Ingenieria de telecomunicacions
La ingenieria de telecomunicació (també, ingenieria de telecomunicacions, ingenieria en telecomunicació, ingenieria en telecomunicacions) és la branca de l'ingenieria que li concernix el disseny, la construcció, l'operació i l'administració de sistemes i rets de transmissió de senyales com veu, imàgens i videos.[1] És la disciplina d'aplicació de la telecomunicació, terme que es referix a la comunicació a distància, generalment a través de la propagació d'ones electromagnètiques i òptiques. Açò inclou moltes tecnologies, com ràdio, televisió, teléfon, comunicacions de senyes i rets informàtiques com Internet. La definició donada per l'Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU, del anglés International Telecommunication Union) per a telecomunicació és tota emissió, transmissió i recepció de signes, senyals, escrits i imàgens, sons i informacions de qualsevol naturalea, per fil, radioelectricidad, mijos òptics o atres sistemes electromagnètics. [2]
Estructura d'un sistema de telecomunicacions
[editar | editar còdic]Un sistema de telecomunicacions està compost pel emissor d'informació, el canal de transmissió i el receptor de l'informació. L'emissor és un dispositiu que transforma o codifica el mensage en un fenomen físic: la senyal. El canal o mig transmet dita senyal, i el receptor fa el procés invers a l'emissor per a obtindre l'informació.
Les funcions de l'emissor sempre impliquen d'un o un atre modo la codificació de l'informació i la seua adaptació al canal. El canal de transmissió, per raons físiques, modifica o degrada d'algun modo la senyal en el seu trayecte. El receptor ha de realisar les funcions de detectar la senyal, recompondre-la i decodificarla en la finalitat d'extraure l'informació. En este procés sempre existix una possibilitat d'error, que l'ingenieria de telecomunicació tracta de minimisar.
A modo d'eixemple familiar d'un sistema de telecomunicació podem considerar la comunicació vocal entre persones. Este cas podem descompondre-ho aixina:
- L'emissor: persona que parla. La consciència d'una persona vol transmetre un mensage (idea o concepte), el cervell ho codifica en paraules d'un idioma i li'l "envia" a la boca per a que ho pronuncie, quedant finalment codificat en una série de sons produïts per les cordes vocals i òrguens de fonació.
- El mig està compost per la capa d'aire que existix entre els dos intervinents. Per ell transcorren les vibracions emeses, que poden ser afectades de distintes maneres per soroll ambiente, ecos, atres conversacions...
- El receptor està compost pel conjunt sentit/cervell. L'oït convertix les vibracions a impulsos elèctrics, que són processats pel [cervell] en la finalitat d'extraure el mensage, del que informa a la "consciència".
En atres casos, a modo d'eixemple, la comunicació es pot realisar entre faxs, teléfons, teclat-impressora, cambra-pantalla... i el canal de comunicació pot estar compost per fils, ones de radi, fibra òptica, satèlit...
Segons el sentit de la transmissió, pot classificar-se la comunicació en unidireccional (de l'emissor al receptor) o bidireccional (comunicació en abdós sentits).
La topología d'una telecomunicació pot ser punt a punt i punt a multipunto (cridada difusió en el cas extrem en molts receptors i en transmissió unidireccional).
El problema intrínsec de la comunicació es presenta quan volem transmetre informació de manera ràpida o entre dos punts lluntans, o abdós coses al mateix temps. Eixe és el cas que ha fet desenrollar l'ingenieria de telecomunicació.[3]
Campos d'acció
[editar | editar còdic]Una definició general que permet aproximar-se al perfil d'un Ingenier concep al mateix com el professional que, en una sòlida base en ciències bàsiques, pot integrar i proyectar els principis de l'ingenieria per a plantejar solucions a problemes de l'àmbit tecnològic usant com a ferramentes la formulació de models matemàtics, el disseny i el càlcul.
En particular, l'Ingenier de Telecomunicació pot definir-se com un professional la formació del qual ho faculta per a planificar, proyectar, dissenyar i calcular sistemes, rets i servicis de generació, transmissió, detecció, maneig i gestió de telecomunicacions . Inclou també una sòlida formació en les àrees de l'administració i economia que ho habiliten per a dirigir, organisar i explotar servicis de telecomunicacions i per a eixecutar, supervisar i evaluar proyectes relacionats en l'àrea.
