ASCII
ASCII (acrònim anglés de American Standard Code for Information Interchange —Còdic Estàndar nortamericà per a l'Intercanvi d'Informació—), pronunciat generalment [áski][1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where o [ásθi] o [ási], és un còdic de caràcters basat en l'alfabet llatí, tal com s'usa en anglés modern. Va ser creat en 1963 pel Comité Nortamericà d'Estàndarts (ASA, conegut des de 1969 com l'Institut Nortamericà d'Estàndarts Nacionals, o ANSI) com una evolució dels conjunts de còdics utilisats llavors en telegrafia. Més vesprada, en 1967, es varen incloure les minúscules, i es varen redefinir alguns còdics de control per a formar el còdic conegut com US-ASCII.
El còdic ASCII utilisa 7 bits per a representar els caràcters, encara que inicialment amprava un bit adicional (bit de paritat) que s'usava per a detectar errors en la transmissió. A sovint es diu incorrectament ASCII a varis còdics de caràcters de 8 bits que estenen el ASCII en caràcters propis d'idiomes distints a l'anglés, com l'estàndart ISO/IEC 8859-1.[1]
ASCII va ser publicat com a estàndar per primera volta en 1967 i va ser actualisat per última volta en 1986. En l'actualitat definix còdics per a 32 caràcters no imprimibles, dels quals la majoria són caràcters de control que tenen efecte sobre cóm es processa el text, més atres 95 caràcters imprimibles que els seguixen en la numeració (escomençant pel caràcter espai).
Casi tots els sistemes informàtics actuals utilisen el còdic ASCII o una extensió compatible per a representar texts i per al control de dispositius que manegen lletres o qualsevol símbol en el teclat.
Vista general
[editar | editar còdic]Les computadores únicament entenen números. El còdic ASCII és un método de traducció de lletres i símbols a números com ‘a=97’ o ‘/=47’.[2]
Com atres còdics de format de representació de caràcters, el ASCII és un método per a una correspondència entre cadenes de bits i una série de símbols (alfanumèrics i uns atres), permetent d'esta forma la comunicació entre dispositius digitals aixina com el seu processat i almagasenament. El còdic de caràcters ASCII[3][4] —o una extensió compatible (vore més avall)— s'usa casi en totes les computadores, especialment en computadores personals i estaciones de treball. El nom més apropiat per a este còdic de caràcters és «US-ASCII».[5]
! " # $ % & ' ( ) * + , - . / 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 : ; < = > ?
A B C D I F G H I J K L M N O P Q R S T O V W X I Z [ ] ^ _
' a b c d i f g h i j k l m n o p q r s t o v w x i z { | }
|
ASCII és, en sentit estricte, un còdic de sèt bits, lo que significa que usa cadenes de bits representables en sèt dígits binarios (que van de 0 a 127 en base decimal) per a representar informació de caràcters. En el moment en el que es va introduir el còdic ASCII moltes computadores treballaven en grups de huit bits (bytes o octets), com l'unitat mínima d'informació; a on l'octau bit s'usava habitualment com bit de paritat en funcions de control d'errors en llínees de comunicació o atres funcions específiques del dispositiu. Les màquines que no usaven la comprovació de paritat assignaven a l'octau bit el valor zero en la majoria dels casos, encara que atres sistemes com les computadores Prime, que eixecutaven PRIMOS posaven l'octau bit del còdic ASCII a un. El còdic ASCII definix una relació entre caràcters específics i seqüències de bits; ademés de reservar uns quants còdics de control per al processador de texts, i no definix cap mecanisme per a descriure l'estructura o l'apariència del text en un document; estos assunts estan especificats per atres llenguages com els llenguages d'etiquetes.
Història
[editar | editar còdic]
El còdic ASCII es va desenrollar en l'àmbit de la telegrafia i es va usar per primera volta comercialment com un còdic de teleimpresió impulsat pels servicis de senyes de Bell. Bell havia planejat usar un còdic de sis bits, derivat de Fieldata, que afegia puntuació i lletres minúscules al més antic còdic de teleimpresió Baudot, pero se'ls va convéncer per a que s'uniren al subcomité de l'Agència d'Estàndarts Nortamericà (ASA), que havia escomençat a desenrollar el còdic ASCII. Baudot va ajudar en l'automatisació de l'enviament i recepció de mensages telegràfics, i va prendre moltes característiques del còdic Morse; no obstant, a diferència del còdic Morse, Baudot va usar còdics de llongitut constant. Comparat en els primers còdics telegràfics, el còdic propost per Bell i ASA va resultar en una reorganisació més convenient per a ordenar llistes (especialment perque estava ordenat alfabéticament) i va afegir característiques com la 'seqüència d'escape'.
