BASIC

BASIC, sigles de Beginners' All-purpose Symbolic Instruction Code^[1] (en castellà: ‘Còdic simbòlic d'instruccions de propòsit general per a principiantes’), és una família de llenguages de programació d'alt nivell.

El BASIC original, el Dartmouth BASIC, va ser dissenyat en 1964 per John George Kemeny, Thomas Eugene Kurtz i Mary Kenneth Keller en el Dartmouth College en New Hampshire, Estats Units, com un mig per a facilitar la programació en ordenadors a estudiants (i professors) que no anaren de ciències.

En aquella época, casi tot l'us dels computadors requeria codificar software fet a mida, en lo que quedava restringit a persones en formació com científics i matemàtics.

BASIC originalment va ser desenrollat com una ferramenta d'ensenyança. El llenguage i les seues variants varen aplegar a estar àmpliament disponibles en les microcomputadoras a finals dels anys 1970 i en els anys 1980.

BASIC seguix sent popular a dia de hui en un grapat de dialectes altament modificats, i en nous llenguages, influenciats per BASIC tals com Microsoft Visual Basic o Gambes en GNU/Linux.

En l'any 2006, el 59 % dels desenrolladors per a la plataforma .NET usaven Visual Basic .NET com el seu únic llenguage.^[2]

Història

Antecedents

A principis de la década de 1960, les computadores eren sumament cares i s'utilisaven únicament per a propòsits especials, eixecutant «una única tasca» al mateix temps. No obstant, durant el transcurs d'eixa década, els preus varen baixar al punt que inclús algunes chicotetes empreses ya podien costejar-les. La velocitat de procés de les màquines es va incrementar al grau que a sovint quedaven massa temps ociosas, perque no hi havia suficients tasques per a elles. Tot això va ser per la ràpida evolució del hardware. Els llenguages de programació d'aquells temps estaven dissenyats per a propòsits específics, com les màquines en les que eren eixecutats; per eixemple per a desenrollar aplicacions càlcul o processament de fòrmules es va dissenyar el llenguage FORTRAN, mentres que per a la programació en administració o gestió d'informació es va desenrollar específicament el COBOL.

A fi d'incrementar el rendiment i amortisar millor els costs (per reducció del temps ocioso del processador), i sent que ya la velocitat de les màquines va començar a permetre-ho, es va propondre l'idea d'eixecutar més d'una tasca «simultàneament», va ser aixina que va sorgir el concepte de sistema de temps compartit, que va començar a guanyar molta popularitat. En sistemes d'eixe tipo, el temps de processament del processador central es dividia, i a cada usuari se li otorgava secuencialment i cíclicamente una chicoteta porció o «quota» de temps de procés. Les màquines eren lo suficientment ràpides com per a provocar en els usuaris l'ilusió de que disponien de la funcionalitat de la màquina tot el temps per a ells («seudo-simultaneidad» de processos). Eixa distribució del temps de còmput entre els usuaris va reduir considerablement el cost de la computació, ya que una sola màquina podia ser compartida per numerosos usuaris.

Naiximent i primers anys

El llenguage BASIC va ser inventat en 1964 per John George Kemeny (1926-1992) i Thomas Eugene Kurtz (1928-2024) en el Dartmouth College, en l'ajuda d'uns atres com la programadora Mary Kenneth Keller. En anys subsegüents, mentres que atres dialectes de BASIC apareixien, el BASIC original de Kemeny i Kurtz va ser conegut com Dartmouth BASIC.

BASIC va ser dissenyat per a permetre als estudiants escriure programes usant terminals d'un computador en temps compartit. Estava pensat per a reduir notablement la complexitat dels atres llenguages del moment, en un dissenyat específicament per a la classe d'usuaris que els sistemes de temps compartit permetien: un usuari més senzill, fòra de l'àrea de les ciències de la computació, a qui no li interessava tant la velocitat, solament el fet de ser capaç de programar i usar la màquina sense massa complicacions. Els dissenyadors del llenguage també volien que permaneixquera en el domini públic, lo que va contribuir a que es disseminara ràpidament.

