Heliea

Recint de les ruïnes del tribunal de l'Heliea. Estoa de Nuga-ho al fondo. Àgora d'Atenes.

La Heliea (en grec antic Ἡλιαία) era el Tribunal Suprem de l'Antiga Atenes. En general, se sosté que el nom del tribunal prové del verp ἡλιάζεσθαι del grec antic, que significa congregar-se. Una atra versió és que el tribunal rep el seu nom del fet de que les audiències es portaven a terme en l'exterior, baixe el sol. L'Heliea era cridada aixina mateix ekklesía. Inicialment, est era el nom del lloc a on es realisaven les audiències, pero després esta denominació es va estendre fins a incloure igualment al tribunal.

Els juges eren anomenats heliastas (ἡλιασταί) o dikastas (δικασταί, ὀμωμοκότες ‘els que juraven’, és dir, els jurats). Els juïns es dien ἡλιάζεσθαι (δικάζειν).

L'Heliea era un tribunal popular compost per 6000 ciutadans, majors de 30 anys i repartits en dèu classes de 500 ciutadans (1000 quedaven en reserva) sortejats cada any per a ser heliastas. L'acusació era sempre, en absència de l'equivalent als nostres «ministeris públics», una iniciativa personal d'un ciutadà. En cas de condena, rebien una part de la multa com a indemnisació i recompensa dels seus esforços per la justícia, per la qual cosa alguns ciutadans feyen de la delació el seu ofici: Eren els sicofantas. A pesar dels mecanismes llimitant els abusos d'este sistema, açò contribuïa a dividir la ciutat i servia d'argument al partit aristocràtic contra el nou règim. Per un complicat sistema i segons l'assunt, es designava per sorteig (baix control d'un magistrat instructor) un número chicotet o gran de heliastas per a cada procés. Aixina, a títul d'eixemple, per a un procés privat es reunien normalment 201 juges, 401 excepcionalment. Per als processos públics, eren 501, 1001 o 1501 juges. La llabor de jujar era difícil, ya que no hi havia un còdic de procediment, ni còdic penal, oferint aixina una gran llibertat d'interpretació de les lleis (per una atra part de cantitat reduïda).

Els veredictes eren sense apelació i immediatament eixecutables, per lo que es comprén l'important paper polític que varen tindre els tribunals de l'Heliea. Se celebraven doscentes reunions anuals, cada una baixe la presidència d'un magistrat que no prenia part en la votació. El tribunal dels Efetas (51 membres) va ser el que va acaparar les prerrogatives del Areópago i podia reunir-se en quatre llocs diferents segons els tipos d'assunts:

Fiches de vot utilisades pels jurats de l'Heliea, Museu de l'Àgora d'Atenes.

• En el Pritaneo, jujaven tot lo que havia pogut carrejar la mort de persones (objectes, animals);
• En el Paladi, jujaven les morts involuntàries, als metecos i els esclaus;
• En el Delfinio, jujaven la llegítima defensa;
• En el Freatis, situat junt a la mar, en El Pireo, jujaven als exiliats que havien conegut una mort en el seu exili. L'acusat estava sobre una embarcació.

Institució i composició de l'Heliea

No està clar si l'Heliea va ser instituïda per Clístenes o per Solón, pero sembla que este últim va iniciar una funció de l'Assamblea per a representar a un tribunal de recursos. El mateix Aristóteles afirma en una atra obra seua que els tribunals són un element democràtic en la constitució de Solón.

El tribunal tenia 6000 membres, elegits anualment per sorteig  entre els ciutadans varons de més de 30 anys sense deutes en el Tesor o no privats dels seus drets, concretament privats dels seus drets civils per mig del castic humillante de l'atimia (ἀτιμία). Aquells que sofrien de defectes intelectuals o corporals, també eren exceptuats si les seues tares els impedien apercibir els procediments. Si una persona descalificada participava en un jurat, l'informació que era presentada contra ell li conduïa davant l'Heliea. Si era condenat, el tribunal podia impondre-li el castic o multa que mereixquera. Si el castic era una multa, l'infractor era dut a presó fins que pagara el deute anterior, per la que se li va denunciar, i la que ademés li imponguera el tribunal.

Nomenament del jurat

Cleroterion, màquina de sorteig dels jurats, Museu de l'Àgora d'Atenes.

El càrrec públic de heliasta no era obligatori, pero els ciutadans que desijaven eixercir estos servicis devien solicitar-ho. Els heliastas percebien un salari anual. I, aixina, els jurats eren renumerados per cada dia d'ocupació en un óbolo i més vesprada, despuix de la mort de Cleón en 425 a. C. en tres óbolos, nominalment 3 dracmas antigues. Segons Aristóteles, «Pericles va ser el primer que va donar una retribució als tribunals per a fer front a la popularitat de Cimón per la seua riquea».

