ATASCII
El conjunt de caràcters ATASCII, de ATARI Standard Code for Information Interchange (Còdic Estàndar per a l'Intercanvi d'Informació), o alternativament ATARI ASCII, és la variació del ASCII que s'usa en els microcomputadores de la Família Atari de 8 bits. Els primers d'esta família varen ser el Atari 400 i el 800, posats a la venda en 1979, als que varen seguir models que varen ser llançats durant els anys 1980. L'últim dels computadors Atari de 8 bits, i per lo tant l'últim dels computadors que va usar el conjunt de caràcters ATASCII, va anar el XEGS (forma abreviada de "XL Ixtended Gaming System" - "Sistema de Jocs XL Expandit") que fora llançat en 1989.
De la mateixa manera que la majoria dels ASCII no estàndars, el ATASCII té el seu propi grup de símbols gràfics especials (fleches, blocs, círculs, segments de llínea, conjunts de símbols de jocs de cartes, etc.) que corresponen a les ubicacions dels caràcters de control de la taula estàndar d'ASCII (caràcters 0–31, decimal), més algunes atres símbols de caràcters.
A diferència de moltes atres implementacions alternatives de ASCII, ATASCII tenia un conjunt de només 128 caràcters. Si el bit més significatiu estava posat, (és dir, si el valor del byte del caràcter estava entre 128 i 255, decimal) llavors generalment el caràcter desplegat era representat en vídeo invers (també cridat "vídeo revers" per alguns), usant la negació de bits {en anglés: "bitwise negation"} d'eixe caràcter. Les dos excepcions a esta regla eren que un caràcter de escape (ATASCII 27, decimal) en el seu bit més significatiu lloc es convertia en un caràcter de fi de llínea o nova llínea {de l'anglés: "EOL" o "End of Line"} (ATASCII 155, decimal), i el caràcter neta pantalla (ATASCII 125, decimal) en la seua bit més significatiu posat en 1 passava a ser el caràcter de campana o chicharra {de l'anglés: "bell" o "buzzer"} (ATASCII 253, decimal).
La diferència més notable entre ASCII estàndar i ATASCII és l'us de caràcters de control. En ASCII estàndart, un caràcter en els seus tres bits més significatius llocs en zero (és dir, un byte en un valor menor a 32) constituïx una orde, per al moviment del cursor, neteja de la pantalla, nova llínea, i funcions similars. ATASCII usa els còdics des de ATASCII 0 fins a ATASCII 31 (decimal) exclusivament per a gràfics simples, utilisant atres còdics per a les instruccions del cursor.
Açò causava problemes en les comunicacions per mòdem entre els Atari i atres computadors, ya que les órdens per al cursor (inclús els bots de carro i els alvanços o bots de llínea) procedents de l'atre computador podria interpretar-se com a fem en el costat del Atari i viceversa. Els programes de terminal podien necessitar la conversió entre ATASCII i ASCII estàndart. No obstant, alguns BBS basats en Atari, aprofitaven esta diferència demanant a l'usuari que pressionara la tecla Return. Si el còdic rebut era ASCII 13, es podia usar el ASCII estàndart. En canvi, si el BBS rebia un ATASCII 155, decimal, es podia canviar al modo ATASCII, lo que permetia l'us complet del joc de caràcters gràfics ATASCII. Alguns dels BBS de Atari també podien bloquejar algunes característiques (inclús impedir completament l'accés) a els qui no usaven Atari.
Animacions ATASCII
[editar | editar còdic]Gràcies a que el joc de caràcters contenia vàries formes gràfiques, associat al fet que certs caràcters representaven moviments del cursor, neteja de pantalla, operacions d'inserció i borrat, i que eren interpretats sense canvis pels programes de comunicacions de Atari, va ser possible crear animacions simples.
Estes animacions, conegudes també com a películes a pauses {en anglés: break movies} o Ataritoons, a sovint varen prendre la forma de historietes curtes i eren una característica popular dels BBS d'Atari.
Com les operacions de control sobre el cursor eren representades per un sol caràcter (a diferència de les seqüències d'escape de multi-bytes que eren comuns en atres esquemes, com ANSI o l'emulador de terminal VT100, també era molt fàcil crear estes animacions. Podien crear-se en un chicotet programa en BASIC que capturara les órdens de teclat, els presentara en la pantalla i els almagasenara en un ficher de disc. Com un programa tan simple no té capacitats d'edició, freqüentment les animacions ATASCII tenien errors que es podien corregir fàcilment reposicionando el cursor i imprimint sobre l'error.
Encara existixen BBS {de l'anglés: Bulletin Board System} en els quals es pot vore ATASCII funcionant:
- The Boot Factory - (té 2 àlies, pero és el mateix)
- Inside The 8-bit - (2 enllaços)
- MouseNet BBS
- Closer to Home BBS - (Este BBS té un directori "Break Movie")
Els usuaris de computadors Atari de 8 bits poden establir conexions telnet per mig del programa Bobterm per a vore els gràfics ATASCII. En computadors en Windows 95/NT/Vista, es pot usar el ATS 2.0 {de l'anglés: Atari Terminal Simulator} per a vore estos gràfics. (vore enllaços externs)
- Este artícul conté una traducció derivada de «ATASCII» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.