Biblioteca digital
Una biblioteca digital és una colecció d'objectes digitals organisats[1] que servix a una comunitat d'usuaris definida, té els drets d'autor presents i gestionats, i dispon de mecanismes de preservació i conservació. Una definició més exhaustiva proposta en la bibliografia especialisada establix que la "¿«biblioteca digital és un sistema de tractament tècnic, accés i transferència d'informació digital, s'estructura per mig d'una colecció de documents digitals, sobre els quals s'oferixen servicis interactius de valor afegit per a l'usuari final».[2]
Característiques
[editar | editar còdic]Per a parlar d'una biblioteca digital, és necessari que les fonts d'informació estiguen a disposició de l'usuari i que el seu accés tinga ubiqüitat, sense importar on residixquen físicament ni quí es va encarregar específicament del seu processament i almagasenament. Alguns dels recursos que conformen una biblioteca digital poden ser: llibres, periòdics, revistes, manuscrits, archius sonors, cartas, dibuixs, mapes,[3] fotografies i atres archius.
La biblioteca digital deu desenrollar tres característiques generals:[4]
- Ser una colecció global de recursos importants per a l'investigació, l'ensenyança i l'aprenentage.
- Ser de fàcil accés per a tot tipo d'usuaris, tant principiantes com a experts.
- Estar gestionada i mantinguda per professionals que es consideren administradors del patrimoni intelectual i cultural. Els objectius segons la IFLA[5] són: promoure la digitalisació, l'accés i la preservació del patrimoni cultural i científic, brindar accés a usuaris, recursos informatius de les biblioteques (drets de propietat intelectual), crear la interoperabilidad entre sistemes (normes obertes i el lliure accés), fomentar la promoció de normes comunes i pràctiques idònees, concientizar sobre la necessitat de garantisar accessibilitat permanent al material digital, vincular les biblioteques digitals a rets d'investigació i desenroll d'alta velocitat. Aprofitar els efectes de la convergència creixent dels comesos dels mijos de comunicació i les institucions per a crear i difondre continguts digitals.
Predomina el concepte de biblioteca com a espai i com a procés. Lo digital —en este context— es relaciona en el fet de que la biblioteca és relativa en espai i temps, perque els seus llímits funcionals no els marca la geografia, i la seua disponibilitat temporal és instància de la demanda de qui la consulta.
Les biblioteques digitals es troben entre els més complexos sistemes d'informació, no per ser proyectes digitals sino pel seu multidisciplinariedad,[6] és dir, la necessitat de treballar de forma conjunta professionals de diferents àmbits, des de bibliotecaris a informàtics, ingeniers electrònics, científics, entre uns atres, per al seu desenroll.
Cal senyalar varis aspectes importants per al desenroll d'una biblioteca digital:[7][8]
- Els drets d'autor i la llegislació sobre la propietat intelectual són aspectes fonamentals tant per a la creació com per a la protecció d'una biblioteca digital, i sol ser el major escull per al desenroll.
- Els metadatos (senyes sobre les senyes) són de gran importància per a facilitar la busca i recuperació de l'informació, puix permeten una busca efectiva i precisa. Existixen varis sistemes de metadatos, entre els que cal destacar el Dublin Core.
- Els formats utilisats per al desenroll de biblioteques digitals.[9] Poden ser de tipo obert, és dir, manipulables en major facilitat (SGML, HTML, XML, etc.), aixina com també poden tindre formats de tipo tancat, en més dificultats per a ser modificats, com l'Acrobat i PDF, entre uns atres.
Baixe el concepte de biblioteca digital subyacer elements bàsics que caracterisen i distinguixen a este tipo de biblioteca d'uns atres. Certs autors observen els elements essencials de la biblioteca digital, com Salarelli, que assevera que l'accés a la biblioteca digital es basa en dos elements: el tecnològic, que correspon a l'infraestructura necessària per a accedir a la colecció digital, i l'organisació dels documents. El model ideal de servicis de la biblioteca digital, en la seua opnión, estarà llest quan: a) es disponga d'una infraestructura tecnològica; b) es colabore en la creació d'una colecció digital, i c) no hi haja intermediació i disponibilitat del servici es despersonalice.
