Coregía

Archiu:EPMA-13262-AM66(1941)218-219-Halai honorific decree-2.JPG

Relleu de Dioniso i sàtir assentats; l'inscripció davall és un decret del demo àtic Aixone en honor als choregoi Auteas i Filoxénides (313–312 a. C.)

La Coregía (choregia), en l'antiga Atenes, era una forma de llitúrgia, açò és, de servici públic, en la que els ciutadans acabalats tenien que fer-se càrrec dels costs que carrejava la contractació de cors per als certàmens lírics o dramàtics que se celebraven en motiu de les Panateneas, Targelias, Dionisias i Leneas; d'ahí el seu nom, choregoí. En les Leneas es permetia als metecos actuar com i inclús com coregos, pero en totes les demés festivitats solament els ciutadans podien servir baix pena de 1000 dracmes per cada corego estranger. Els costs eren molt considerables. En l'any 405 a. C., en l'empobriment d'Atenes a causa de la guerra del Peloponeso, dos coregos varen tindre que assumir els costs de la producció de les Grans Dionisias. Els coregos elegien als membres dels seus cors, els pagaven el vestuari, els ensajos i el local per a ensajar. El premi per al corego que resultava vencedor en un certamen de ditirams consistia en un trípode que a rengló seguit dedicava a un deu; en Atenes el carrer dels trípodes (hoi tripodes) va prendre el seu nom de les múltiples ofrenes d'este tipo que la fitaven. El trópode passava a ser propietat de la tribu del corego.

Corego

El corego (grec, χορηγός, khorêgós, plural choregoi, de χορός "cor" + ἡγεῖσθαι "dirigir") és, en l'Antiga Grècia, un ciutadà (o un meteco) encarregat d'organisar a les seues expensas un cor i els figurantes per a una representació teatral i atres aspectes de la producció dramàtica.

Notables coregos

Archiu:Choregos actors MAN Napoli Inv9986.jpg

Un corego està assentat, rodejat d'actors i un músic tocant la tébea.

Entre els coregos célebres, es pot citar a Pericles, en uns vint anys, para Els perses d'Esquilo en 472 a. C., i Temístocles per a Les fenicias de Frínico en 476 a. C. (obra el text de la qual s'ha perdut). La reorganisació de la coregía en l'any 406 a. C. va distribuir el cost entre la comunitat més àmplia –la sincoregía–, mentres que els coregos varen pagar solament una part de les despeses.

En l'any 365 a. C., Platón, una rara excepció a la calificació de riquea, va servir com corego d'un cor de chiquets recolzat pel patrocini de Dionisio II de Siracusa. Hui en dia, es recorda al corego Lisícrates pel monument que encara es troba en Atenes, erigit en honor a la victòria del festival de la seua producció en l'any 335 a. C. En 1852 es varen descobrir en Atenes les ruïnes d'un monument corégico de Nicias de el V

Archiu:Choragic Monument of Lysicrates.jpg

Monument corégico de Lisícrates prop de l'Acrópolis d'Atenes.

Vore també

• Teatre de l'Antiga Grècia
• Economia en l'Antiga Grècia

Bibliografia

• Aristóteles (1984). P J Rhodes (ed.). The Athenian Constitution (en en), Harmondsworth, Middlesex, UK; New York: Penguin. ISBN 0140444319.
• Brockett, Oscar G (2003). History of the Theatre, Foundation edició (en en), Boston: Allyn and Bacon. ISBN 0-205-47360-1.
• (1888) A Greek-English Lexicon (en en), New York: Harper and Brothers. OCLC 79840762.
• Pring, J T (1982). Oxford Dictionary of Modern Greek (en en), Oxford: Clarendon Press. ISBN 0198641370.
• Wilson, Peter (2000). The Athenian Institution of the Khoregia: The Chorus, The City and The Stage (en en), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0521542138.
• Zelenak, Michael (1998). Gender and Politics in Greek Tragedy (en en), New York: Peter Lang Publishing. ISBN 0820440604.