Mig de transmissió

Vore també: Espectre electromagnètic

Mig de transmissió guiat o alámbrico.

Els mijos de transmissió són les vies per les quals es transporten les senyes. Segons la necessitat o no d'utilisar un soport físic per a la transmissió de la senyal, es classifiquen en dos grans grups:

• Mijos de transmissió guiats o alámbricos.
• Mijos de transmissió no guiats o inalàmbrics.

Les tecnologies actuals de transmissió utilisen ones electromagnètiques o polsos de llum per a transmetre senyes.

En el cas dels mijos guiats, les senyes es conduïxen a través de cables o “arams”. Estos cables poden ser de diferents tipos, com el cable coaxial i el parell trenat, que permeten la transmissió de senyals elèctriques. També s'utilisa la fibra òptica, que utilisa polsos de llum per a transmetre informació. En este cas, el mig físic utilisat és el cable, ya siga metàlic (de coure o atres metals) o de fibres òptiques.

Per un atre costat, en els mijos inalàmbrics, les senyals propaguen per l'espai sense un mig físic que les continga. Per a transmetre senyes s'usen senyales radioelèctriques, com les microones; i llum, com els infrarrojos i el làser. Alguns eixemples de mijos inalàmbrics són el port IrDA, Bluetooth i Wi-Fi.

Ademés, els mijos de transmissió es caracterisen per la direcció de la transmissió, podent ser:

• símplex.
• semi-dúplex (half-duplex).
• dúplex o dúplex complet (full-duplex).

Els mijos de transmissió també s'utilisen en diferents rancs de freqüència de treball.

Mijos de transmissió guiats

Els mijos de transmissió guiats estan constituïts per cables que s'encarreguen de la conducció (o guiat) de les senyals des d'un extrem a l'atre. Les principals característiques dels mijos guiats són el tipo de conductor utilisat, la velocitat màxima de transmissió, les distàncies màximes que pot oferir entre repetidorés, l'immunitat front a interferències electromagnètiques, la facilitat d'instalació i la capacitat de soportar diferents tecnologies de nivell d'enllaç. La velocitat de transmissió depén directament de la distància entre els terminals, i de si el mig s'utilisa per a realisar un enllaç punt a punt o un enllaç multipunto. Els diferents mijos de transmissió tindran diferents velocitats de conexió que s'adaptaran a utilisacions dispars.

Dins dels mijos de transmissió guiats, els més utilisats en el camp de les telecomunicacions i l'interconexió de computadores són tres:

• cable de parell trenat
• cable coaxial
• fibra òptica

Mig de transmissió	Raó de senyes total	Ample de banda	(km)
Cable de parell trenat	8 Mbps	2 MHz	2 a 10
Cable coaxial	10 Mbps	350 MHz	1 a 10
Cable de fibra òptica	2 Gbps	2 GHz	10 a 100

Cable de parell trenat

Artícul principal → Cable de parell trenat.

El cable de parell trenat consistix en un conjunt de parells de fils de coure conductors, creuats entre sí, en l'objectiu de reduir el soroll de diafonía. A major número de creus per unitat de llongitut, millor comportament davant el problema de diafonía. Existixen dos tipos bàsics de parells trenats:

• apantallado, blindat o en blindage: Shielded Twisted Pair (STP).
• no apantallado, sense blindar o sense blindage:

Unshielded Twisted Pair (UTP), és un tipo de cables de parells trenats sense recobriment metàlic extern, de modo que és sensible a les interferèncias. És important guardar la numeració dels parells, ya que de lo contrari l'efecte del trenat no serà eficaç, disminuint sensiblement o inclús impedint la capacitat de transmissió. És un cable econòmic, flexible i senzill d'instalar. Les aplicacions principals en les que es fa us de cables UTP són:

• • Bucle d'abonat: és l'últim tram de cable existent entre el teléfon d'un abonat i la central a la que es troba conectat. Este cable sol ser UTP Cat 3 i en l'actualitat és un dels mijos més utilisats per a transport de banda ampla, degut a que és una infraestructura que esta implantada en el 100 % de les ciutats.
  • Ret d'àrea local (LAN): en este cas s'ampra UTP Cat 5 o Cat 6 per a transmissió de senyes, conseguint velocitats de varis centenars de Mbps. Un eixemple d'este us ho constituïxen les rets 10/100/1000Base-T.