Els huit principis que varen regir el disseny de BASIC varen ser:

Ser fàcil d'usar per als principiantes.
Ser un llenguage de propòsit general (no orientat).
Permetre als experts afegir característiques alvançades, conservant simple el llenguage per als principiantes.
Ser interactiu en tots els casos.
Proveir mensages d'errors clars i amigables.
Respondre ràpit en els programes menuts en general.
No requerir un coneiximent de l'hardware de la computadora.
Protegir a l'usuari del sistema operatiu.

El llenguage va ser en part basat en FORTRAN II i una atra part en Algol 60, en #adició per a fer-ho apropiat en sistemes de temps compartit i en elements que facilitaren l'operació aritmètica de matrius. BASIC va ser implementat per primera volta per a la mainframe GE-265, màquina que soportava múltiples terminals.

En 1968 Edsger Dijkstra va publicar una carta en una famosa crítica en la que considerava que els llenguages de programació que usaven sentències GOTO per a estructurar un programa eren nocius per a la productivitat del programador, i per a la calitat del còdic resultant. En este artícul no es menciona a cap llenguage de programació en particular; únicament s'indica que l'us excessiu de GOTO en llenguages d'alt nivell és alguna cosa no recomanable, i proporciona les raons tècniques per les que açò és aixina. Pero sí es va observar, des dels seus inicis, una marcada tendència dels programadors a utilisar excessivament el GOTO en BASIC, máxime en els novells; fet este que va ser decreixent en l'incorporació al llenguage d'atres recursos, tals com a subrutina parametradas, i posteriorment en l'aparició de tècniques de programació estructurada.

Contrari a la creència popular, BASIC inicialment no era un llenguage interpretat sino compilado. Casi immediatament despuix del seu llançament, els professionals de computació varen començar a alegar que BASIC era molt llent i simple. Tal argument, fins a no fa molt, fon un tema recurrent en l'indústria de les computadores.

Aixina i tot, BASIC es va estendre cap a moltes màquines i plataformes, i es va popularisar moderadament en les minicomputadoras com les de la série DEC PDP i la Data General Nova. En estos casos, el llenguage era implementat com intérpret, en lloc d'un compilador, o alternativament, en abdós formes de funcionament.

Creiximent explosiu

No obstant, va anar en l'introducció de la microcomputadora Altair 8800 en 1975 que BASIC es va estendre àmpliament. La majoria dels llenguages de programació eren massa grans per a ser albergats per les chicotetes memòries de que disponien la major part de les màquines en eixa época; i en el llent almagasenament que permetia la cinta de paper, i més tart la cinta de audiocasete (els discs magnètics encara no existien), i la falta d'editors de text adequats, un llenguage chicotet com BASIC resultava una bona opció.

Un dels primers en aparéixer va ser Tiny BASIC, una implementació simple de BASIC escrita originalment pel Dr. Li-Chen Wang, i portada més tart a la màquina Altair per Dennis Allison, a petició de Bob Albrecht (qui despuix va fundar Dr. Dobb's Journal (DDJ)). El disseny de Tiny BASIC i el còdic font complet va ser publicat en DDJ en 1976.

En 1975 Microsoft (llavors format per dos persones: Bill Gates i Paul Allen) va llançar l'Altair BASIC. Després varen començar a aparéixer baix llicencia versions per a atres plataformes, i millons de còpies i variants pronte estarien en us. MS BASIC es va convertir en un dels llenguages estàndar en l'Apple II.

En 1979 Microsoft estava negociant en varis venedors de microcomputadores, incloent IBM, per a llicenciar un intérpret BASIC per als seus ordenadors. Es va incloure una versió en les memòries ROM dels PC IBM per als equips sense discs.

