Dracma grega antiga
Dracma (en grec antic δραχμή, drakhmē; pl. δραχμαί, drakhmaí); en llatí drachma) era el nom d'una antiga moneda (feta d'argent) de les ciutats-estat gregues i els regnes helenísticos d'Àsia.
Etimologia
[editar | editar còdic]
Avall: grapat de sis óbolos, que conformen una dracma.
Tradicionalment s'ha derivat el terme «dracma» (en grec clàssic δραχμῆ) del verp δράττω (dráttō, «empunyar, agarrar»),[1] en el significat, puix, de «grapat». Esta teoria data, a lo manco, de el IV i es basa en el fet de que una dracma es dividix en sis óbolos. Els primers óbolos consistien en una barra de metal llarga i fina, per lo que un «grapat» de sis d'ells constituirien el pes d'una dracma.[2]
En espanyol el terme dracma pot dur tant el gènero femení com el masculí, sent el femení més adequat a l'etimologia de la paraula i el recomanat per la RAE,[3] aixina com l'únic acceptat pel Diccionari d'Us de l'Espanyol d'Amèrica i d'Espanya.[4] El masculí ha segut atret per atres paraules gregues que acaben en -ma (-μα) (p.ej. dilema, drama), ya que esta és una desinència de nom d'acció molt comuna en grec clàssic, que no guarda cap relació en la desinència -ma (originalment -μῆ) de dracma.
Història
[editar | editar còdic]En el V la moneda més utilisada en el món grec va ser la tetradracma ateniense, en l'anvers de la qual apareixia la deesa Atenea en un caixco de guerra i un mochuelo en el revers. Hui en dia a estes monedes li les coneix en grec com γλαύκες (glaukes) "mochuelos".[5] El revers s'utilisa hui en dia en les monedes gregues d'1 euro.
Entorn a 580-560 a. C., colon grecs procedents de la ciutat focea de Massalia (Marsella, França) varen fundar en el golf de Roses la ciutat de Emporion (Sant Martín d'Empúries, Girona). Varen ser ells els qui, uns cent anys despuix, varen falcar les primeres monedes que es varen produir en la Península Ibèrica.[6]
Les monedes de Emporion, el nom de les quals significa precisament “mercat”, són peces d'argent d'estil purament grec, destinades a atendre les relacions en atres ciutats del Mediterràneu, pero també a l'us local i a facilitar els intercanvis en els iberos del noreste.
La prosperitat econòmica va dur, a partir de el III a l'acunyament de la dracma. En la seua deesa rodejada de delfins, Pegàs, el cavall alado, i la llegenda en grec “dels ampuritanos”, la dracma es va convertir en un referent per a la seua àrea d'influència, difonent l'us de la moneda entre les poblacions indígenes propenques, que no estaven habituades a esta forma de diners, i inspirant els seus primers acunyament.
Va perviure fins a el I, solament en una curiosa modificació que encara no té una explicació unànimement acceptada: a finals de el III, el cap de Pegàs es convertix en una figurita humana assentada que allarga els braços per a tocar-se els peus.[6]
Depenent de la ceca, les dracmes es varen falcar en diferents pesos i mides. La mida estàndar que més o menys es va utilisar va ser l'ateniense o ática, que consistia en uns 4,3 g d'argent.
Despuix de les conquistes d'Alejandro Magne, el nom de la moneda es va aplicar en la majoria dels regnes helenísticos d'Àsia i Egipte. L'unitat monetària empleada pels àraps, el dirham, va prendre el seu nom de la dracma, aixina com el dram armeni.
Valor històric de la dracma
[editar | editar còdic]No té molt sentit comparar el valor de les antigues dracmes en les taxes de canvi de l'actualitat, pel fet de que la varietat de tifells produïts per les distintes economies de fa decenes de sigles són molt diferents a les de hui en dia, lo que fa que la paritat del poder adquisitiu siga molt difícil de calcular. No obstant, alguns historiadors i economistes han estimat que una dracma de el V corresponia a uns 25 USD de 1990, o 36 USD de 2006,[7] basant-se en els historiadors clàssics que dien que el sòu mig diari d'un treballador especialisat hoplita era d'1 dracma,[8] i el sòu d'un magistrat de la Heliea era de dracma i mija en el 425 d. C.[9] Comentaris moderns derivats de l'obra de Jenofonte[10] dien que en mija dracma al dia durant un any una família pobra podia viure holgadament en el 335 a. C. Anys abans, en el 422, Aristófanes en la seua comèdia Les avespes criticava que en el sòu diari de dracma i mija d'un magistrat de l'Heliea podia subsistir una família de tres membres.
