Radiofrecuencia
El terme radiofrecuencia (RF) (també, espectre d'radiofrecuencia) s'aplica a la porció menys energètica del espectre electromagnètic, situada entre els 3 hercios (Hz) i 300 gigahercios (GHz).[1]
El hercio és l'unitat de mida de la freqüència de les ones, i correspon a un cicle per segon.[2] Les ones electromagnètiques d'esta regió de l'espectre, es poden transmetre aplicant la corrent alterna originada en un generador a una antena.
Classificació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bandes de freqüència.
La radiofrecuencia es pot dividir en les següents bandes de l'espectre:
| Nom de freqüència | Freqüència en anglés | Abreviatura anglesa |
Banda UIT |
Freqüències | Llongitut d'ona |
|---|---|---|---|---|---|
| Freqüència tremendament baixa | Super Extremely Low Frequency | SELF | No aplica | menor a 3 Hz | major a 100.000 km |
| Freqüència extremadament baixa | Extremely Low Frequency | ELF | 1 | 3-30 Hz | 100.000 – 10.000 km |
| Freqüència superbaja | Super Low Frequency | SLF | 2 | 30-300 Hz | 10.000 – 1.000 km |
| Freqüència ultrabaja | Ultra Low Frequency | ULF | 3 | 300 – 3000 Hz | 1.000 – 100 km |
| Freqüència molt baixa | Very Low Frequency | VLF | 4 | 3 – 30 kHz | 100 – 10 km |
| Ona llarga | Low Frequency | LF | 5 | 30 – 300 kHz | 10 – 1 km |
| Ona mija | Medium Frequency | MF | 6 | 300 – 3000 kHz | 1 km – 100 m |
| Ona curta | High Frequency | HF | 7 | 3 – 30 MHz | 100 m – 10 m |
| Freqüència molt alta | Very High Frequency | VHF | 8 | 30-300 MHz | 10 – 1 m |
| Freqüència ultraalta | Ultra High Frequency | UHF | 9 | 300-3000 MHz | 1 m – 100 mm |
| Freqüència superalta | Super High Frequency | SHF | 10 | 3-30 GHz | 100 – 10 mm |
| Freqüència extremadament alta | Extremely High Frequency | EHF | 11 | 30-300 GHz | 10 – 1 mm |
| Freqüència tremendament alta | Super Extremely High Frequency | SEHF | No aplica | major a 300 GHz | menor a 1 mm |
A partir d'1 gigahercio, les bandes entren dins de l'espectre de les microones. Per damunt de 300 gigahercios l'absorció de la radiació electromagnètica per l'atmòsfera terrestre és tan alta que l'atmòsfera es torna opaca a ella, fins que, en els denominats rancs de freqüència infrarrojos i òptics, torna de nou a ser transparent.
Les bandes ELF, SLF, ULF i VLF compartixen l'espectre de la AF (audiofrecuencia), que es troba entre 20 i 20 000 hercios aproximadament. No obstant, estes últimes són ones de pressió, com el sò, per lo que es desplacen a la velocitat del sò sobre un mig material. Mentres que les ones d'radiofrecuencia, en ser ones electromagnètiques, es desplacen a la velocitat de la llum.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de la ràdio.
Les bases teòriques de la propagació d'ones electromagnètiques varen ser descrites per primera volta entre 1886 i 1888 per Heinrich Rudolf Hertz, qui va anar el primer en validar experimentalment la teoria de Maxwell.
L'us d'esta tecnologia per primera volta és atribuït a diferents persones: Aleksandr Stepánovich Popov va fer les seues primeres demostracions en San Petersburgo, Rússia; Nikola Tesla, en Sant Luis Misuri, Estats Units, Juliol Cervera Baviera en Espanya i Guillermo Marconi, en el Regne Unit.cita requerida
El primer sistema pràctic de comunicació per mig d'ones de ràdio va ser dissenyat per Guillermo Marconi, qui en 1901 va realisar la primera emissió trasatlántica radioelèctrica. Actualment, la ràdio pren moltes atres formes, incloent rets inalàmbriques, comunicacions mòvils de tot tipo, aixina com la radiodifusió.cita requerida
Usos de la radiofrecuencia
[editar | editar còdic]Radiocomunicació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Radiocomunicació.
Encara que s'ampra la paraula ràdio, les transmissions de televisió, ràdio, radar i telefonia mòvil estan incloses en esta classe d'emissions d'radiofrecuencia. Atres usos són àudio, vídeo, radionavegación, servicis d'emergència i transmissió de senyes per ràdio digital; tant en l'àmbit civil com a militar. També són usades pels radioaficionados.
Radioastronomía
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Radioastronomía.
Molts dels objectes astronòmics emeten en radiofrecuencia. En alguns casos en rancs amples i en atres casos centrats en una freqüència que es correspon en una llínea espectral,[3] per eixemple:
- Llínea de HI o hidrogen atòmic. Centrada en 1,4204058 gigahercios.
- Llínea de CO (transició rotacional 1-0) associada al hidrogen molecular. Centrada en 115,271 gigahercios.
Radar
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Radar.
