Biblioteca Virtual de Polígrafos
La Biblioteca Virtual de Polígrafos és una biblioteca digital que reunix l'obra digitalisada de pensadors (polígrafos) espanyols, hispanoamericans, portuguesos i brasileños en la Web.
Evolució
[editar | editar còdic]1999-2005
[editar | editar còdic]La Biblioteca Virtual de Polígrafos sorgix en 1999, en el marc del proyecte Biblioteques Virtuals FHL, per iniciativa d'Ignacio Hernando de Larramendi, sent el seu director i responsable Xavier Agenjo. Va nàixer en l'objectiu de difondre, pels mijos digitals disponibles en eixe moment, l'obra de pensadors espanyols, portuguesos, brasilers i hispanoamericans de qualsevol época. Per este motiu, la digitalisació o l'edició digital de les obres a text complet es varen establir com sustente del proyecte.[1]
Ignacio Hernando de Larramendi estava molt interessat que la Biblioteca Virtual de Polígrafos tinguera la major amplitut possible, per a lo que varen ser creades distintes coleccions.[3]
Va destacar en este periodo la publicació, en 1999, de Menéndez Pelayo digital,[4] que arreplegava l'edició digital a text complet, codificat en HTML, de l'obra completa d'este autor, el seu epistolario i bibliografia. Este disc va iniciar la colecció Biblioteca Virtual Menéndez Pelayo de Polígrafos Espanyols, en la que es varen publicar,[5] en colaboració en distintes institucions, les obres digitalisades de Gregorio Mayans i Siscar[6] i Juan Valera,[7] i la recopilació Retòriques espanyoles del sigle XVI escrites en llatí.[8] Per la seua banda, l'obra digitalisada d'Andrés Bell[9] va iniciar la colecció Biblioteca Virtual Andrés Bell de Polígrafos Hispanoamericans, a on també es va publicar a Alfonso Reis.[10]
Des de 2006
[editar | editar còdic]L'aportacions més importants d'este periodo són la publicació en el lloc web de la Biblioteca Virtual de Menéndez Pelayo,[11] a partir de l'edició en CD-ROM de Menéndez Pelayo Digital de 2009, la combinació de la normativa bibliotecària tradicional, basada en el Format MARC21 i els RDA, en la normativa i tecnologia dels Senyes enllaçades, segons una metodologia específica,[12] i la reestructuració del sitie web de la Biblioteca Virtual de Polígrafos per a adoptar estos canvis.[13]
Proyecte bibliogràfic
[editar | editar còdic]Polígrafos
[editar | editar còdic]L'influència de Marcelino Menéndez Pelayo va ser determinant en la definició de les característiques bibliogràfiques de la Biblioteca Virtual de Polígrafos. Els seus creadors, Ignacio Hernando de Larramendi i Xavier Agenjo varen coincidir en la necessitat de formar una biblioteca d'autors hispànics, de forma anàloga a com Menéndez Pelayo va formar la seua pròpia biblioteca en Santander, entre atres motius, per a recolzar en una amplísima bibliografia la seua postura en la polèmica de la ciència espanyola.[14]
El terme 'polígrafo' es pren de Marcelino Menéndez Pelayo i es referix a aquells autors de raïl espanyola i portuguesa, les obres de la qual, per la seua calitat, extensió temàtica i diversitat, han tingut una gran importància en l'història del pensament i la filosofia.[15]
La selecció dels polígrafos està basada en les següents obres:[16]
- Menéndez Pelayo (2009). «Inventarie bibliogràfic de la ciència espanyola», La ciència espanyola, Madrit: Fundació Ignacio Larramendi.
- [enllaç trencat]
- [enllaç trencat]
- (1939) Història de la Filosofia Espanyola: Filosofia Cristiana dels sigles XIII a el XV, Madrit: Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències.
- (1940-1941) Història de la filosofia espanyola: época de la renaixença (sigle XVI), Madrit: Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències.
- (1996) Història del pensament en el món islàmic, Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-4298-3.
- Abellán (1992-1993). Història crítica del pensament espanyol, Barcelona: Círcul de Llectors. ISBN 84-226-4151-8.
- (1977) Universitat Nacional d'Educació a Distància (ed.). El pensament espanyol de Séneca a Zubiri, Madrit. ISBN 84-362-1034-4.