En els equips que disponien d'una unitat de disquet, el BASIC era iniciat automàticament sempre que no es colocara cap disquet d'arrancada com a sistema operatiu.

Les noves companyies intentaven seguir els passos de l'èxit de Altair: IMSAI, North Star, i Apple, creant la revolució de la computadora casera. BASIC es va convertir en una característica estàndar para casi totes les computadores hogareñas; la majoria venia en un sistema operatiu bàsic i intérpret de BASIC, tot estajat en una ROM (alguna cosa fet per primera volta en la Commodore PET en 1977).

Pronte hi hauria molts millons de computadors al voltant del món eixecutant BASIC, un número molt més gran que el de tots els usuaris d'atres llenguages junts. Molts programes, especialment els de l'Apple II i IBM PC, depenien de la presència de l'intérpret de BASIC de Microsoft i no podien eixecutar-se sense est; per lo que Microsoft va usar la llicència de copyright en els intérprets de BASIC per a influir en les negociacions en els venedors de computadors.

El BASIC va ser també el llenguage preinstalado en els computadors hogareños europeus de la década dels 80 com el ZX Spectrum (Sinclair BASIC), Amstrad CPC (Locomotive BASIC), MSX (MSX BASIC), el Commodore 64 i 128 (Basic 2.0, Basic 7.0, Simons' Basic), els Commodore Amiga (AmigaBASIC) o la família Atari de 8 bits (Atari BASIC) i en els computadors hogareños japonesos NEC PC-8801 i NEC PC-9801 (N88-BASIC), fent moltes voltes la funció d'intérpret i sistema operatiu primitiu, ya que venien implementats abdós en ROM. Texas Instruments va incorporar la seua pròpia versió en les seues microcomputadoras, tal com la TU99/4A, i també en una versió estesa en una ROM externa o cartuchos (TU-Basic i TU #Estendre

Madurea

En este periodo es varen crear versions de BASIC noves i més poderoses. Microsoft va vendre vàries versions de BASIC para MS-DOS/PC-DOS, incloent BASICA, GW-BASIC (una versió compatible en BASICA que no necessitava la ROM d'IBM), i Quick BASIC. El fabricant de Turbo Pascal, Borland, va publicar Turbo BASIC 1.0 en 1985 (versions successores encara es venen baix el nom de PowerBASIC per una atra companyia). Varen aparéixer vàries extensions de BASIC per a computadors casers, típicament en capacitat per a gràfics, sò, i comandos DOS, aixina com facilitats per a Programació estructurada. Va haver llenguages que varen usar la sintaxis de BASIC com a base per a atres sistemes totalment diferents, per eixemple GRASS.

No obstant a finals de la década de 1980 les computadores noves eren molt més complexes, i incloïen característiques (com l'Interfaç gràfic d'usuari) que feyen a BASIC menys apropiat per a programar-les. Al mateix temps les computadores progressaven de ser interés per a aficionats a ferramentes usades principalment per a eixecutar aplicacions escrites per uns atres, i la programació en sí es va ser fent menys important per a una creixent majoria d'usuaris. BASIC va començar a desvanir-se, encara que numeroses versions encara estaven disponibles.

Una de les més poderoses va ser el denominat Locomotive BASIC 2 dissenyat per a l'entorn gràfic GEM. Esta nova versió del llenguage permetia crear aplicacions en interfaços gràfics dotats de finestres, menús i diferents tipos de gràfics estadístics.