Història
[editar | editar còdic]Històricament parlant, el concepte de biblioteca ha acompanyat a les tecnologies i ha estat molt condicionat per les mateixes. Les primeres biblioteques en l'antiguetat estaven formades per coleccions de tablillas d'argila, posteriorment de rolls de papir en l'antic Egipte, Grècia i Roma. En l'Edat Mija va començar a utilisar-se el pergamí com a nou format, fins a l'invenció de l'imprenta en el XV. L'aument de producció de llibres impresos va permetre l'aparició de les Biblioteques Públiques, en l'objectiu d'acostar la cultura a tota la societat a través dels llibres.
A finals de el XX, l'alvanç de la tecnologia i l'expansió d'Internet varen donar lloc a l'aparició de biblioteques electròniques, virtuals i digitals. Encara que estos térmens s'utilisen a sovint de forma indistinta,[10] no deuen confondre's:
- Biblioteca tradicional: La definició de biblioteca tradicional o clàssica com el seu nom indica, es reserva a les biblioteques que realisen els seus processos sense l'ocupació, o en molt poca ocupació, de les tecnologies d'informació i comunicació. Es distinguixen per posseir els continguts en soport paper i l'accés ocorre per mig de referències bibliogràfiques contingudes en els catàlecs.
- Biblioteca electrònica: És aquella que permet accedir a bancs d'informació en format electrònic, conta en catàlecs automatizado de biblioteques tradicionals i els usuaris poden reproduir la producció impresa pero en un mig diferent del soporte paper. Conta en un espai físic a on els usuaris poden accedir a recursos impresos i digitals. L'automatisació del sistema de busca d'informació és una de les seues característiques. Realment no és electrònica, correspondria a una biblioteca informatisada o automatizado.
- Biblioteca híbrida: És aquella biblioteca que està en un periodo de transició cap a la biblioteca digital. És un lloc a on coexistix el format imprés i digital, i per lo tant poden existir servicis tradicionals i servicis en ambient digital. Manté l'espai físic, sense canviar l'estructura de la biblioteca. Actualment, moltes biblioteques serien híbrides, biblioteques en coleccions i servicis tradicionals, i en part de la seua colecció en format digital. El concepte de biblioteca híbrida va aparéixer en la bibliografia a finals de la década de 1990,[11] pero ha caigut en desús, i en l'actualitat s'entén que l'evolució de les biblioteques ya ha incorporat este model.
- Biblioteca digital: La biblioteca digital és un conjunt organisat de documents digitalisats, documents que tenen un original en paper i que per mig d'un procés d'escanege es duen a format digital. És una biblioteca en la que una proporció significativa dels recursos d'informació es troben disponibles en format digital accessible per mig de les computadores. Proporcionen els seus servicis per mig d'una ret de computadores, siga privada d'una organisació o una ret d'accés públic com a Internet. Les biblioteques digitals es conformen en coleccions especialisades en una temàtica o branca específica del coneiximent, i es dissenyen en consideració als usuaris d'una organisació concreta, en independència de que qualsevol usuari conectat a la ret puga accedir a ella. Una biblioteca digital pot tindre documents que constituïxquen versions digitals de documents en format imprés. En la majoria dels casos, l'original en paper carix d'importància, degut a que l'interacció de l'usuari en el sistema (biblioteca) es produïx per mig de les rets telemàtiques i no de forma física. En una biblioteca digital, els recursos d'informació poden ser propis de la biblioteca o poden distribuir-se en distintes parts de la ret. Els servicis estan basats sobre informació pròpia d'una institució, tant generada en esta com a producte de la digitalisació de coleccions impreses existents en el seu fondo bibliogràfic.