Cable coaxial

Artícul principal → Cable coaxial.

El cable coaxial és un conductor central rodejat per una capa conductora cilíndrica. S'ampra en sistemes troncals o de llarc alcanç que porten senyals múltiples en gran número de canals.

Fibra òptica

Artícul principal → Fibra òptica.

La fibra òptica és un enllaç fet en un fil molt fi de material transparent de chicotet diàmetro i recobert d'un material opac que evita que la llum es dissipe. Pel núcleu, generalment de vidre o plàstics, s'envien polsos de llum, no elèctrics. Hi ha dos tipos de fibra òptica: la multimodo i la monomodo. En la fibra multimodo la llum pot circular per més d'un camí puix el diàmetro del núcleu és d'aproximadament 50 µm. Pel contrari, en la fibra monomodo només es propaga un modo de llum, la llum només viaja per un camí. El diàmetro del núcleu és més chicotet (menys de 10 µm).

Mijos de transmissió no guiats

Vore també: Comunicació inalàmbrica i Ret inalàmbrica

En este tipo de mijos, la transmissió i la recepció d'informació es porta a terme a través d'antenas. A l'hora de transmetre, l'antena irradia energia electromagnètica en el mig. Pel contrari, en la recepció l'antena capta les ones electromagnètiques del mig que la rodeja.

Per a les transmissions no guiades, la configuració pot ser:

• direccional, en la que l'antena transmisora emet l'energia electromagnètica concentrant-la en un fes, per lo que les antenes emissora i receptora deuen estar alineades; i
• omnidireccional, en la que la radiació es fa de manera dispersa, emetent en totes direccions, podent la senyal ser rebuda per vàries antenes.

Generalment, quant major és la de la senyal transmesa és més factible confinar l'energia en un fes direccional.

La transmissió de senyes a través de mijos no guiats afig problemes adicionals, provocats per la reflexió que sofrix la senyal en els distints obstàculs existents en el mig. Resultant més important el de la senyal transmesa que el propi mig de transmissió en sí mateixa.

Segons el ranc de freqüències de treball, les transmissions no guiades es poden classificar en tres tipos:

• Radiofrecuencia o ones de ràdio;
• espectre de freqüènciesmicroones
  • terrestres
  • satelitales;

• llum
  • infrarroja i
  • làser.

Banda de freqüència	Nom de freqüència	Modulació	Raó de senyes	Aplicacions principals
30-300 kHz	LF (low frecuency)		0,1-100 bps	Navegació
300-3000 kHz	MF (medium frecuency)		10-1000 bps
3-30 MHz		ASK FSK MSK	10-3000 bps	Ràdio d'ona curta
30-300 MHz	VHF (very high frecuency)	FSK PSK	Fins a 100 kbps	* Televisió VHF * Ràdio FM
300-3000 MHz	UHF (ultra high frecuency)	PSK		* Televisió UHF * Microones terrestres
3-30 GHz	SHF (super high frecuency)		Fins a 100 Mbps
30-300 GHz	EHF (extremely high frecuency)	PSK	Fins a 750 Mbps	Enllaços propencs en punt a punt experimentals

Radiofrecuencia

Artícul principal → RF.

En radiocomunicacionés, encara que s'ampra la paraula “radi”, les transmissions de televisió, ràdio (radiofonía o radiodifusió), radar i telefonia mòvil estan incloses en esta classe d'emissions d'radiofrecuencia. Atres usos són àudio, video, radionavegación, servicis d'emergència i transmissió de senyes per ràdio digital; tant en l'àmbit civil com a militar. També són usades pels g

Microones

Ademés de la seua aplicació en forns microones, les microones permeten transmissions tant en antenes terrestres com en satèlits. Donada les seues freqüències, de l'orde d'1 a 10 Ghz, les microones són molt direccionals i solament es poden amprar en situacions en que existix una llínea visual entre emissor i receptor. Els enllaços de microones permeten grans velocitats de transmissió, de l'orde de 10 Mbps. és lo més rellevant sobre els microones...

Infrarrojos

Artícul principal → Radiació infrarroja.

Vore també

• Cable coaxial
• Cable de parell trenat
• Fibra òptica
• Comunicació inalàmbrica