La sòrt de BASIC va donar un gir novament en l'introducció de Visual Basic de Microsoft. Si ben este llenguage utilisa pràcticament totes les paraules clau (sentències, estructures de control i funcions intrínseques) i forma de maneig i tipo de senyes que versions BASIC anteriors (DOS); VB és abismalment més potent i evolucionat; i s'ha convertit en un dels llenguages més utilisats en la plataforma Windows; s'estima ^{cita requerida} que entre el 70 i el 80% del total d'aplicacions comercials són programades en VB. A partir de 2002, i en l'introducció de la plataforma .NET Framework de Microsoft, Visual Basic comença a utilisar el paradigma «orientat a objectes», aumentant la potència del llenguage i fent-ho multiplataforma. Visual Basic for Applications (VBA) va ser afegit a Microsoft Excel 5.0 en 1993 i al restant de la llínea de productes de Microsoft Office en 1997. Windows 98 va incloure un intérpret de VBScript. La versió més recent de Visual Basic és cridada VB.NET. Per una atra part, també existix la variant OpenOffice.org Basic menys poderosa pero similar a VBA de Microsoft.

El llenguage

Sintaxis

La sintaxis mínima de BASIC solament necessita els comandos LET, INPUT, PRINT, IF i GOTO. Un intérpret que eixecuta programes en esta sintaxis mínima no necessita una pila. Algunes de les primeres implementacions eren aixina de simples. Si se li agrega una pila, es poden agregar també cicles FOR anidados i el comando GOSUB. Un intérpret BASIC en estes característiques necessita que el còdic tinga números de llínea.

Els números de llínea varen ser un aspecte molt distintiu del BASIC clàssic. No obstant, l'us de números de llínea té la desventaja de requerir que el programador estime quantes llínees ocuparà la part del programa que escriu. Este requeriment es complix generalment incrementant els números de llínea en un interval regular, com 10, pero açò du a problemes a l'hora que el còdic despuix agregat excedixca l'espai disponible entre les llínees originals. Per a aliviar este problema dels primers intérprets de BASIC, els usuaris experts pronte varen escriure els seus propis programes utilitaris per a renumerar els seus programes, despuix de l'ingrés inicial. Més vesprada varen aparéixer intérprets de BASIC que incloïen un comando específic RENUMBER, el que permetia renumerar ràpidament (i les voltes que es volguera) tot el còdic novament, en qualsevol interval entre llínees indicat i a partir d'un número entero donat; eliminant aixina el principal problema de la numeració de llínees obligatòria.

En els dialectes moderns de BASIC MIUN ya no és necessari incloure números de llínea (encara que són permesos), i la majoria (o tots) han afegit control de fluix estructurat i els constructors de declaració de senyes similars als d'atres llenguages, tals com C i Pascal:

do
loop
while
until
exit
on... goto
gosub
select ... case

Casi tots els dialectes de BASIC inclouen el comando REM (remark), que posteriorment va ser substituït pel símbol ´ (apòstrof o comilla simple). És un comando no eixecutable, s'utilisa als fins d'incloure llínees i notes aclaratorias en el còdic font, per a la millor comprensió (i documentació) del programa.

Variants recents com Visual Basic han introduït algunes característiques orientades a objectes, i fins a herència en l'última versió. L'administració de memòria és més fàcil que en molts atres llenguages de programació procedurales per l'us d'un recolector de fem (i a costes de la velocitat d'eixecució).

Procediments i Control de Fluix

BASIC no té una biblioteca externa estàndar com atres llenguages com a C. En canvi, l'intérpret (o compilador) conté una biblioteca incorporada de procediments intrínsecs. Estos procediments inclouen la majoria de les ferramentes que un programador necessita per a deprendre a programar i escriure aplicacions senzilles, aixina com funcions per a realisar càlculs matemàtics, manejar cadenes, entrada des de la consola, gràfics i manipulació d'archius.

Vells dialectes de BASIC no permetien als programadors escriure els seus propis procediments. Els programadors en canvi devien escriure els seus programes en un gran número d'enunciats GOTO per a fer les #derivació de fluix i tornada del programa. Açò podia produir un còdic font molt confús (la majoria de les voltes era aixina), comunament conegut com Còdic espagueti; el qual era sumament difícil de mantindre, molt manco per programadors aliens al desenroll del software.

