Còdic de caràcters de 8 bits
En un còdic de caràcters de 8 bits (1 byte) es poden representar fins a 28 = 256 caràcters diferents.
Existix un còdic, que des de que va ser definit en 1963, ha segut adoptat com l'estàndart per a la transmissió de senyes. Este còdic denominat ASCII (American Standard Code for Information Interchange) permet representar fins a 128 caràcters diferents, per a això necessita 7 bits (27 = 128 permutació). Normalment el còdic ASCII s'estén a 8 bits (1 byte) afegint un bit de control, cridat bit de paritat.
A pesar de que el còdic ASCII és el més àmpliament difòs, algunes empreses de sistemes informàtics varen crear els seus propis còdics alfanumèrics. Tal és el cas d'IBM, en els equips del qual sol utilisar-se el còdic alfanumèric denominat EBCDIC.
El conjunt de caràcters alfabètics representables en ASCII no engloba els caràcters accentuats, ni uns atres diacrítics. Aixina, varen sorgir atres còdics de 8 bits compatibles en ASCII especialment creats per a representar atres llengües ademés de l'anglés. l'ISO 8859-1, per eixemple, posseïx caràcters apropiats per a l'espanyol, portugués, francés i unes atres llengües llatines.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Código de caracteres de 8 bits» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.