Polemarca

Archiu:Datis fighting Kallimachos at the Battle of Marathon in the Stoa Poikile (reconstitution).jpg

Polemarca

Archiu:EPMA-6339-IGI(2)609-Kallimachos dedication-1.JPG

Dedicatòria d'una columna pel polemarca Calímaco, abans i despuix de la batalla de Marató, 490 a. C. (IG,I² 609).

El polemarca (en grec antic: πολέμαρχος, polemarchos) era un magistrat de l'Antiga Grècia.

Atenes

En Atenes el polemarca o arcont polemarco (ἄρχων πολέμαρχος) era inicialment el cap de tot l'eixèrcit. En la batalla de Marató tenia el mando del ala dreta de la falange. Va perdre gran part del seu poder en benefici dels strategos despuix de 487 a. C., quan l'arcontado era elegit per sorteig. El càrrec va deixar de ser militar i es va convertir (IV) en un encarregat o superintendente dels residents estrangers (en Atenes, els metecos), similar al pretor pelegrí dels romans. Aristóteles diu que el polemarca tenia la mateixa missió en els estrangers que l'arcont en els ciutadans. Per una atra part, el polemarca feya un sacrifici cada any als deus Artemisa i Enialio, ademés de presidir cerimònies en honor dels soldats morts en combat. També oferia els sacrificis rituals en memòria dels tiranicidas, Harmodio i Aristogitón.

Esparta

El càrrec existia també en Esparta i en vàries ciutats de Beòcia, a on igualment va estar relacionat en assunts militars, be per a dirigir eixèrcits en l'exterior o be per a ocupar-se del eixèrcit en casa, o abdós coses.

Els polemarcas espartanos venien en ranc propencs al dels reis quan estaven de servici en l'estranger, i generalment eren membres d'alguna de les cases reals. El seu número era de sis i formaven part del consell de guerra real. També tenien la custòdia de les taules públiques (sisitias) a on els militars menjaven en unió reforçant el seu esperit militar. No obstant, disponien d'un cert poder judicial.