En l'inclusió posterior d'enunciats GOSUB (Go-Subroutine) es ramificaba el programa a espècies de subrutina, sense paràmetros o variables locals. Elles proveïxen una forma d'implementar una sòrt de procediments (realment no ho són, senzillament és un «bot i tornada») i estructurar més el programa, evitant prou l'utilisació de l'amoladora sentència GOTO.

La majoria de les versions de BASIC més modernes, com Microsoft QuickBASIC (1985-1988) i BASIC PDS (Professional Developmen System - 1990) varen afegir soport complet per a subrutina, funcions i programació estructurada. Esta és una atra àrea a on BASIC diferix de molts llenguages de programació. No obstant la primitiva GOSUB s'ha mantingut fins a les versions actuals, per raons compatibilitat.

BASIC, com Pascal, fa una distinció entre un procediment que no torna un valor (cridat subrutina) i un procediment que ho fa (cridat funció). Molts atres llenguages (com C) no fan eixa distinció i consideren tot com una funció (algunes que tornen un valor «void», ‘buit’).

Mentres que les funcions que tornen un valor són una adició relativament recent als dialectes de BASIC, molts dels primers sistemes soportaven la definició de funcions matemàtiques en llínea, en DEF FN («Definix FunctioN» [Definir FUNCIÓ]). El Dartmouth BASIC original també soportava funcions a l'estil de Algol, aixina com subrutina des dels seus primers temps.

Tipos de Senyes

BASIC és reconegut per tindre molt bones funcions per a manipular cadenes de caràcters. Els primers dialectes ya tenien un joc de funcions fonamentals (LEFT$, MID$, RIGHT$) per a extraure i/o reemplaçar subcadena fàcilment. Com les cadenes són utilisades en aplicacions diàries, esta era una ventaja considerable sobre atres llenguages al moment de la seua introducció.

El Dartmouth BASIC original soportava únicament senyes de tipo numèric i cadenes. No hi havia un tipo sancer. Totes les variables numèriques eren de menge flotant. Les cadenes eren de tamany dinàmic. Soportava apanys d'abdós, números i cadenes, en una o dos dimensions.

Cada dialecte modern de BASIC posseïx a lo manco els tipos de senyes numèric i cadena. Estos tipos de senyes es poden distinguir usant un posfijo: els identificadors de cadenes terminen en $ (signe dólar, eixemple la variable NOM$), mentres que els numèrics senzillament no duen posfijo; a menos que es requerixca indicar i forçar explícitament quin tipo de numèric és, per eixemple A% és sancer, A! és real simple precisió i A# és real doble precisió.

En BASIC les variables no necessiten forçosament ser declarades abans d'usar-se, llevat els apanys de més de 10 elements; encara que versions BASIC relativament modernes posseïxen l'opció (considerada bona pràctica de programació) per a obligar al programador a declarar tota variable abans del seu us (una directiva com OPTION EXPLICIT). La declaració de variables en BASIC es fa usant la paraula clau DIM.

Molts dialectes també soporten tipos numèrics adicionals, com a sancers de 16 i 32 bits (simple i long, respectivament), ademés dels seus números de menge flotant. Adicionalment alguns permeten l'utilisació de tipos de senyes definides per l'usuari, similar als «records» de Pascal, o les «structs» de C.

Versions modernes de BASIC (com VBA) soporten una gran varietat de tipos de senyes primitives (o intrínsecs), ademés dels definits per l'usuari.

La majoria dels dialectes de BASIC soporta apanys en tots els seus tipos de senyes; és comú també el soport per a apanys mulidimensionales

Eixemples:

   DIM MatrizDeEnteros(100,100) AS INTEGER
   DIM VectorDeEnteros%(30)
   DIM ListaDeNombres(50) AS STRING
   DIM ListaDeCiudades&#36;(50)

Depenent del dialecte de BASIC i de l'us de l'enunciat OPTION BASE, el primer índex dels apanys que es declaren serà 1, per defecte és zero.

