Plebe
Plebe i plebeus (en llatí plebes) va ser la denominació d'un grup social de la Roma antiga. Ho formaven, segons la terminologia empleada per l'historiografia romana clàssica, els que no tenien gens, és dir, els que no podien remontar el seu orige a les primeres famílies que míticament varen fundar Roma en Rómulo i que es denominaven patricios (patres, patriciī); i, a lo manco inicialment, no formaven part del Populus Rōmānus ni de cap de les seues tribus o cúria.[1] L'etimologia de plebes, no aclarida,[2] sembla sugerir la condició dels plebeus com "fills de la terra"; que no tenen antepassat conegut, a diferència dels patricios, i ser les divinitats terrenals les que els protegixen, mentres que els patricios es vinculen als deus olímpics.[3]
Regionalisme: en Sinaloa, Plebe significa chiquet o chiqueta eixemple: veu els plebes van corrent!
Evolució
[editar | editar còdic]Si inicialment el terme va poder fer referència a la població de procedència forànea[4] (com eren els metecos en Atenes), tal condició va deixar de tindre sentit en el pas del temps, puix els plebeus no es consideraven estrangers (bàrbars) sino ciutadans romans; i tenien com a tals obligacions (destacadament el servici militar) i certs drets polítics. No eren tampoc una classe social basada en la riquea; per lo que per a designar-los sol utilisar-se l'expressió "ordo plebeius" ("orde plebeu"), no exenta de impropiedad.[5] El terme en sí era d'una gran extensió puix entre els plebeus existien situacions molt diferents a tots els nivells. La tradició atribuïx al rei Servio Tuli (VI) l'inscripció de la plebe en registres públics, organisant-l'en corporacions artesanes (els collegia), seguint la classificació que Plutarco atribuïx a un rei molt anterior, Numa Pompilio: flautistes, tintorers, sabaters, orífices, broncistas, carpinteros, curtidores i alfareros. Estes reformes de Servio Tuli,[6] basades en el cens, varen permetre que la plebe entrara a formar part del eixèrcit i dels comicis centuriados i, posteriorment, en el context de les lluites entre patricios i plebeus que varen caracterisar els primers sigles de la República romana, fins a de el mateix Senat, accedint a totes les magistratura. Pressionats per les demandes de la plebe, els patricios varen consentir la redacció d'un còdic llegal públic i escrit (Llei de les XII Taules) que va anar successivament esmenat i ampliat en noves lleis que concedien als plebeus nous drets (al matrimoni, al sacerdoci, etc.), la capacitat de vot en les distintes assamblees romanes i l'eficàcia llegal de les seues resolucions (plebiscita), i la designació exclusiva de dos magistrats (els tribunos de la plebe) en poders per a garantisar els seus drets. Els enfrontaments patricio-plebeus es varen produir des de la Secessio plebis del 494 a. C. fins a la promulgació de la Lex Hortensia en el 287 a. C.
Homines novi, equites, adsidui i proletarii
[editar | editar còdic]La composició social de la plebe romana en els últims sigles de la República comprenia: un chicotet pero molt influent grup de homines novi, molt enriquits, del que sorgien personages carismàtics que realisaven una exitosa carrera militar i política (cursus honorum); els equites, en riquea suficient per a costejar-se lo necessari per al compliment del servici militar en cavalleria; els adsidui,[7] menuts propietaris, que estaven obligats al servici militar en infanteria, lo que en les époques de contínua movilisació els obligava a endeutar-se, en risc de perdre les seues propietats, caent en la condició de client d'un ric; i els proletarii, que no posseïen res (es denominaven aixina per considerar que la seua contribució a l'Estat era el seu "prole").
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ L. Utchenko, Cicerón i el seu temps, pg. 27.
- ↑ Online Etymology Dictionary: "Some have attempted to link the word to Greek plethos "multitude;" Latin plebs "people, mob," populus "people" or vulgus; OED and Klein discount this theory but it is accepted in Watkins." En una atra font es propon la seua procedència de la raïl indoeuropea pel-, pelǝ-, plē- ("omplir", "magnitut"), cosa que intuïx Sant Isidoro: Plebs autem dicta a pluralitate; maior est enim numerus minorum quam seniorum.
- ↑ Mario Hernández, Conflicte Roma-Cartago, en Espanya, història d'una nació, pg. 30. La relació en la terra dels grups socials inferiors apareix en atres contexts culturals (per eixemple, en el feudalisme i l'Antic Règim es parla de "siervo de la gleba").
- ↑ Pràcticament des de la fundació de la ciutat es detecta la presència d'estrangers assentats per diversos motius; fonamentalment atrets per la prosperitat de la ciutat, gran cantitat de mercaders i artesàs lliures confluïxen des de les comarques propenques del Latium i l'Itàlia central i inclús des de les lluntanes ciutats de la Magna Grècia, aixina com grecs de les ciutats-estat metropolitanes de l'Hélade. Molts d'ells eren, sense dubte, rics mercaders.
- ↑ "Senadors i equites... eren els dos órdens, ordines. Quan s'usa en un sentit ple i estrictament polític, el terme ordo, en la República tardana, comunament denota el ordo senatorius i el ordo equester. Es parla de uterque ordo, cada u dels dos órdens; i quan Cicerón parla de la concòrdia ordinum, o harmonia dels órdens, com el seu ideal polític, es referix simplement als senadors i els equites. En la nostra terminologia la plebs era un "orde" en la República primerenca, en contraposició contra els patricios, pero eixe supost ordo plebeius no sembla haver segut una expressió que s'haja usat alguna volta en la República tardana. La paraula ordo, no obstant, s'usa a voltes més extensament i s'aplica, per eixemple, no només a scribae i praecones sino inclús a libertos, llauros, ganaders o comerciants." Geoffrey Ernest Maurice de Ste. Croix, The Class Struggle in the Ancient Greek World: From the Archaic Age to the Arab Conquests, Cornell University Press, 1989, p. 340.
- ↑ O Constitució Serviana. Gary Forsythe, "The Army and Centuriate Organization in Early Rome," Font citada en Servian constitution
- ↑ O assidui, o locupletes. Adsiduus en Charlton T. Lewis, An Elementary Latin Dictionary. Font citada en Adsidui.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plebe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.