Meteco

En l'Antiga Grècia, el terme meteco significava simplement un estranger que vivia en una de les ciutats-estat gregues. La paraula no tenia el significat pijoratiu que té hui dia. Com a elements comuns trobem als estrangers que vivien en elles (polis), pero no eren considerats ciutadans de la mateixa manera que les dònes, esclaus i els libertos (esclaus lliberats).

Etimológicamente, la paraula (atestada a partir de el VI) ve del grec μέτοικος [métoikos], de μέτα [meta], ‘canvi’, i oἶκος [oíkos], ‘casa’; és dir, ‘aquell que ha canviat de residència’.

Devien pagar un impost especial (τὸ μετοίκιον [to metoíkion]) i no podien dispondre de propietats immobiliàries, excepto si tenien el privilegi de la ἰσoτέλεια [isotéleia] (‘igualtat d'imposts’). Carien de drets polítics, pero estaven obligats a les mateixes càrregues que els ciutadans en raó de la seua riquea. Es dedicaven a activitats econòmiques no agrícoles (comerciants, artesans).

Estatuts

Els grecs diferenciaven el meteco, estranger resident, de l'estranger de pas. Este últim no es beneficia de cap dret. En cas de problemes, deu dirigir-se al próxeno, ciutadà protector dels ciutadans d'una atra ciutat. Aixina, Cimón és el próxeno d'Esparta en Atenes. Un tractat bilateral de hospitalitat (ξενία [xenía]) pot ser establit entre dos ciutats. L'estranger de pas pot convertir-se en meteco a la veta d'un més de residència. Si el meteco ateniense pot quedar-se en Atenes tota la seua vida, els metecos d'atres ciutats són menys favorits: les expulsions no són rares, Esparta practicava regularment la xenelasia, expulsió general d'estrangers.

Segons les ciutats, el meteco pot ser obligat a les llitúrgies, com la coregía. A canvi, està exent de la trierarquía, que implica el mando d'un trirreme.

Els metecos suficientment acomodats deuen a la ciutat un servici hoplítico, que és portat a terme en una guarnició. És molt rar que els metecos participen en campanyes. És somés sempre a controls, pero més o menys importants segons el caràcter cosmopolita o no de la ciutat, i segons les convencions judicials bilaterals eventuals entre ciutats.

Es troba a sovint als metecos en els oficis del comerç o de les finances, i formen una bona part dels empleats administratius. Numerosos són igualment els metecos rics, al punt de que la figura del meteco advenedizo i arrogant es convertix en un clàssic de les comèdies gregues.

L'estranger home lliure i grec és exclós de l'esfera política pero pertany a la mateixa comunitat cultural que el ciutadà: llengua, deus, santuaris.

Els metecos d'Atenes

Desconeixem la data d'introducció d'un estatut específic dels metecos en Atenes. És provable que es remonte a les reformes de Clístenes.

Per a establir-se com meteco en Atenes, l'estranger deu trobar un protector, el προστάτης [prostates]. Este últim té la tasca inicial de fer inscriure al seu protegit en un demo.

ya que el meteco no pot posseir ni casa ni terres en el Ática, el prostates és prou a sovint el seu arrendador. Quan el meteco és un esclau lliberat, té casa o terres per al prostates, el seu antic amo.

Per lo manco a partir de el V, el meteco és somés a un impost especial, el μiτoíkoν [metoíkion], que s'elevava a 12 dracmes per a un home i 6 per a una viuda. Els antics esclaus deuen pagar ademés el trióbolo dels libertos. Tots els estrangers, en fi, metecos o de pas, deuen pagar els ξενικά [xeniká] per a poder comerciar en l'Àgora.

En el pla judicial, el meteco es beneficia de garanties, que són inferiors a aquelles de que goja el ciutadà. Pot intentar un procés civil davant el polemarca i el penal davant el tribunal del Paladión. A canvi, no pot prendre part en un tribunal. Deu recórrer a un fiador, el prostates, si és acusat en un procés civil. En un procés criminal, és encarcerat abans del veredicte. L'assessinat d'un meteco, per eixemple d'un esclau, és condenable només a l'exili, mentres que el d'un ciutadà conduïx a la mort.