Cúria
Una cúria, en els temps de l'Antiga Roma, era una subdivisió del poble, més o menys identificada en una tribu. Esta estratificació de la societat en les tres tribus originals de Roma varen ser: Ramnenses, el nom del qual deriva de Rómulo, Titienses, que duen el seu de Tito Tacio, i Luceres, dels quals s'ignora l'orige i el perqué de la seua denominació. La primera tribu estava formada pels llatins, la segona pels sabinos i l'última pels etruscs, poble de procedència desconeguda i que en principi va dominar als atres. Cada una de les tres tribus estava formada per dèu cúria i cada una d'estes per un determinat número de Gens.
D'esta manera, aportaven a l'eixèrcit 100 infants i 10 ginets per cada cúria. A la seua volta, les 30 cúria juntes formaven els Comicis curiados.
El terme cúria també indica el lloc a on la tribu discutia els seus assunts.
La cúria per antonomàsia era la Cúria Hostilia de Roma, l'edifici a on el Senat Romà es reunia de forma més freqüent. El Senat, que inicialment va ser la reunió dels vells de totes les tribus de la ciutat (d'això el seu nom, que procedix del llatí senex, que significa vell), va vore créixer els seus poders a el hora que les conquistes romanes la duyen a convertir-se d'un poble d'orígens modests a la capital gobernant de la vasta República romana, si be va vore decréixer posteriorment estos poders en l'arribada del Imperi romà.
Durant la seua expansió, els romans varen exportar el model de la cúria a cada una de les ciutats que obtenien l'estatus de municipium, de manera que estes tenien el seu propi senat i els seus propis funcionaris encarregats de l'administració local, si ben estos freqüentment no eren electes, sino nomenats pel govern central. L'únic lloc a on els funcionaris eren realment elegits pel poble era la mateixa Roma, i durant l'época imperial inclús estes eleccions, conservades per respecte a la tradició, no tenien major rellevància. Els propis senadors no eren electes des dels primers temps de la República, havent-se transformat en una traça nobiliario hereditari.
Durant el periodo imperial, una cúria va passar a ser qualsevol edifici a on un govern local realisara les seues funcions, per eixemple, els processos judicials, les reunions de govern o la burocràcia. Pronte, el terme va escomençar a ser utilisat també per a referir-se a les persones encarregades de l'administració local.
Els plebeus en les Cúria
[editar | editar còdic]Una volta abolida la monarquia, les cúria, formades per patricios i plebeus, varen mantindre les seues atribucions llegislatives. Des de 493 a. C. la plebe, reunida en Assamblea, va poder emetre un vot regular, perdent importància les Assamblees de Cúria, a on els patricios i plebeus es reunien conjuntament.
No obstant, els Comicis Curiales varen conservar inicialment l'importància que tenien en la monarquia.
Comicis Curiales i Comicis Centuriados
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
Pero els Comicis Curiales varen perdre atribucions en favor de la nova divisió per ciutadans subjectes al servici militar o centurias. Aixina, va haver un fraccionament de les funcions dels Comicis o Assamblees Curiales en favor dels Centuriados.
Els Comicis o Assamblees Curiales varen conservar les següents funcions:
- Actes formals o que interessen solament a particulars.
- Rebre jurament de fidelitat de cònsuls i dictadors.
- Autorisacions per a testar (adrogaació).
A les Assamblees o Comicis Centuriados corresponia:
- L'elecció de cònsuls i senadors i despuix també atres magistrats (si be, algun temps despuix, l'elecció de cuestores, edils i atres magistrats inferiors va passar als comicis per tribus).
- La declaració de guerra i aprovació d'acorts de pau.
- L'admissió o rebuig de lleis.
- Les apelacions en causes criminals.
- Realisar concessions de ciutadania.
- Fundar colónies.
Les votacions en els Comicis Curiales no eren igualitarias. Solament els pares de família tenien vot, estant exclosos dònes i esclaus/as. L'admissió dels plebeus havia donat la majoria a les capes humils. Per açò, les reformes varen tendir a llevar poders a estes Assamblees en favor dels Comicis Centuriados, a on no era preponderant l'influència de la noblea o patriciado, pero sí dels rics, i a on es votava per centurias (cada centuria, un vot); en votar les sis centurias de cavallers (de famílies distinguides) les primeres, decidien casi sempre la votació. Les centurias de cavallers i les de primera classe reunien la majoria. Ademés, totes les votacions dels Comicis Centuriados devien ser refrendades per l'Assamblea de Patricios.
L'entrada dels plebeus (açò és, de no ciutadans) en les cúria els va concedir alguns drets de ciutadania, pero no eren elegibles per a funcions civils o sacerdotales, ni tenien dret a les terres comunals de pastures. Es va permetre als hòmens plebeus assumir els càrrecs militars i, com després vorem, se'ls varen reservar posats en el Senat; aixina mateix es va permetre el seu vot en els Comicis Curiales (vot que va perdre la seua importància, en perdre atribucions dits comicis). Pero existia encara una gran diferència entre ciutadans patricios i no ciutadans plebeus, i es va mantindre la prohibició de matrimonis entre abdós classes.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Juliol Mànegues i Fe Baix (1989). Els orígens de Roma, Madrit: Història 16. ISBN 84-7679-149-6.
- Bravo González Agustín i Bravo Valdés Beatriz (1994). Dret Romà, Primer curse, Porrúa. ISBN 970-07-0943-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Curia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.