L'Agència d'Estàndarts Nortamericà (ASA), que es convertiria més vesprada en l'Institut Nacional Nortamericà d'Estàndarts (ANSI), va publicar per primera volta el còdic ASCII en 1963. El ASCII publicat en 1963 tenia una flecha apuntant cap a dalt (↑) en lloc del circunflejo (^) i una flecha apuntant cap a l'esquerra en lloc del guion baix (_). La versió de 1967 va afegir les lletres minúscules, va canviar els noms d'alguns còdics de control i va canviar de lloc els dos còdics de control ACK i ESC de la zona de lletres minúscules a la zona de còdics de control.
ASCII va ser actualisat en conseqüència i publicat com ANSI X3.4-1968, ANSI X3.4-1977, i finalment ANSI X3.4-1986. Atres òrguens d'estandardisació han publicat còdics de caràcters que són idèntics a ASCII. Estos còdics de caràcters reben a sovint el nom de ASCII, a pesar de que ASCII es definix estrictament solament pels estàndarts ASA/ANSI:
- L'Associació Europea de Fabricants de Computadors (ECMA) va publicar edicions del seu clon de ASCII, ECMA-6 en 1965, 1967, 1970, 1973, 1983, i 1991. L'edició de 1991 és idèntica a ANSI X3.4-1986.[6]
- L'Organisació Internacional d'Estandardisació (ISO) va publicar la seua versió, ISO 646 (més tarde ISO/IEC 646) en 1967, 1972, 1983 i 1991. En particular, ISO 646:1972 va establir un conjunt de versions específiques per a cada país a on els caràcters de puntuació varen ser reemplaçats en caràcters no anglesos. ISO/IEC 646:1991 La International Reference Version és la mateixa que en el ANSI X3.4-1986.
- L'Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU) va publicar la seua versió de ANSI X3.4-1986, Recomanació ITU T.50, en 1992. A principis de la década de 1970 va publicar una versió com a Recomanació CCITT V.3.
- DIN va publicar una versió de ASCII com l'estàndart DIN 66003 en 1974.
- El Grup de Treball en Ingenieria d'Internet (IETF) va publicar una versió en 1969 com RFC 20, i va establir la versió estàndar per a Internet, basada en ANSI X3.4-1986, en la publicació de RFC 1345 en 1992.
- La versió d'IBM de ANSI X3.4-1986 es va publicar en la lliteratura tècnica de IBM com pàgina de còdics 367.
El còdic ASCII també està inclós en Unicode, constituint els primers 128 caràcters (o els 'més baixos').
Vore també
[editar | editar còdic]Variants ASCII de computadores específiques
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (1980) Coded Character Sets, History and Development, 1 edició, Addison-Wesley Publishing Co. Inc., pp. 6, 16 211, 215, 217, 220, 223, 228, 236–238, 243–245, 247–253, 423, 425–428, 435–439. ISBN 0-201-14460-3. [1]
- ↑ Noms de Domini Internacionalizados - Glossari, Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN). Consultat el 19 de novembre de 2008.
- ↑ Organisació Internacional per a l'Estandardisació (1 de decembre de 1975).El conjunt de caràcters de ISO 646. Internet Assigned Numbers Authority Registry. Accedit el 7 d'agost de 2005.
- ↑ Organisació Internacional per a l'Estandardisació (1 de decembre de 1975). Internet Assigned Numbers Authority Registry. Versió nortamericana. Accedit el 7 d'agost de 2005.
- ↑ Internet Assigned Numbers Authority (28 de giner de 2005). Còdics de caràcters. Accedit el 7 d'agost de 2005.
- ↑ ECMA International (decembre de 1991). Standard ECMA-6: 7-bit Coded Character Set, 6th edition Accedit el 17 de decembre de 2005.
Referències generals
[editar | editar còdic]- Unicode.org Quadre Unicode de la zona ASCII
- Tom Jennings (29 d'octubre de 2004). Història anotada dels còdics de caràcters Accedit 17 de decembre de 2005.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «ASCII» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.