- Biblioteca virtual: La biblioteca virtual colecciona senyes electròniques, els ordena i els oferix al llector. La biblioteca virtual conta en tots els servicis necessaris de forma remota i coloca a disposició dels usuaris, servicis tradicionals i ferramentes adequades a les seues particularitats. Satisfà les necessitats d'informació i comunicació; l'espai físic no està unit a la possibilitat de mantindre una colecció actualisada en àmplia cobertura temàtica. És accessible per mig d'Internet i no existix físicament en cap lloc, no té colecció impresa ni edifici, i es crea a partir de documents digitalisats i llocs.
En definitiva es va parlar de biblioteca electrònica quan es varen automatisar determinats processos i servicis, o de biblioteca digital quan les coleccions de documents varen començar a soportar-se en format digital. S'aplega al concepte de biblioteca virtual quan les coleccions i servicis bibliotecaris en les seues diverses modalitats varen començar a integrar-se en un espai en ret.
El valor de les biblioteques digitals depén de la calitat dels continguts i de l'organisació i sistemes de gestió que faciliten l'accés a les senyes almagasenades. Per a això és important la colaboració entre informàtics, bibliotecaris, ingeniers i científics en el disseny de les biblioteques digitals. La Comissió Europea recolza proyectes d'este tipo a través de Delos (Digital library working group), un grup de treball sobre biblioteques digitals que forma part de Ercim (European research consortium for informatics and mathematics) i l'IFLA arreplega informació sobre estudis i proyectes sobre biblioteca digitals. La creació d'una Biblioteca Digital Mundial, BDM (en anglés World Digital Library, WDL), creada per la Biblioteca del Congrés d'Estats Units i l'UNESCO, inaugurada el 21 d'abril de 2009, la convertix en una biblioteca digital internacional que pretén formar una colecció extensa de recursos digitalisats a la que tot tipo d'usuaris puga accedir.
Biblioteques digitals
[editar | editar còdic]
.png){kind=link}
_Chile.png){kind=link}
Ventages i desventages
[editar | editar còdic]- Estan accessibles les 24 hores, els 365 dies de l'any.
- La gran majoria són gratuïtes o a un cost molt inferior en adquirir els llibres en forma física.
- Tot el material ho podem adquirir sense infringir els drets d'autor.
- Té ferramentes de busca, comparació, copiat, subrallat, que no tenim en llibres físics.
- Són accessibles des de múltiples plataformes (PC, tabletas, teléfons inteligents) en qualsevol lloc i en qualsevol moment.
- La velocitat d'actualisació és major comparada en els llibres físics.
Com a desventages es poden citar:
- La possible existència d'informació no verídica, confirmada o suficientment precisa.
- Encara en l'actualitat, una certa cantitat de persones seguix preferint la llectura en soport paper físic, rebujant la llectura de documents en soport digital.
- No es conta en respal físic.
- L'escassea de recursos econòmics, lo que restringix la capacitat d'estes biblioteques per a adquirir i mantindre actualisats els seus fondos digitals.[2]
- La necessitat de personal capacitat.[14]
- Els costs d'adquisició i manteniment de contingut digitals. [14]
- Preservació i actualisació constant de l'informació, són desafius que requerixen una inversió contínua.[14]
- Les biblioteques digitals són depenents de dispositius i ferramentes electròniques, aixina mateix, requerix de conexió a internet sent una barrera per als usuaris que no tenen accés als recursos necessaris o conexió estable.[3]
- Els procediments utilisats per a almagasenar materials digitals es tornen obsolets de dos a cinc anys abans de ser reemplaçats per una millor tecnologia.[4]
- Els servicis digitals són llents i obsolets lo que impedix cobrir adequadament les necessitats dels usuaris.
