Anar al contingut

Byte

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a la revista nortamericana d'informàtica vore Byte (revista).
Per a l'aplicació nortamericana de videos curts vore Byte (aplicació).

Un byte[1][2] o octet[3] (B) és l'unitat d'informació de base utilisada en computació i en telecomunicacions, i està composta per un conjunt ordenat de huit bits.[4]

L'unitat byte no té símbol establit internacionalment, encara que en països anglosaxons és freqüent representar-ho com a B, mentres que en els països francòfons en freqüència s'utilisa o (de octet).[5]

Plantilla:Múltiples de bytes

Visió general

[editar | editar còdic]

Un byte és una unitat d'informació formada per una seqüència de bits adjacents. El diccionari de la Real Acadèmia Espanyola senyala que byte és sinònim d'octet (una unitat d'informació de huit bits); no obstant, el tamany del byte depén del còdic de caràcters en el que ha segut definit. Byte prové de bite (en anglés: ‘mordisco’), com la cantitat més chicoteta de senyes que una computadora o ordenador podia «mossegar» al mateix temps. El canvi de lletra no solament va reduir la possibilitat de confondre-ho en bit, sino que també era consistent en l'afició dels primers científics informàtics en crear paraules i canviar lletres.[6] No obstant, en els anys 1960, en el Departament d'Educació de IBM del Regne Unit s'ensenyava que un bit era un Binary digIT i un byte era un BinarY TuplE. Un byte també es coneixia com «un byte de 8 bits», reforçant la noció de que era una tupla de n bits i que es permetien atres tamanys.

  1. És una seqüència contigua de bits en un fluix de senyes serie, com en comunicacions per mòdem o satèlit, o des d'un cabezal de disc dur, i és l'unitat de senyes més chicoteta en significat. Estos bytes poden incloure bits d'inici, parada o paritat, i segons els casos, podrien contindre de 7 a 12 bits, per a aixina contemplar totes les possibilitats del còdic ASCII de 7 bits, o d'extensions de dit còdic.
  2. És un tipo de senyes o un sinònim en certs llenguages de programació. En el llenguage C per eixemple, es definix byte com la "unitat de senyes d'almagasenament direccionable lo suficientment gran com per a albergar qualsevol membre del joc de caràcters bàsic de l'entorn d'eixecució" (clàusula 3.6 de l'estàndart C). En C, el tipo de senyes unsigned char és tal que a lo manco deu ser capaç de representar 256 valors distints (clàusula 5.2.4.2.1). La primitiva de Java byte està sempre definida en 8 bits sent un tipo de senyes en signe, prenent valors entre –128 i 127.

Comparativa

[editar | editar còdic]

D'una forma aproximada, les equivalència entre bytes i objectes reals són:

Unitat Equivalent aproximat
bit una variable booleana que indica verdader (1) o fals (0).
byte un caràcter del alfabet llatí bàsic.
kilobyte el text de "Jabberwocky"
un favicon típic
megabyte el text de Harry Potter i el Cáliz de Fòc[7]
gigaoctet al voltant de mija hora de vídeo en format DVD[8]
àudio sense comprimir de calitat CD de l'àlbum The Lamb Lies Down on Broadway
terabyte el disc dur de consum més gran en 2007[9]
75 hores de vídeo codificat a 30 Mbit/segon
petabyte 2000 anys de música codificada en MP3[10]
exabyte el tràfic mensual global d'Internet en 2004[11]
zettabyte el tràfic global anual d'Internet en 2016 (conegut com la Era del Zettabyte)[12]

Història

[editar | editar còdic]

Werner Buchholz

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Werner Buchholz.


El vocablo byte va ser falcat per Werner Buchholz en 1957 durant les primeres fases de disseny del IBM 7030 Stretch. Originalment va ser definit en instruccions de 4 bits, permetent des d'un fins a setze bits en un byte (el disseny de producció va reduir este fins a camps de 3 bits, permetent des d'un a huit bits en un byte). Els equips típics d'entrada i eixida d'este periodo utilisaven unitats de sis bits, pero despuix de la necessitat d'agregar lletres minúscules, aixina com una major cantitat de símbols i signes de puntuació, es varen deure idear atres models en major cantitat de bits. Un tamany fix de byte de 8 bits es va adoptar posteriorment i es va promulgar com un estàndart pel IBM S/360.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ISO/IEC. «ISO/IEC Directives, Part 2» (en anglés). Archivat des d'el original, el 8 de març de 2013.
  2. RAE. «Apèndix 3: Llista de símbols alfabetisables». Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2012.
  3. «octet» en el DRAE.
  4. Plantilla:DLE
  5. «The symbol B for byte is not international», IEC 80000-13:2008, Quantities and units – Part 13: Information science and technology, p. 13.
  6. Werner Buchholz. «Timeline of the IBM Stretch/Harvest era (1956-1961)». Computer History. Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2016. Consultat el 15 de maig de 2013.
  7. «How Many Words llaure in Harry Potter? — Word Counter» (en en). wordcounter.io. Consultat el 2025-06-03.
  8. «Kilobytes Megabytes Gigaoctets Terabytes (Universitat de Stanford)».
  9. Perenson, Melissa J.. Hitachi presenta disc dur d'1 terabyte.
  10. «¿Cóm és un petabyte?».
  11. Gross. «Estudi diu que Internet podria saturar-se en 2 anys».
  12. «L'Era del Zettabyte comença oficialment (¿Quànt és això?)» (en és).