En els eixemples anteriors, si no es declara prèviament «OPTION BASE 1», el primer és un apany en dos dimensions de sancers 16 bits, en índexs que van des de 0 fins a 100 (matriu de 101 x 101 elements); mentres que el segon és un apany de sancers en una sola dimensió, de 0 a 30 (vector de 31 elements). Observar que les dos formes de declaració de sancers són equivalents, explicitant-ho o en l'us del posfijo %. Análogamente per a cadenes o string de caràcters, que en este cas ademés són de llongitut variable (dinàmiques, per defecte).

Disponibilitat i variants del llenguage

BASIC està disponible para casi totes les plataformes i sistemes operatius existents. Una implementació gratuïta que complix en estàndarts i és multiplataforma és Bywater BASIC (bwBASIC). L'intérpret està escrit en C i ve baix la llicencia GNU. Està dissenyat per a interfaç de text o consola (no gràfica), no inclou soport per a crear interfaços gràfics d'usuari (GUI's, Graphical User Interface). Hi ha un BASIC gratuït que si inclou soport per a GUI, és similar a Visual Basic i s'eixecuta en Windows i GNU/Linux, és Phoenix Object BASIC.

Les versions d'intérprets/compiladors més coneguts són la llínea de productes Quick BASIC i QBASIC, este últim és sol intérpret, abdós són de Microsoft. En l'actualitat ho és el modern Visual BASIC, que Microsoft ha tractat de mantindre a lo manco mínimament compatible en inclús les primeres versions de les seues BASIC (en realitat és escassament compatible), si be existix FreeBASIC que és un compilador lliure, compatible en sintaxis en QBASIC/QuickBASIC.

Atres versions comercials inclouen PowerBASIC de PowerBASIC, PureBasic de Fantaisie Software, aixina com TrueBASIC de TrueBASIC, que complix en els últims estàndarts oficials de BASIC. (True BASIC Inc. va ser fundada pels creadors originals de Dartmouth BASIC.)

REALbasic és una variant disponible per a Mac VOS Classic, Mac VOS X, Microsoft Windows i GNU/Linux, comercialisada pels actuals propietaris de Rapid-Q, una atra implementació inicialment lliure de BASIC actualment abandonada. Una versió d'un dialecte simple de BASIC per a la parrot virtual machine, mostra cóm s'implementa un intérpret BASIC en un llenguage similar a l'ensamblador. SmallBASIC és un dialecte que eixecuta en moltes plataformes (Win32, DOS, GNU/Linux i PAMS) i ve baix la llicència GNU (GPL).

Existixen moltes implementacions de BASIC freeware o GNU, com BCX, YaBasic, HBasic, XBasic, Gambes o Just BASIC, entre unes atres.

Eixemples de còdic font

Eixemple 1: ¡Hola Món!

   PRINT "¡Hola Món!"

Eixemple 2: BASIC original no estructurat (Applesoft BASIC)

 10 INPUT "Quin és el seu nom:"; NN&#36;
 20 PRINT "Benvingut al 'asterisquero' ";NN&#36;
 25 PRINT
 30 INPUT "en quants asteriscs inicia [Zero ix]:"; N
 40 IF N<=0 THEN GOTO 200
 50 AS&#36;=""
 60 FOR I=1 TO N
 70   AS&#36;=AS&#36;+"*"
 80 NEXT I
 90 PRINT "AQUI ESTAN:"; AS&#36;
100 INPUT "Desija més asteriscs:";SN&#36;
110 IF SN&#36;="" THEN GOTO 100
120 IF SN&#36;<>"S" OR SN&#36;<>"s" THEN GOTO 200
130 INPUT "QUANTES VOLTES DESIJA REPETIR-LOS [Zero ix]:"; VOLTES
140 IF VOLTES<=0 THEN GOTO 200
150 FOR I=1 TO VOLTES
160   PRINT AS&#36;;
170 NEXT I
180 PRINT
185 REM A repetir tot el cicle (comentari)
190 GOTO 25
200 END