- Un dels papers de l'ingenier de telecomunicació sobre el disseny de nous sistemes de comunicació és analisar les propietats físiques del mig de transmissió.
- El professional ocupa hui en dia les rets digitals i analògiques a lo largo y ancho de el planeta (oceans inclosos) a on existixquen persones que necessiten comunicar-se.
- La seua tasca és dissenyar, instalar, operar i mantindre equips i rets de difusió de Radi i Televisió, Rets Telefòniques fixes (parells i coaxials de coure), teléfons mòvils i Globals per mig de teléfons satelitales, rets de comunicació de senyes privades i públiques.
S'utilisen tots els mijos disponibles, coure, fibra òptica, ràdios i satèlits, conseguint rets escalables i racionalisant les inversions d'infraestructura.
En els tres últims anys, les rets que més varen créixer en capilaridad i capacitat de transport són les rets de telefonia celular i de transport d'Internet, les que utilisen tots les tecnologies abans citades. Creant una revolució en les comunicacions entre persones i institucions com jamai ha gojat la humanitat, permetent una globalisació i democratisació de la cultura.
Un atre aspecte de les telecomunicacions és la progressiva informatisació de l'activitat humana, possibilitant el creiximent de les demés branques del saber i activitat humanes. Si ben encara tenim casos a on molts països no poden desplegar-se rets de comunicacions i uns atres a on s'eixercix la censura, el futur és prometedor.
Els sistemes de comunicacions estan dissenyats per a comunicar-se a través d'òrguens sensorials humans (principalment els de percepció visual i percepció sonora), en els quals es té en conte les característiques sicològiques i fisiològiques de la percepció humana, l'eixemple més comú que podem citar el sò de campanilla que escoltem quan cridem per teléfon, si ben tècnicament no és necessari si ho necessita la persona que espera ser atesa. Per una atra part els sistemes es dissenyen utilisant la capacitat dels nostres òrguens sensorials d'integrar l'informació, com a eixemple la transmissió de televisió que utilisa la remanencia visual dels ulls per a transmetre menys informació, abaratint el cost dels receptors i transmissors. Lo mateixa succeïx en la telefonia celular i la comunicació per VoIP utilisant internet com a víncul de baix cost.
Hui en dia, en països els habitants dels quals posseïxen un major poder adquisitiu, davant certs tipos de defectes, a pesar de ser objectivament raonables en funció del cost beneficie, reclamen als operadors una major banda ampla en servicis d'internet, major calitat i sofisticació de telefonia celular com a 3G, 4G, equips d'interfaç més sofisticats en més i millors funcions. Un eixemple són els teléfons celulars, que hui poden incloure: captura de video, càmara fotogràfica, varietat de tons d'alerta, vibrador, trunking, gravador de veu, internet per WiMax, agenda i capacitat de realisar pagaments com una targeta de crèdit.
De tots modos existix un compromís entre reducció de costs i les demandes dels usuaris de sistemes de gran calitat, lo que consistix una important consideració de cara al disseny d'estos sistemes per part dels grans operadors de telecomunicacions que deuran seguir indefectiblemente les regulacions dels distints governs i dels organismes internacionals com La ITU.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Ingenieria|20px|Vore el portal sobre Ingenieria]] Portal:Ingenieria. Contingut relacionat en Ingenieria.
- ingenieria elèctrica
- ingenieria electrònica
- telecomunicació
- Règim jurídic del sector de les telecomunicacions (Espanya)
- Era de la màquina
- Era atòmica
- Atribucions professionals Ingeniers de Telecomunicació
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ IEEE Communications Magazine.53(11)
- 35–39.ISSN 0163-6804.doi:10.1109/MCOM.2015.7321968.Consultat el 2024-10-30.
- ↑ «telecomunicació. Definició». Real Acadèmia d'Ingenieria d'Espanya. Consultat el 2025-10-12.
- ↑ COIT Espanya
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ingeniería de telecomunicaciones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.