Les fraccions i múltiples de la dracma es varen falcar en vàries ciutats-estat, com en el regne ptolemaico d'Egipte, que tenien monedes en denominacions en or, argent i bronze. Les monedes d'or d'este regne incloïen la pentadracma (també cridada trichryson per tindre una relació en tres estateros d'or, equivalents a xixanta dracmes d'argent) i l'octodracma, i entre les monedes d'argent estaven la tetradracma, decadracma i pentakedecadracma.[11] Esta característica és especialment notòria, ya que fins a l'introducció del guldengroschen en 1486 (sobretot en les monedes d'argent) no es falcaven monedes en valors tan alts.
Subdivisions de la dracma
[editar | editar còdic]- 8 calcs = 1 óbolo
- 6 óbolos = 1 dracma
- 1 didracma = 2 dracmes
- 1 tetradracma = 4 dracmes
- 100 dracmes = 1 mina
- 60 mines = 1 talent ateniense[12]
Les didracmas eren equivalents a mig siclo en Judea, que corresponia a l'impost anual del temple.
Les mines i els talents mai varen aplegar a falcar-se; solament representaven mides de pes utilisades per comoditat (per eixemple, per a pesar el gra), aixina com en el cas del or i l'argent.
Els estàndarts més importants de l'antic sistema monetari grec varen ser l'àtic, basat en el dracma ateniense de 4,3 grams d'argent i l'estàndart corintio basat en el estátero (pes) de 8,6 grams d'argent, que es subdividió en tres dracmes d'argent de 2,9 grams, i el didracma aeginetanio de 12,2 grams, basat en un dracma de 6,1 grams.[13]
Vore també
[editar | editar còdic]- Unitats de mida de l'antiga Grècia
- Dracma grega moderna
- Fourrée
- Història econòmica de Grècia i del món grec
- Paràbola de la dracma perduda
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Scott Lidell Scott (1970). Liddell and Scott's Greek-English Lexicon [Lèxic Grec-Inglés de Lidell i Scott (en anglés), Oxford University Press, p. 180.
- ↑ Pierre Chantraine (1968). «δράσσομαι», Dictionnaire étymologique de la Lange Grecque, París: Klincksiek, pp. 296-297.[...] A cette famille es rattache directement li substantif δραχμή « drachme» nom de poids et de monnaie [...] Certainement vaig tirar de δράσσομαι avec un suffixe *mā ou *smā selon que δράσσομαι comporte ou senar un thème en aspirée. C'est la poignée de 6 oboles, c'est-à-dire de 6 fermalls de fer telles qu'on en a trouvé a el Héraion d'Argos [...]
- ↑ «Dracma». Diccionari panhispánico de dubtes. Real Acadèmia Espanyola.
- ↑ «'___protected_title_8___' nom femení '___protected_title_9___' Unitat monetària de Grècia. '___protected_title_10___' Moneda en el valor d'esta unitat. '___protected_title_11___' Antiga moneda grega d'argent que equivalia a un denario romà». Diccionari d'Us de l'Espanyol d'Amèrica i d'Espanya. Vox (2005).
- ↑ Thompson, D'Arcy Wentworth. A glossary of Greek birds. Oxford, Clarendon Press 1895, pp 45-46.
- ↑ 6,0 6,1 tirajanera18 (ed.): «La dracma. Les primeres monedes».
- ↑ [«Copia archivada». Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2011. Consultat el 23 d'abril de 2017. The Inflation Calculator [La calculadora d'inflació]]
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponeso.
- ↑ Es va establir en 1/6 dracmes en temps de Pericles, fins que ho va pujar Cleón d'Atenes en 425 a.C.; vegen-se també Els cavallers d'Aristófanes (llínea 255) i Les avespes (llínees 609, 684, 690, 788-790, 1121).
- ↑ Cf. nota al peu 18 de la traducció de H. G. Dakyns de Ways and Means: A Pamphlet on Revenues àlies On Revenues (en anglés) (The Works of Xenophon, Macmillan, 1897). Esta nota al peu cita a George Grote (Plat, and the Other Companions of Sokrates, vol. 3, J. Murray, 1865, p.597) (en anglés)
- ↑ (1975).Museum Notes (American Numismatic Society).20ISSN 0145-1413.Consultat el 10 de juliol de 2025.
- ↑ Drachma, The Catholic Encyclopedia, Volume V. Published 1909. New York: Robert Appleton Company. Nihil Obstat, 1 de maig 1909. Remy Lafort, Censor. Imprimatur. John M. Farley, Archbishop of New York
- ↑ tirajanera18 (ed.): «La moneda grega antiga (II): els periodos monetaris» (en és). Notícies Numismàtiques - Tenda Major 25. Consultat el 2025-01-13.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dracma griega antigua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.