Eixemple 3: Equivalent en BASIC estructurat (Quick BASIC)

   DEFINT I-N        'Declara sancera tota variable que comence en lletres I a
   N DIM iTrue AS BOOLEAN
   iTrue = -1        'Flag en Verdader
   INPUT "¿Quin és el seu nom"; NombreUsuario&#36;
   PRINT "Bievenido al 'asterisquero',"; NombreUsuario&#36;
   DO
      PRINT ""
      INPUT "¿En quants asteriscs inicia [Zero ix]:"; NroAsteriscos
      IF NroAsteriscos<=0 THEN EXIT DO
      Asteriscs&#36; = ""
      FOR I=1 TO NroAsteriscos
         Asteriscs&#36;=Asteriscs&#36; + "*"
      NEXT I
      PRINT "AQUI ESTAN: "; Asteriscs&#36;
      DO
         INPUT "Desija més asteriscs:";SN&#36;
      LOOP UNTIL SN&#36;<>""
      IF SN&#36;<>"S" OR SN&#36;<>"s" THEN EXIT DO      'Eixida
      INPUT "QUANTES VOLTES DESIJA REPETIR-LOS [Zero ix]:";iVeces
      IF iVeces<=0 THEN EXIT DO    'Eixida
      FOR I = 1 TO iVeces
         PRINT Asteriscs&#36;;
      NEXT I
      PRINT

LOOP WHILE iTrue
   END

Vore també

Implementacions de BASIC

BASICs de Microsoft:

Microsoft BASIC

Per a antics computadors
Para IBM PC DOS
- BASICA
Para MS-DOS
Para Windows
- Visual Basic
- Visual Basic .NET
Para Windows i online
- Microsoft Small Basic
Para Internet
- VBScript

BASICs de Mac:

Para Mac VOS

BASICs de GNU/Linux:

Software privativo
- REALbasic

Software lliure
- Gambes
- HBasic
- KBasic

Uns atres

Referències

↑ The acronym is tied to the name of an unpublished paper by Thomas Kurtz and is not a backronym, as is sometimes suggested in older versions of The Jargon File
↑ Mona brings Visual Basic programs to Linux, By Steven J. Vaughan-Nichols, 19 de febrer de 2007, Linux-Watch.

Bibliografia

KEMENY, J.G. (1986). Structured BASIC programming (en anglés), New York, USA: John Wiley & Sons. ISBN 0-471-81087-8.

Bennet, P. Lientz (1976). A comparative evaluation of versions of BASIC (en anglés), New York, USA: ACM, pp. 175-181.

Kemeny, John G. (1984). Programació BASIC, Mèxic: Cecsa, pp. 432 p.. ISBN 968-26-0402-8.

Finkel, Leroy (1986). Programació d'archius de senyes en BASIC, Mèxic; Argentina: Limusa, pp. 361 p.. ISBN 968-18-1889-X. «(Series Instrucció Programada Limusa)»

Petroutsos, Evangelos (1999). Visual Basic 6, 1a ed. edició, Anaya Multimèdia, pp. 864 p.. ISBN 8441508291; ISBN 978-84-415-0829-3.

Dobson, Rick (2002). Programació De Microsoft Sql Server 2000 En Microsoft Visual Basic .net, 1a ed. edició, McGraw-Hill, pp. 664 p.. ISBN 8448137213. ISBN 978-84-481-3721-2.

Halvorson, Michael (2008). Visual Basic 2008, 1a ed. edició, Anaya Multimèdia, pp. 656 p.. ISBN 8441524483. ISBN 978-84-415-2448-4.

Enllaços externs

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «BASIC» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] The acronym is tied to the name of an unpublished paper by Thomas Kurtz and is not a backronym, as is sometimes suggested in older versions of The Jargon File

[2] Mona brings Visual Basic programs to Linux, By Steven J. Vaughan-Nichols, 19 de febrer de 2007, Linux-Watch.

[1]

[2]