Gens

Termes en l'inscripció llatina de Calpvrnia en la ciutat d'Orense

La gens era una agrupació civil o sistema social de l'antiga Roma i de Grècia. Cada gens comprenia a vàries famílies que s'identificaven a través del cognomen dels individus, per lo que els seus integrants eren agnados o gentils entre sí i estaven dirigits per varis pater famílies. En este sentit, la gentilitat era sobretot un títul de noblea que donava fe de l'antiguetat i ingenuïtat del grup, alguna cosa en principi exclusiu de les famílies patricias.

Història

La gens va ser l'organisació social que va precedir en Roma la constitució de l'estat-ciutat. La gens podria definir-se com un conjunt de famílies que descendien o creïen descendir d'un antepassat comú vinculades per un parentesc més o menys lluntà, que tenien les seues divinitats, les seues costums i el seu territori.

La gens constituïx una associació religiosa, política i econòmica; cada gens tenia la seua pròpia divinitat protectora, les seues costums particulars, vigilant la gens per a que estos mores siguen respectats podent excloure del grup per mig de la notae gentiliciae a qui contravinguera dites normes. Tots els components d'una mateixa gens tenen sepultura comuna. L'interés econòmic és comú a tota la gens, determinat per la permanència en un mateix territori que la gens cultiva en comuna. Cada gens va tindre un cap que manava sobre els demés membres, i el qual governa la família tant en l'orde polític-social com en el religiós.

Les famílies que formaven la gens són organismes més reduïts, pero de naturalea semblant. Abdós són institucions fundades en mires de l'orde i la defensa dels grups primitius, d'a on prové el seu caràcter polític i econòmic. Podem dir que lo que distinguix als dos grups, gens i família, no és pròpiament la seua funció sino la seua extensió. En Roma, el víncul que fonamenta i organisa la família no és únicament el de sanc puix la família comprén ademés del pare, de la mare i dels fills, als nets naixcuts en la família, als adoptats, als presoners per deutes, als presoners de guerra, als fills d'estos, als clients (que estaven constituïts per hostes pobres, per individus expulsats d'atres gens, per esclaus llibertats, per estrangers vençuts, els quals demanen i obtenen protecció per part del grup), als animals, al funde i per últim als deus tutelares i protectors de la llar. Totes estes persones es troben someses a l'autoritat d'un cap (pater famílies).

El pater famílies era sacerdot, juge i rei dins de la seua pròpia família. Com a sacerdot tenia al seu càrrec el cult al lar familiar (esperit que cuida a la família). L'autoritat del pare (pàtria potestat) era absoluta. Tenia dret de vida i mort sobre les persones que estaven someses a ell. Este poder ho eixercitava sobretot el grup de persones que constituïa la família, esposa, fills, esclaus, clients, camp familiar. El pater famílies era l'únic sui-iuris, o siga, l'únic que no estava somés a la potestat d'un atre, mentres que els demés estaven en estreta relació de dependència sobre ell, de la que no podrien eixir sino en la mort del pater famílies. Esta emancipava als fills varons, mentres les dònes passaven a dependre del varó més propenc.

La gens era un cos jurídic perfectament organisat regnant entre els seus membres un esperit de solidaritat i d'assistència mútua. S'aplega a ser gentil o membre de la gens de la mateixa manera en que s'aplega a ser membre d'un Estat, és dir, per naiximent de pare gentil o per agregació directa de la gens, per mig del vot dels gentils. La gens va sobreviure en l'época antiga, aun cuando la seua organisació es debilitava cada volta més, sobretot perque les famílies que les formaven s'anaven posant en contacte directe en la ciutat, conjuntament en les noves famílies plebees que no estaven organisades en gens. La ciutat va ser aixina, poc a poc, minant els fonaments de la gens substituint-l'en les funcions d'orde i defensa corresponents a l'Estat. La família, en canvi no va córrer la mateixa sòrt, no va sofrir l'absorció que va experimentar la gens per la ciutat. Esta supervivència de la família en el seu primitiu caràcter polític perdura durant varis sigles i llentament l'autoritat severa i suprema del pater famílies va sent remplazada pel dret i l'autoritat de l'Estat.

Evolució de la paraula "gens"

La paraula “gens” d'orige llatí significa família. De mateix orige són: gen, gent, generació o genètica.

Vore també

• Anex:Famílies romanes

Bibliografia

• Guillén, José, VRBS ROMA. Vida i costum dels romans. I: La vida privada, Seguix-me, Salamanca, 2004 (5ªed.), págs. 115-118. ISBN 978-84-301-0461-1
• Howatson, M. C. (edició), Diccionari abreviat de la Lliteratura clàssica, Aliança Editorial, Madrit, 1999. ISBN 978-84-206-7150-5
• Engels, Friedrich. La gens i l'Estat en Roma. https://diari-octubre.com/2015/11/18/la-gens-i-el-estat-en-roma-friedrich-engels-1884/
• Gilmart, Daniel(2021). Onomàstica romana: el ciutadà ingenu. https://historicodigital.com/onomastica-romana.html#google_vignette
• Concepte de gens. https://deconceptos.com/ciències-socials/gens#google_vignette
• FAMILIA I GENS. https://romantigua.webnode.és/vida-i-costums-romanes/família-i-gens/
• López Quiroga, J. (2011). Francus ego cives, romanus mills in armis. Etnicidad, identitat, alteritat (Capítul 3). En Gents Barbarae. Els bàrbars, entre el mit i la realitat (pp. 49-66). Múrcia: Universitat de Múrcia, Servici de Publicacions. ISSN 0214-7165