Proyecte Gutenberg
El Proyecte Gutenberg (PG) va ser desenrollat per Michael Hart en 1971 en la finalitat de crear una biblioteca de llibres electrònics gratuïts a partir de llibres que ya existixen físicament.[1] Estos llibres electrònics es troben disponibles des de llavors en Internet de forma gratuïta. Els llibres poden ser llegits en diferents formats com Kindle, EPUB, inclús ASCII, UTF-8 o llegir-los en llínea en format HTML.[2]
Els texts que es proporcionen són principalment de domini públic, be perque estos drets ya han expirat i l'obra es troba en domini públic, be perque es va obtindre l'autorisació de l'autor o titular dels drets d'autor. També hi ha alguns texts baix drets d'autor que el proyecte Gutenberg ha fet disponibles en el permís dels seus escritors. Al proyecte se li va posar el nom de l'impressor alemà de el XV Johannes Gutenberg, qui va inventar l'imprenta de tipos mòvils. En giner de 2024 el proyecte Gutenberg té més de 70 000 llibres en la seua colecció,[3] la majoria d'ells en anglés. Llamentablement, dit proyecte no publica recontes per idioma dels llibres de la seua colecció.
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta de la biblioteca digital més antiga, puix la seua fundació data de 1971.[4][5] El proyecte Gutenberg se centra en la lliteratura històricament important i obres de referència. El lema del proyecte és ___protected_title_2___, triat perque el proyecte espera continuar en el treball de la difusió de l'alfabetisació pública i de la gratitut cap a la nostra herència lliterària que les biblioteques públiques varen escomençar a principis de el XX.
Sempre que és possible, les edicions de Gutenberg es distribuïxen en format Unicode. També es distribuïxen en atres formats electrònics, com per eixemple, HTML (format de les pàgines web, lo que vol dir que els llibres es poden llegir directament en un navegador en les pàgines web del proyecte), i últimament també per a llibres electrònics en format EPUB (versions 2.0 i 3.0), KF8 i MOBI (abdós per a llectors Kindle).
Durant alguns anys anteriors, va haver discussions sobre si seria convenient usar algun format tipo XML, encara que no va haver molts alvanços llavors. Als formats populars que no són fàcilment editables, com el PDF, no se'ls considerava apropiats, d'acort en els objectius generals del proyecte Gutenberg, encara que s'han afegit alguns a la colecció, especialment llibres matemàtics en moltes fòrmules. Actualment, el Proyecte Gutenberg també està molt interessat en el format audiolibro i ya oferix en eixe format un cert número dels llibres de la seua colecció, per a que puguen ser sentits, i no solament llegits. El que hi haja més llibres en eixe format depén de que apareguen voluntaris que vullguen acometre el procés de llectura i gravació de les obres.
Encara que la majoria dels llançaments del proyecte Gutenberg són en anglés, també hi ha un número significatiu de documents en alemà, francés, italià, espanyol, neerlandés, finlandés i chinenc, aixina com en atres llengües. Tots els texts del proyecte Gutenberg es poden obtindre i redistribuir pels llectors de forma gratuïta: l'única restricció que es posa a la redistribució és que el text deu permanéixer inalterado i deu contindre l'encapçalament del proyecte Gutenberg. Si el text redistribuït s'haguera modificat, l'archiu no es deu etiquetar com un text del proyecte Gutenberg.
El proyecte, que ha estrenat més de 30 000 llibres electrònics (en novembre de 2009) casi completament produïts per voluntaris en llínea, seguix actiu. Qualsevol pot ser corrector i oferir-se per a corregir, per eixemple, una pàgina al dia. Açò es fa per mig del lloc auxiliar pero independent de «distributed proofreaders».
Història
[editar | editar còdic]En 1971, Michael Hart estudiava en l'Universitat d'Illinois. Hart va obtindre l'accés a un dels ordenadors principals del Laboratori d'Investigació de Materials de l'universitat, el Xerox Sigma V. Este ordenador especial va resultar ser un dels 15 nodos de la ret d'ordenadors que posteriorment es va convertir en Internet. Hart va creure que algun dia els ordenadors serien assequibles per al públic en general i va decidir fer disponibles obres de lliteratura de manera gratuïta i electrònica. Com tenia una còpia de la Declaració d'Independència dels Estats Units en la seua mochila, esta es va convertir en el primer text electrònic del proyecte Gutenberg.[6]
Para quan l'Universitat d'Illinois va deixar de hostajar el proyecte Gutenberg a mitan de la década de 1990, Hart ya ho estava dirigint des del Illinois Benedictine College. Més vesprada va aplegar a un acort similar en la Carnegie Mellon University, que va acceptar administrar les finances del proyecte Gutenberg. Pero no va ser fins a 2000 que el proyecte Gutenberg va ser oficialment reconegut com una persona jurídica independent, sent actualment una societat no lucrativa llegalment constituïda en Mississipi.
En comparació als primers dies del proyecte, el temps que es requerix per a digitalisar un llibre ha disminuït enormement. Els texts ya no es teclegen directament, sino que es convertixen a text en l'ajuda del software d'OCR (reconeiximent òptic de caràcters). Posteriorment els texts tenen que corregir-se i editar-se minuciosament en vàries etapes per varis correctors ans que puguen ser afegits a la colecció.
Vore també
[editar | editar còdic]- Biblioteca digital
- Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Standard Ebooks
- LibriVox
- Aozora Bunko
- Biblioteca Digital ACUEDI
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El proyecte Gutenberg: alguna cosa més que llibres debades» (en anglés). makeuseof.com. Consultat el 30 de març de 2017.
- ↑ «Característiques del proyecte Gutenberg» (en anglés). andybrandt531.comandybrandt531.com. Archivat des d'el original, el 7 de decembre de 2017. Consultat el 30 de març de 2017.
- ↑ «Welcome to Project Gutenberg. Project Gutenberg is a library of over 70,000 free eBooks» (en anglés). Consultat el 24 de giner de 2024.
- ↑ «Història del proyecte Gutenberg» (en anglés). Consultat el 30 de març de 2017.
- ↑ Robinson (2013). The Book in Society: An Introduction to Print Culture, Broadview Press, p. 129. ISBN 978-1-55481-074-1.
- ↑ «El proyecte Gutenberg: L'utopia del lliure accés a l'informació». associatedcontent.com. Archivat des d'el original, el 6 de març de 2013. Consultat el 30 de març de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proyecto Gutenberg» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.