El radar és un sistema que usa ones electromagnètiques per a medir distàncias, altitutés, direccions i velocitatés d'objectes estàtics o mòvils com aeronaus, barcos, vehículs motorisats, formacions meteorològiques i el propi terreny. El seu funcionament es basa en emetre un impuls de radi, que es reflectix en l'objectiu i es rep típicament en la mateixa posició de l'emissor. A partir d'este "eco" es pot extraure gran cantitat d'informació. L'us d'ones electromagnètiques permet detectar objectes més allà del ranc d'un atre tipo d'emissions. Entre els seus àmbits d'aplicació s'inclouen la meteorologia, el control del tràfic aéreu i terrestre i gran varietat d'usos militarés.
Resonància magnètica nuclear
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Resonància magnètica nuclear.
La resonància magnètica nuclear estudia els núcleus atòmics en alinear-los a un camp magnètic constant per a posteriorment pertorbar este alineamiento en l'us d'un camp magnètic altern, d'orientació ortogonal. La resultant d'este destorbament és una diferència d'energia que s'evidencia en ser excitats dits àtoms per radiació electromagnètica de la mateixa freqüència. Estes freqüències corresponen típicament a l'interval d'radiofrecuencia de l'espectre electromagnètic. Esta és l'absorció de resonància que es detecta en les distintes tècniques de RMN.
Medicina
[editar | editar còdic]La radiofrecuencia s'ha usat en tractaments mèdics durant els últims 75 anys, generalment per a cirugia mínimament invasiva, utilisant ablació per radiofrecuencia o crioablación. Entre els tractaments en els que s'usa la radiofrecuencia és contra l'apnea durant el somi o per a arrítmia cardíaques.[4]
La diatermia és una tècnica que utilisa la calor produïda per la radiofrecuencia per a tractaments quirúrgics, de tal forma que produïx la coagulació de teixits i impedix que el teixit sanc despuix de l'incisió quirúrgica. Ademés de cauterizar gots sanguíneus per a previndre el sagnat excessiu, també es pot utilisar la calor produïda per la diatermia per a destruir tumors, barrugues i teixits infectats. Esta tècnica és particularment valiosa en neurocirugía i cirugia de l'ull. Els equips de diatermia normalment operen en la freqüència d'ona curta de ràdio (ranc 1-100 MHz) o energia de microones (ranc de 434 a 915 MHz).[5]
Tractaments de bellea
[editar | editar còdic]La radiofrecuencia, en nivells d'energia que no produïxen ablació, s'usa també com a tractament cosmètic per a tensar la pell, reduir el greix (lipolisis) o promoure la cicatrisació. És una tècnica usada en els centres de bellea i medicina estètica.
L'us de la radiofrecuencia per a tensar la pell té la seua base en que es produïx energia que calfa el teixit, lo que estimula la producció de colágeno i elastina subcutànea, conseguint que es reduïxquen les arrugues de la pell. En el rostre, la radiofrecuencia facial és una alternativa a un lifting quirúrgic i atres cirugia cosmètiques.[6]
Entre els diferents tipos d'radiofrecuencia[7] que existixen trobem: radiofrecuencia corporal, radiofrecuencia monopolar, radiofrecuencia abdominal, radiofrecuencia abdominal facial o radiofrecuencia unipolar. Totes elles actuen a través del sobrecalentamiento de les diferents capes de la pell, de manera que es conseguixca movilisar les diferents cèlules i d'esta forma tersificar la dermis, donar-li un aspecte més rejovenit, potenciar la creació de noves cèlules de colágeno aixina com la migració de fibroblastos.
Aixina que, el tractament de la radiofrecuencia basa la seua tècnica en l'emissió d'ones electromagnètiques per a conseguir tots els efectes descrits anteriorment. És un método no invasivo, en mínims efectes secundaris i en el que poder conseguir grans resultats en qüestió de poques sessions.
Atres usos de les ones de ràdio
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]- Simulcast, tècnica per a la millora d'us de l'espectre radioelèctric (en és)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alfred O. Hero. «The radi-frequency spectrum» (en anglés). Encyclopædia Britannica. Consultat el 24 de juny de 2015.
- ↑ Robert L. Boylestad. «Introducció a l'anàlisis de circuits - Robert L. Boylestad - Google Llibres». Consultat el 24 de juny de 2015.
- ↑ «Radi frequencies of the astrophysically most important spectral lines» (en anglés). craf.eu. Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2013. Consultat el 3 de novembre de 2013.
- ↑ (2000) Fonamental approaches to the management of cardiac arrhythmias, Springer, pp. 153. ISBN 978-0-7923-6559-4.
- ↑ (2003) Principles of Surgical Patient Care, 2.ª edició, New Africa Books, pp. 136. ISBN 9781869280055.
- ↑ (2007) Simplified Facial Rejuvenation, Springer, pp. 157. ISBN 978-3-540-71096-7.
- ↑ «Tractament d'radiofrecuencia». Consultat el 20 d'abril de 2017.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Camps d'radiofrecuencia, apartat del dossier de GreenFacts sobre camps electromagnètics.
- Conversió de freqüència a llongitut d'ona i viceversa per a ones de radi i lluminoses (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Radiofrecuencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.