La nòmina dels polígrafos[17] està formada per prop de 900 autors
Poligrafistas
[editar | editar còdic]Un atre dels objectius bibliogràfics del proyecte és que les obres dels polígrafos seleccionats s'acompanyen de tot tipo de recopilacions i anàlisis complementaris: epistolarios, bibliografia, estudis, biografies i bibliografia. La Biblioteca Virtual de Polígrafos arreplega estos documents de distintes fonts, pero també encarrega a especialistes en la matèria (poligrafistas)[18][19] l'elaboració d'estudis, biografies, bibliografia i cronologia. Estos estudis es publiquen en el lloc web de la Biblioteca Virtual de Polígrafos en distints formats: en PDF, en EPUB, en MOBI.
Des de l'any 2016 totes les publicacions encarregades per la Fundació Ignacio Larramendi als distints poligrafistas[20] per a este fi se'ls assigna un Identificador d'objecte digital (DOI).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2001) «Introducció», Biblioteques Virtuals FHL, Fundació Ignacio Larramendi, pp. 7-11.
- ↑ Hernando de Larramendi, Ignacio (2001),, p. 8.
- ↑ Hernando de Larramendi, Ignacio (2001),, p. 14.
- ↑ (1999).Caixa Cantàbria, Obra Social i Cultural.Santander:
- ↑ «Fundació Ignacio Larramendi: Publicacions en disc». Consultat el 2 de maig de 2018.
- ↑ (2002).Biblioteca Valenciana. Generalitat Valenciana ; Fundació Històrica Tavera ; Fundació Ignacio Larramendi.Madrit:
- ↑ (2005).Biblioteca Virtual d'Andalusia. Junta d'Andalusia ; Fundació Ignacio Larramendi.Madrit:
- ↑ (2004).Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ; Fundació Ignacio Larramendi.Madrit:
- ↑ (2002).Fundació Històrica Tavera ; The King Juan Carlos I of Spain Center ; Fundació Ignacio Larramendi.Madrit:
- ↑ (2002).Fundació Històrica Tavera ; Fondo de Cultura Econòmica ; Fundació Ignacio Larramendi.Madrit:
- ↑ «Biblioteca Virtual de Menéndez Pelayo. Presentació de la Fundació Ignacio Larramendi». Fundació Ignacio Larramendi. Consultat el 2 de maig de 2018.
- ↑ (2013).Crisis de la modernitat i filosofia ibèriques. X Jornades Internacionals de Hispanismo Filosòfic Universidade de Santiago de Compostela 13-15 abril.Fundació Ignacio Larramendi; Departament de Filosofia de l'Universitat de Santiago de Compostela ; Associació de Hispanismo Filosòfic.
- 199-215.Consultat el 2 de maig de 2018.
- ↑ Cataloging & Classification Quarterly.Taylor & Francis Group.50(8)
- 803-829.doi:10.1080/01639374.2012.711441.
- ↑ Agenjo, Xavier (2009). «Ignacio Hernando de Larramendi, in memoriam», Mecenage cultural d'Ignacio Hernando de Larramendi i Montiano : crònica i testimonis, Fundació Ignacio Larramendi, pp. 67-71.
- ↑ Agenjo, Xavier (2001). «Biblioteca Virtual de Polígrafos», Biblioteques Virtuals FHL, Fundació Ignacio Larramendi, pp. 13.
- ↑ Fundació Ignacio Larramendi (ed.): «Biblioteques Virtuals». Consultat el 2 de maig de 2018.
- ↑ Fundació Ignacio Larramendi (ed.): «Biblioteca Virtual de Polígrafos. Polígrafos». Consultat el 2 de maig de 2018.
- ↑ Fundació Ignacio Larramendi (ed.): «Biblioteca Virtual de Polígrafos. Concepte de polígrafo i poligrafista». Consultat el 2 de maig de 2018.
- ↑ Fundació Ignacio Larramendi (ed.): «Biblioteca Virtual de Polígrafos. Poligrafistas». Consultat el 2 de maig de 2018.
- ↑ Fundació Ignacio Larramendi (ed.): «Biblioteca Virtual de Polígrafos. Secció: Estudis sobre polígrafos». Consultat el 2 de maig de 2018.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biblioteca Virtual de Polígrafos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.