Els 6000 procedien de les dèu tribus (cada tribu oferia 600 membres) i eren dividits en cambres de 600 jurats, 500 o 501 eren membres regulars i el restant constituïa un jurat alternatiu. En cas excepcional, el tribunal podia constituir-se en sessions plenàries. A voltes les cambres estaven compostes de 201 a 401 membres o de 1001 a 1501 membres. Despuix de l'elecció, els heliastas tenien que prestar jurament una volta a l'any.

Despuix de l'acte de jurament, cada juge rebia una tablilla de fusta de boj en el seu propi nom, el del seu pare i el del seu demo inscrits en esta, aixina com una lletra de l'alfabet, fins a la kappa i els jurats de cada tribu eren dividits en seccions, aproximadament en una cantitat igual a cada lletra.

L'expressió per tribus (katà phylás) no vol dir que cada tribunal era assignat a una tribu diferent, sino que representants de totes les tribus estaven en cada tribunal. En 390 a. C., l'assignació diària no era per tribus, sino per «divisions heliásticas» o «seccions».

Les dèu seccions (mérē), distinguides en les lletres del alfabet grec des de la Α fins a la Κ, no coincidien en les dèu tribus, sino que cada secció tenia aproximadament un número igual de juges de totes les tribus. Les tablillas que es conserven proven que membres de diferents tribus pertanyien a la mateixa secció.

Aristóteles diu sobre els tribunals:

Els tribunals tenen dèu entrades, una per a cada tribu, i cent caixes (kibōtia), dèu per a cada tribu, i vint aparats per a sorteig (cleroterion), dos per a cada tribu, i cent caixes, dèu per a cada tribu, i sengles caixes en les que es tiren les tablillas dels juges a els qui toque en sòrt, i dos cànters. I en cada entrada es coloquen tants bastons com a juges hi ha, i es tiren en un cànter tantes bellotes de bronze com a bastons hi ha. En les bellotes estan inscrites les lletres de l'alfabet a partir de l'undècima, o siga la Λ, tantes quants tribunals hagen de formar-se.

La primera série de caixes era de cent, dèu per cada tribu, perque els juges de cada tribu estaven dividits en dèu seccions en les que estaven distribuïts tots ells.

Sobre les tablillas (pinákia) en cada tribu, les que duyen els noms dels juges en la secció As colocaven en la primera caixa (kibōtion); les de la secció B en la segona, i aixina successivament les dèu seccions.

Segons els juges requerits, es trea per sorteig un número igual de tablillas del conjunt de les cent caixes. Aixina, cada tablilla treta tenia assignada per sorteig un tribunal. A continuació, totes les tablillas es colocaven en la segona série de caixes. Totes les tablillas de juges assignades a un determinat tribunal eren colocades en la caixa que duya la lletra corresponent a eixe tribunal.

Els bastons eren el distintiu del càrrec de juge. Estaven marcats en el mateix color que el llindar de la porta del tribunal assignat al juge. El juge ho entregava en entrar al tribunal i rebia una tésera o contrasenya oficial (sýmbolon) a canvi. La tésera servia per a reclamar el pagament del trióbolo (moneda de tres óbolos).

Les bellotes, cridades bálanoi, eren unes boles de bronze, que tenien la lletra del tribunal inscrita i es depositaven en un cànter: tantes bellotes com a bastons hi havia.

Vore també

• Areópago
• Democràcia ateniense
• Atimia
• Calendari àtic
• Boulé
• Ekklesía
• Grafé paranomon
• Antiga Atenes

Bibliografia

Fonts primàries

• Andócides, Discursos. Consulte el text en Programa Perseus (en anglés).
• Aristófanes, Les avespes. Consulte el text en Wikisource (en espanyol).

• Aristóteles, Constitució dels atenienses. Consulte el text en Constitution (en anglés).
• Aristóteles, Política. Consulte el text en Wikisource (en espanyol).
• Demóstenes, Sobre la corona. Consulte el text en the Crown Wikisource (en anglés).
• Plutarco, Pericles. Consulte el text en Wikisource (en espanyol).

Fonts secundàries

• Cambridge University Press, Archaic Claves to the End of the Peloponnesian War, 1983.
• Encyclopaedic Dictionary The Heli, artícul Heliaia (en grec).
• Mogens Herman Hansen, The Athenian Ecclesia: A Collection of Articles 1983-1989, 1989.
• Konstantinos Paparrigopoulos, History of the Hellenic Nation, volum Ab (en grec).
• R.K Sinclair, Democracy and Participation in Athens, 1991.
• Georg Friedrich Schömann, A Dissertation on the Assemblies of the Athenians, Cambridge, 1838.
• (1984).The Orations in the Modern Educational Systems..