Biblioteques virtuals universitàries en l'educació en llínea
[editar | editar còdic]En l'incorporació de les TIC en l'educació s'han creat biblioteques virtuals universitàries que permeten el seu us des d'aules virtuals en una educació en llínea. Estes tenen com a característica que es creen en les aules virtuals per a l'alumnat concret que a elles accedix, com a complement a l'assignatura que s'impartixca. I per lo tant, s'incorpora en estes biblioteques virtuals l'informació i documents que l'alumnat necessita durant el curs, com són llibres digitals, artículs, ponències, llegislació, glossaris, etc.[15]
Recursos en biblioteques en llínea per a docents
[editar | editar còdic]Els docents poden trobar en la ret multitut de biblioteques digitals que faciliten el procés d'ensenyança-aprenentage del seu alumnat. En estos espais tenen accés a multitut de recursos didàctics i ferramentes que poden utilisar en la seua classe com a respal, reforç o afianzamiento de continguts.[16] Entre estes biblioteques, caldria destacar:
- Educatribu: Este espai fomenta l'intercanvi de recursos, ya que són els propis docents els encarregats d'enriquir els continguts que podem trobar en esta biblioteca digital. Una idea fantàstica per a potenciar la creació d'un ambient colaboratiu en el que s'intercanvie constantment material didàctic. Podem trobar els recursos catalogats per etapes educatives.[17]
- Biblioteca Escolar Digital: Este espai pertany al Centre Internacional de Tecnologies alvançades i destaca per la gran varietat d'opcions de consulta de les que dispon, des d'informes, investigacions i llibres educatius, fins a vídeos, ferramentes per a la creació de webquests , presentacions en 3D, notícies i cursos.[18]
- Maestroteca: Destaca pel seu directori d'aplicacions que nos permet accedir a enciclopèdies virtuals, diccionaris en llínea i recursos per a treballar les competències bàsiques. Conte també en enllaços directes a la Biblioteca Nacional, la Biblioteca Digital i El Centre Virtual Cervantes. Ideal per a assignatures com a Matemàtiques i Educació Artística.[19]
- Wikilibros: S'arrepleguen tot tipo de ferramentes que poden ser de gran utilitat en el desenroll de les classes, com a texts pedagògics, manuals i llibres d'interés.[20]
- Biblioteca de Lliteratura Infantil i Jovenil: Excelent biblioteca digital a on podem fomentar l'hàbit llector i indagar en obres d'un gran número d'autors de parla hispana, podent consultar les seues obres, llegir determinats fragments i inclús crear una série d'activitats sobre les obres en qüestió.[21]
Ventages de la biblioteca digital en educació
[editar | editar còdic]- En una biblioteca digital se nos poden oferir servicis com a vídeos, fotos, música, enquestes, accés a fòrums, etcétera. Tots ells destinats a alcançar un aprenentage significatiu.
- Es pot accedir a un gran número de catàlecs, notícies i registres oberts.
- En molts casos tenim accés a descarregar artículs i documents que favorixquen a l'evolució del nostre aprenentage.
- És un espai des del qual l'alumnat pot deprendre a usar les tecnologies a la parell que interacciona i deprendre.
- Es fomenta l'investigació i la selecció crítica de continguts.[22]
En l'àmbit acadèmic, les biblioteques digitals també poden recolzar el desenroll de competències d'alfabetisació informacional. El seu us permet als estudiants localisar fonts, revisar metadatos, distinguir entre registres bibliogràfics, vistes prèvies i texts complets, comprovar llicències d'us i organisar referències per a treballs d'investigació.[23][24]
Biblioteques blogueras
[editar | editar còdic]Les biblioteques blogueras estan tenint cada volta més pes en el món educatiu, estes aprofiten les capacitats i potencialitats del blog com a recurs comunicatiu per a establir una relació entre l'usuari (alumnat) i la biblioteca. Ademés, es fomenta la llectura, l'escritura i es convertixen en espais de diàlec, de creació i d'aprenentage.
Espais de diàlec: Cal partir de la premissa de que el diàlec és la base dels blogs. Davant esta tesitura, la biblioteca pot aprofitar la potencialitat dels blogs per a establir uns vínculs interactius en els seus usuaris més propencs. Es pot informar d'events, com l'espectàcul d'un conte-contes i afegir informació rellevant sobre l'història que es desenrollarà, característiques dels conta-contes i inclús establir un espai de debat per a aportar informació o expressar l'opinió sobre l'espectàcul una volta este es desenrolle.
