Les asambleístas

El lloc de convocatòria de l'assamblea.

Les asambleístas o L'assamblea de les dònes (també coneguda com Les Junteras o Les eclesiazusas, forma latinizada del títul grec antic, Ἐκκλησιάζουσαι: Ekklesiazousai) és una obra teatral d'Aristófanes escrita en el 392 a. C. i pareguda a Lisístrata en el sentit de que gran part de la comèdia procedix de la participació de les dònes en la política, si be està molt més infundida pels problemes de gènero que esta. Esta obra mostra també un canvi en l'estil de la comèdia grega clàssica, despuix del curt periodo d'oligarquia despuix de la guerra del Peloponeso, o a lo manco un intent del mateix. Sembla ser una mescla dels dos estils que funciona al principi, pero fracassa al final.

Segons el historiadora francesa Claude Mossé, esta peça teatral «debe incluirse en la relación de antecedentes antiguos del socialismo» ya que en ella, la protagonista ) es una obra teatral de Aristófanes escrita en el 392 a. C. y parecida a , al front de les dònes d'Atenes, instaura Praxágora. Per un atre costat, s'ha de tindre present que estos conceptes centrals de l'obra (dònes en el govern i comunisme) no eren sugerències llegítimes de Aristófanes, sino una premissa estrafalaria l'objectiu de la qual era criticar el govern ateniense de l'época.

Argumente

L'obra tracta sobre un grup de dònes encapçalat per Praxágora, que ha decidit que les dònes deuen convéncer als hòmens per a que els cedixquen el control d'Atenes, puix elles podran governar-la millor que com ho han fet ells. Les dònes disfrassades de hòmens, es colen en l'assamblea i voten la mida, convencent a alguns hòmens per a que voten per ella degut a que és l'única cosa que no han provat encara.

Les dònes instituïxen llavors un govern protocomunista en el que l'estat dona aliment, llar i conte en general a tots els atenienses. Imponen una idea d'igualtat permetent que qualsevol home dorga en qualsevol dòna, en la condició de que ho faça en una dòna lleja abans de poder fer-ho en una guapa. Açò reflectix un punt de vista comuna sobre les dònes de l'época; ya que mai posseïen res i tenien que compartir tot, era més provable que les dònes volgueren posseir coses comunalment. L'igualtat obligatòria també és en certa forma una declaració política ademés de social. Despuix de l'oligarquia gobernant que va seguir al fi de la guerra, els atenienses varen fer valdre la seua democràcia i igualtat en molta força, fins al punt de que, encara que era una clara exageració, l'obra va deixar segurament clara la seua opinió sobre l'excessiva democràcia.

Hi ha una escena en la que dos hòmens conversen. Un d'ells està d'acort en el nou govern, donant les seues propietats a les dònes i obedint les seues órdens. L'atre no desija renunciar a les seues propietats, pero està més que dispost a aprofitar el menjar debades

Com a curiositat, l'obra conté la paraula grega més llarga coneguda, que és el nom d'un plat.

Significat

Claude Mossé ha destacat que l'obra va ser representada «en Atenes en els primers anys del sigle IV», un moment en que les desgràcies de la guerra del Peloponeso «es presenten en tota la seua amplitut. Els camps del Ática estan destruïts, l'explotació de les mines interrompuda. l'imperi s'ha afonat baix els colps d'Esparta, i mercaders i navío fugen del Pireo. No obstant, en Atenes, els que somien en el resquit estan disposts a votar noves expedicions. El poeta imagina que, de cara a estos desórdens, front a esta incapacitat dels dirigents, les dònes d'Atenes decidixen prendre en les seues mans els assunts de la ciutat... És necessari dir que Aristófanes va tractar el tema en to humorístic... No obstant, mereixen ser destacats tres punts: en principi, l'elecció del tema és significativa de que en certs mijos atenienses el problema de el "comunisme" estava a l'orde del dia; en segon lloc, destaquen els motius exposts per Praxágora per a justificar el caràcter radical de la seua reforma:

Diré que és necessari que tots posen els seus bens en comú, que tots tinguen la seua part i reben el mateix terreny; no és correcte que un siga ric i un atre miserable; que este cultive una zona immensa i aquell no tinga a on caure mort; que fulano tinga al seu servici numerosos esclaus i mengano ni un sol criat.

L'argumentació de Praxágora evidencia l'estreta relació existent entre la crisis social que afecta a la ciutat i l'elaboració de doctrines igualitarias o comunistes. I com a últim aspecte, quan el seu espós li pregunta: "¿Quí cultivarà la terra?", Praxágora respon: "Els esclaus. Tu no tindràs més preocupació que , quan l'ombra siga de dèu peus, anar, tan elegant, a menjar". Com ya hem indicat a propòsit de la

El lugar de convocatoria de la asamblea.

de Faleas de Calcedonia o d'Hipodamo de Mileto, els teòrics no poden concebre una societat igualitaria o comunista sense la seua necessària contrapartida: l'esclavitut. [...] No només la vida comunitària és gojada únicament pels hòmens lliures, sino que només és possible quan estos estan dispensats del treball productiu, que es deixa en mans dels inferiors o dels esclaus. De nou es perfila en segon pla el model espartano».

Vore també

• Lopadot...terygon

Enllaços externs

• ARISTÓFANES: Les asambleístas.
• 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de o sobre Les asambleístas.
  • Traducció a l'espanyol de Federico Baráibar, en el lloc de One More Library.
  • Trad. a l'espanyol de Federico Baráibar, en el títul de Les Junteras, en el tom III de les seues Comèdies, en el Proyecte Gutenberg.
    • Trad. al anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; en la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).
      • Text grec, en Wikisource.
      • Text grec, en el sitie de la Bibliotheca Augustana (Augsburc).

• • • • ^{[enllaç trencat]}; en Scribd.
        • ^{[enllaç trencat]}.
  • Adaptació [1] archivat en Wayback Machine. a la historieta gràfica, en grec modern; en Scribd.

• SCHOLTZ, Andrew: Forgive and Forget: Concòrdia discors in Aristophanes’ "Assemblywomen" and "Lysistrata" (Perdona i oblida: el harmonia discordante en Les asambleístas i en la Lisístrata de Aristófanes), en "Concòrdia discors": Eros and Dialogue in Classical Athenian Literature (El harmonia discordante: Eros i el diàlec en la lliteratura clàssica ateniense), 2007.
  • Text, en anglés [2] archivat en Wayback Machine., en el lloc del Centre d'Estudis Helènics (CHS o Center for Hellenic Studies), institució de Washington afiliada a l'Universitat de Harvard i dirigida per Gregory Nagy.

• • • [3] archivat en Wayback Machine.
  • V. "Harmonía" i "Concòrdia (mitologia)".
    • Per a les cites: http://nrs.harvard.edu/urn-3:hul.ebook:CHS_ScholtzA.Concòrdia_Discors.2007