
• Figura en l'escude d'Equador des de 1830.
• Apareix en l'Escut de Cuba des de 1849. El fes de vares està coronat per un gorro frigio, símbol modern de la llibertat i de la república.

• Es troba en la frontera del Palau de Justícia de Buenos Aires, com aixina en la sèu de la Llegislatura de la Província de Santa Fe, en la ciutat capital d'esta mateixa.
• Es troba la frontera del Palau dels Tribunals de Justícia de Valparaíso, en Chile.
• Apareix en l'escut de la Policia Metropolitana en Montevideo, capital d'Uruguay.
• Figura en l'escut del Partit Nacional, partit polític uruguayo.
• Es pot vore en l'escut de l'Estat de Colorat baix del lema «Unió i Constitució».
• S'aprecia també en el monument a Francisco de Miranda del Panteón Nacional de Veneçola
• Estan esculpidas per parells, en les quatre cares de la base de la columna del Monument a l'Independència de Mèxic.
• És part del Monument a l'Independència que es troba en l'anomenada plaça Gran, en el centre històric de Quito, Equador. Va ser inaugurat el 10 d'agost de 1906, recordant la gesta revolucionària del 10 d'agost de 1809, i la massacre dels patriotes el 2 d'agost de 1810. Estos fasces estan sostinguts en la mà esquerra de la «dama de la llibertat» i recolzats sobre un orbe.
• Figura en el «Monument als Próceres» en la plaça Lliberteu de Sant Salvador, El Salvador, sostingut en la mà esquerra d'una dòna, qui és una alegoria de la República.
• Apareix en l'escut i la bandera del cantón suís de Sant Gal.
• Figura també en forma de columnes protectores al voltant de el Monument a Giuseppe Garibaldi, escultura ecuestre en honor a dita personalitat ubicada en la plaça Itàlia, en el barri de Palermo, Buenos Aires, Argentina.

Vore també

• Fasces calamorum
• (1107) Lictoria