Espais de creació: Es pot fomentar l'escritura i la llectura a través de distintes activitats com els denominats "tallers de llectura". S'establix una guia de llectura en la web a on es recomanen una série de llibres, documents als que es tindrà accés directe des de la biblioteca digital. Una volta terminada la llectura es deu donar via lliure per a que en l'espai creat per a esta activitat s'expresse per escrit l'experiència que ha supost l'immersió en el llibre elegit. Una activitat enriquecedora que nos permet aplegar de la llectura a l'escritura a través de la ret .
Espais d'aprenentage: La biblioteca bloguera nos permet portar a terme activitats interactives, atractives, emocionants i divertides que busquen sempre la bidireccionalidad de l'aprenentage, creant puix una atmòsfera educativa fantàstica. Accions en les que prima per damunt de tot la capacitat comunicativa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1999).Consultat el 26 de març de 2014.
- ↑ 2,0 2,1 III Jornades de Biblioteques Digitals JBIDI. Sant Lorenzo de l'Escorial..Univ. Politècnica de Madrit.
- ↑ 3,0 3,1 Biblioteca Universitària.doi:10.22201/dgb.0187750xp.2018.2.214.Consultat el 18/06/2021.
- ↑ 4,0 4,1 (2005).Bolletí de l'Associació Andalusa de Bibliotecaris.(Any n.º 20, N.º 79, 2005)
- 57-68.Consultat el 26 de març de 2014.
- ↑ Manifeste de les IFLA/UNESCO Sobre les Biblioteques Digitals.Consultat el 20 DE MAYO DE 2020.
- ↑ Brito Neves, Dolç Amelia de (2007). Biblioteca digital una convergència multidisciplinar, http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2534264,+pp.+575-580. ISBN 978-84-9773-333-5.
- ↑ Bibliodocencia, 1, 2, pp. 26-31.
- ↑ El professional de l'Informació.Vol. 9(N.º 4, 2000)
- 4-13.Consultat el 26 de març de 2014.
- ↑ Pérez Alarcón, Adoració. «La biblioteca digital». Consultat el 26 de març de 2014.
- ↑ El professional de l'informació.vol. 9(n.º 4)
- ↑ D-Lib Magazine, July/August 1998.
- ↑ «Computerworld: El patrimoni bibliogràfic i cultural valencià s'obri al món».
- ↑ «Revista Métodos d'Informació ISSN 2173-1241 Vol. 9 N.º. 50 (2002)».
- ↑ 14,0 14,1 14,2 http://eprints.rclis.org/6120/1/LUISMANUELCASIANO....pdf
- ↑ Biblioteca virtual de la UOC.Consultat el 30 d'octubre de 2017.
- ↑ «a-docents/17634.html ». Consultat el 8 de novembre de 2017 (en és-ES).
- ↑ «Educatribu» (en és). www.educatribu.net. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2017. Consultat el 8 de novembre de 2017.
- ↑ «Biblioteca Escolar Digital» (en és). bibliotecaescolardigital.és. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2017. Consultat el 8 de novembre de 2017.
- ↑ «Portal educatiu. Enllaces educació. Enllaços Educatius. Maestroteca - Els teus favorits d'web educatives». www.maestroteca.com. Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2017. Consultat el 8 de novembre de 2017.
- ↑ «Wikilibros» (en és). és.wikibooks.org. Consultat el 8 de novembre de 2017.
- ↑ «Biblioteca de Lliteratura Infantil i Jovenil» (en és). www.cervantesvirtual.com. Consultat el 8 de novembre de 2017.
- ↑ Natalia Riera Vázquez i José A. Merlo Vega. «La biblioteca com a usuària de la web 2.0» (en espanyol). Gestió del repositori documental de l'universitat de salamanca. Consultat el 8 de novembre de 2017.
- ↑ «Framework for Information Literacy for Higher Education» (en en). Association of College and Research Libraries. American Library Association. Consultat el 2 de juliol de 2026.
- ↑ «Biblioteques digitals per a estudiants: accés, criteris de selecció i us acadèmic» (en és). City College Library. Consultat el 2 de juliol de 2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biblioteca digital» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.